Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau > Conclusions dels tallers. Diàleg
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Conclusions dels tallers. Diàleg
Diàleg de referencia: Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau

Durant la darrera sessió del Diàleg “Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau” cadascun dels coordinadors dels 5 tallers va fer un repàs de les principals impressions recollides durant les jornades anteriors.

En primer lloc,va intervenir Jean-Jacques van Vlasselaer, coordinador del taller sobre les intervencions institucionals i els seus èxits i fracassos. Van Vlasselaer va explicar que el taller havia tractat exemples de països en què la situació de la política lingüística es troba en estadis molt diversos, des dels més primaris fins a avançats, però que l’important és que les institucions siguin capaces de proposar múltiples solucions en funció de les necessitats de cada país o comunitat. El membre del comitè directiu de l’Institut Linguapax i del Consell Científic del Projecte sobre les Llengües del Món (UNESCO) va reconèixer la distància que es dóna normalment entre els plantejaments de les polítiques lingüístiques i la seva aplicació a la realitat. Van Vlasselaer va assenyalar com una altra de les conclusions del Taller 1 que la qualitat de l’aprenentatge multilingüe resulta força superior que en una sola llengua. “El multilingüisme requereix voluntat política i social per a la seva aplicació”, va sentenciar el ponent.

Al seu torn, el coordinador del Taller 2, Joan Albert Argenter, va fer notar la importància de la revitalització lingüística afirmant que “quan es perd una llengua, desapareix una manera de viure al món”. Va parlar, doncs, de la necessitat d’aturar els processos de substitució lingüística i de creure en l’èxit dels processos de revitalització. El coordinador del taller va dir que cal escoltar la veu i les iniciatives de les comunitats lingüístiques, ja que són les que han de recuperar l’autoestima col·lectiva. La sensibilització de l’opinió pública i l’actuació a temps, quan encara és viable recuperar una llengua, van ser dues més de les recomanacions que Argenter va oferir a tall de conclusions.

Lachman Khubchandani, coordinador del taller “Balanç de la recerca sociolingüística actual”, va apuntar la necessitat que els models de recerca sociolingüística esdevinguin cada vegada més universals. El reconegut sociolingüista va dir que la intervenció de l’estat és essencial per a provocar canvis deliberats en l’estatus i l’ús de les llengües. D’altra banda, Khubchandani va expressar la seva preocupació per fer que la diversitat sigui “amable” i per recuperar la confiança en les societats multilingües. Per concloure la seva intervenció, Khubchandani va afirmar que la llengua ha de ser, per sobre de tot, una “eina de comunicació per a fer possible l’entesa en la societat de la informació”.

Per la seva banda, el coordinador del Taller 4 va comentar la necessitat de millorar l’autoimatge dels parlants de llengües minoritàries. Miquel Strubell va afirmar que l’extinció de llengües gairebé sempre es produeix per raons políticoeconòmiques, fet pel qual és imprescindible que cada comunitat tingui poder polític sobre el seu entorn per a poder combatre aquestes situacions. El professor de la UOC va insistir en què cal que la Unió Europea encari urgentment l’elaboració d’un règim de llengües, tot i que, com va explicar Strubell, l’assoliment d’un estatus jurídic no sempre és suficient per a assegurar la continuïtat d’una llengua. Per últim, Miquel Strubell va destacar, novament, la idea de la discrepància que es dóna amb massa freqüentment entre les polítiques lingüístiques enunciades i la seva pràctica.

El darrer coordinador d’un taller en intervenir va ser Denis Cunningham, membre del Comitè Internacional Linguapax de la UNESCO. Cunningham va remarcar especialment la necessitat de col·laboració i cohesió, de mobilització de la societat civil i les ONGs per a la causa de la diversitat lingüística. L’expert en ensenyament de llengües va dir que calen accions immediates per a documentar i revitalitzar llengües en perill d’extinció, i que també és essencial promoure conjuntament bones polítiques lingüístiques a nivell local, nacional i internacional.

En acabat, Isidor Marí va oferir una síntesi de les intervencions de tots els ponents de les conferències plenàries del Diàleg. Marí va destacar per sobre de tot la coherència entre les propostes dels lingüistes i la unanimitat en les accions que cal emprendre per a millorar la situació de les llengües al món. Com el vicepresident de l’Institut Linguapax, va observar, la trilogia que relaciona diversitat lingüística, sostenibilitat i pau, recolzada sense excepció per tots els participants al Diàleg. Marí va recordar conceptes sorgits durant les sessions de la trobada tant destacats com la pau lingüística aplicada (David Crystal); l’activació de veus mitjançant l’educació bilingüe (Nancy Hornberger); la necessitat d’avançar cap a una democràcia genuïnament pluralista per a garantir la pau (Fernand de Varennes); o la urgència de la col·laboració i d’un diàleg internacional que creï un llenguatge comú per a l’entesa (Miquel Siguan).

Aquesta sessió del Diàleg també va incloure la cerimònia de lliurament dels premis Linguapax, que van ser atorgats a Fernand de Varennes i a Joshua Fishman, personatges que, segons el president de l’Institut Linguapax, “han ajudat les comunitats lingüístiques a tenir futur”.

A continuació va prendre la paraula el Secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Antoni Mir, que va exposar el model que es durà a terme durant la present legislatura. Mir va resumir les intencions del nou govern explicant que volen “fer fàcil i plaent viure en català” i convertir el català en la llengua de cohesió social de Catalunya. Per això, va afirmar, és necessària la transversalitat de les polítiques lingüístiques. El representant del govern català va reconèixer que el català necessita un impuls en el seu ús social, i va dir que la Generalitat centrarà el seus esforços en fer que la demanda de consum en català trobi resposta en una oferta del sector privat en aquesta llengua. Això és, segons Mir, un deure que el sector privat ha d’assumir i un dret per als consumidors catalans, perquè “la llibertat d’emprar una llengua només es garanteix amb l’oferta per poder fer-ho”. Ara bé, perquè el sector privat sigui receptiu primer cal la voluntat de comptar com a mercat, i això és precisament el que el nou govern vol potenciar amb la campanya que porta per lema “En català primer”.

El president de l’Institut Linguapax, Fèlix Martí, va ser l’encarregat de clausurar el Diàleg. Martí va refermar la idea de la construcció de la pau mitjançant l’entesa lingüística i va apuntar la necessitat d’estudiar més profundament els contactes entre llengües per tal d’elaborar polítiques més satisfactòries. D’altra banda, el president de Linguapax es va mostrar esperançat per una possible revitalització massiva de llengües, però va concloure que perquè aquesta sigui possible cal conscienciació popular i avançar cap a noves formes de cooperació i aprofitament de recursos.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Concentració d'esforços per a preservar la diversitat lingüística
 
RS Llengües
 
IF Transversalitat literària
 
RS Models de política i planificació lingüístiques
 
RS Sessió inaugural: Diàleg Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.