|
Més enllà del dilema entre flexibilitat laboral i seguretat dels treballadors, aquest concepte recull la preocupació per harmonitzar formes de treball flexibles amb garanties de protecció social.
La flexiseguretat apareix com un nou terme clau en el debat sobre el futur dels mercats laborals europeus i en el desenvolupament de polítiques socials. Fa referència a l’intent de fer compatibles alts nivells de flexibilitat laboral amb alts nivells de seguretat. Dit d’una altra manera, la flexiseguretat proposa no haver d’escollir entre flexibilitat o seguretat, sinó intentar harmonitzar formes de treball flexibles amb garanties de protecció social, com ara l’accés a la formació professional.
Per exemple, si els treballadors renuncien a un augment salarial durant un cert temps, se’ls recompensa amb flexibilitat interna, com ara formació constant dels treballadors –que els assegura una futura reinserció laboral–, o reducció de les hores de feina –que afavoreix la gestió del temps i la conciliació laboral-familiar. És a dir, gràcies a aquesta capacitat d’adaptabilitat, els treballadors reben més protecció social o seguretat a canvi que acceptin mesures de flexibilitat que també beneficiïn l’empresa.
Problemàtica:
Cal assolir un equilibri entre les demandes de flexibilitat dels empresaris i les necessitats de seguretat dels treballadors.
|
Proposta:
Caldria canviar el marc legal actual per establir un nou marc on els treballadors acceptessin condicions més flexibles de treball –flexibilitat horària, contractual, entrada i sortida del mercat laboral, etc.– a canvi de nivells més alts de protecció o seguretat. Cal fer de la flexibilitat un element positiu, i desvincular-la de la precarietat a què sovint s’associa. Hem de regular la flexibilitat profundament per tal d’evitar, precisament, la flexibilitat no regulada. La seguretat permet als treballadors reaccionar davant de la necessitat de flexibilitat per part de les empreses.
|
Postures:
Antonio Lettieri, professor del Centre per a Estudis Internacionals. Maria Joâo Rodrigues, professora de la Universitat de Lisboa. Robert Strauss, director general d’Ocupació i Assumptes Socials de la UE. Claus Offe, Institut de Ciències Socials, Universitat de Berlín.
|
Bones pràctiques:
Holanda és un país on la flexiseguretat ha donat resultats satisfactoris tant per a treballadors com per a empresaris.
|
Conclusions:
El paper de l’estat és clau, ja que si empreses i sindicats no arriben a un acord, cal que l’estat hi intervingui.
|
 |
|
Envia a un amic
Imprimeix
AS Governar la globalització des del treball
IF Cap a una empresa socialment i mediambientalment responsable