Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones > El dret a la salut. Biotecnologia i dones: el futur que volem
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
El dret a la salut. Biotecnologia i dones: el futur que volem
Diàleg de referencia: Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones

Encarnación Talavera, membre de la Confederació Andalusa de Minusvalideses Físiques i Malalties Orgàniques, va basar la seva ponència en el genoma humà i la seva relació amb les discapacitats. Va denunciar, d’una banda, el fet que gran part de la societat i dels genetistes consideren els discapacitats com una càrrega social, afirmant fins i tot que la societat gaudiria d’una despesa social menor sense els discapacitats. D’altra banda, va refusar la manipulació genètica en aquest sentit, ja que segons ella, «s’ha de deixar lloc a la diversitat i a viure amb discapacitats sense risc d’exclusió social».

A més a més, va denunciar l’interès real amagat darrere de la recerca amb cèl·lules mare, que no és cap altre que aconseguir beneficis econòmics per als ens públics i sobretot per a les empreses farmacèutiques, que són qui financen la recerca.

Per acabar la seva intervenció, va aclarir que els discapacitats no s’oposen a la recerca, però sí a la «neteja genètica basada en prejudicis cap a aquest col·lectiu i per raons d’eficiència econòmica».

D’altra banda, Gaia Marsico, docent de Bioètica de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Pisa, es va referir a la situació injusta i desigual creada també en l’àmbit sanitari a través del que ella ha anomenat «llibertat de consum». D’aquesta manera, va denunciar que ens trobem davant d’una societat que ens empeny a consumir, amb la qual cosa la nostra llibertat queda relegada a mínims, i la sanitat no hi queda fora, ja que davant d’una societat que ens empeny a ser els millors, carregada de prejudicis enfront de col·lectius com ara els discapacitats, quin marge d’elecció tenim els individus?

I no tan sols això, sinó que l’enorme poder de la indústria farmacèutica i els interessos no sempre lícits de la comunitat científica estan provocant que, molts cops, el respecte ètic quedi al marge de certes decisions en l’àmbit de la recerca. És per això que Marsico va proposar el disseny d’un nou model basat en una transparència més gran en els resultats dels estudis científics, juntament amb el desenvolupament de polítiques inclusives a l’hora de dissenyar certes mesures i d’establir les necessitats sanitàries dels pacients, en les quals participin responsables de la sanitat pública i pacients. Ella va anomenar aquesta proposta «democràcia del coneixement».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Estat, Societat, Drets Humans i Dret a la Salut
 
PO Cultural Identity Implications in Genomics Research and Communication / Diversos autors (PDF 164 Kb)   [en]
 
RS Accés a les intervencions en salut
 
RS L’estat de la salut en el món i els seus determinants
 
IF Medicalització de la salut - reduccionisme de la salut a la medicina.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.