Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible > El turisme en un planeta viu
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
El turisme en un planeta viu
Diàleg de referencia: Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible

L’última sessió del simposi ha comptat amb uns protagonistes especials: Sebastián Salgado, presentador de l’equip del programa “Al filo de lo imposible” de Televisió Espanyola i Òscar Cadiach, membre de la primera cordada catalana que va assolir l’Everest. Tots dos han parlat en directe des del K2. Salgado ha denunciat durament l’explotació indiscriminada de les zones de muntanya amb fins especulatius, com per exemple l’ampliació de les pistes d’esquí pirinenques. També ha dit que «caldria limitar la pressió de les expedicions comercials a alta muntanya», atès que considera que cada vegada són més nombroses, voluminoses i amb unes condicions de seguretat dubtoses.

Jean Claude Jacques, representant de la IUCN (The World Conservation Union) Europa, organisme que vetlla per les àrees naturals protegides, ha iniciat la seva exposició enumerant els cinc nivells amb què l'ONU classifica el territori protegit. El primer nivell és inaccessible al turisme; després, la gradació restant va des dels parcs nacionals (segon nivell), fins a les zones d’utilització sostenible de recursos naturals (cinquè nivell). Segons Jacques, l’objectiu és afegir excepcionalitat a l’accés al patrimoni natural, i ampliar els nivells inferiors per tal d’alleugerir la càrrega dels dos primers, que són els més fràgils. Tot i això, el membre de la IUCN ha advertit que «calen beneficis suficients des del turisme per garantir la qualitat de la protecció i dels mateixos gestors» i ha recordat que el turisme és la principal font d’ingressos dels països en vies de desenvolupament. Jacques ha indicat, per acabar, que hi ha més de cent mil àrees naturals protegides per les Nacions Unides (amb unes dotze mil espècies vigilades), la qual cosa comprèn l’11% de la superfície total del planeta.

A continuació, el director-conservador de la Fundación Loro Parque, David Waugh, ha presentat els parcs zoològics com un exemple de “bones pràctiques”. En aquest sentit, ha afirmat que «la conservació ex situ és fonamental per a moltes espècies i per al manteniment de la biodiversitat» i ha explicat que l’article 9 sobre Conservació de la Diversitat Biològica de la IUCN obliga a prendre mesures in situ (com reproducció o introducció controlades) cada vegada que s’actuï ex situ. També ha anunciat que s’està preparant una estratègia per crear una xarxa entre tots els zoos i aquaris del món. Segons Waugh, els parcs zoològics responsables poden contribuir al turisme sostenible ja que, malgrat que a vegades siguin vistos de forma negativa, «els zoos són una manera d’acostar-se a la fauna salvatge i redueixen l’impacte de l’home en la natura».

Cloent el primer bloc, Paola Deda, membre de la Secretaria del Conveni de la Diversitat Biològica, ha explicat que un objectiu d’aquest Conveni (signat durant la Cimera de Rio de 1992) és «aconseguir la reducció de la taxa de pèrdua de la biodiversitat abans del 2010», a més de potenciar la sostenibilitat (també en el turisme) i assolir una distribució equitativa i justa dels beneficis. Ha indicat algunes recomanacions per aplicar el Conveni, com ara crear parteneriats entre els sectors públic i privat, sistemes de control, col·laborar amb ONG, buscar suport financer o fer tasques de divulgació.

Per il·lustrar la seva explicació, Paola Deda ha exposat el cas de Kuna Yala, una àrea geogràfica d’equilibri molt delicat i amb una biodiversitat més gran que l’Amazones que s'ha enfrontat al repte de compaginar turisme i sostenibilitat. El fet que l’equip gestor inclogués dos indígenes ha estat, segons ella, la clau de volta per portar a bon terme el projecte.

El director regional de Medi Ambient de la regió autònoma de les Açores, Eduardo Carqueijeiro, ha afirmat que «és imprescindible un bon paisatge perquè existeixi un bon turisme» i ha posat com a exemple l’arxipèlag de les Açores. Les nou illes atlàntiques a 1.800 km mar endins de Lisboa s’han guanyat la distinció de Patrimoni de la Humanitat a partir de la natura però també per la cultura i una identitat fortament marcada. Carqueijeiro ha recordat, tot acabant la seva intervenció, que«la sostenibilitat es basa en complir les necessitats del present i garantir el futur».

Tot seguit, el professor de la Universitat Complutense de Madrid, Luis Jiménez Herrero, ha començat dient que «el turisme desenvolupa canvis sense precedents» i que això exigeix noves prioritats, marcar estratègies a llarg termini i aprendre dels errors del passat. Jiménez Herrero creu que «són necessàries polítiques de compensació com l’ecotaxa, la fiscalitat econòmica i la inversió preventiva» dins del marc d’una gestió responsable compartida entre proveïdors, residents i visitants.

El professor ha dit que calen indicadors d’urgència dels nivells de càrrega que permeten assegurar la sostenibilitat i, en aquesta direcció, ha definit un nou terme, resiliència, com la «capacitat dels sistemes per resistir els canvis». També ha fet veure que el concepte de turisme sostenible s’ha mercantilitzat i que, per definició, el turisme mai no pot ser del tot sostenible perquè, entre altres coses, comporta despeses extres de combustible per a desplaçaments. D'altra banda, Jiménez Herrero ha advertit que l’acció social (com ara que un hotel reparteixi el menjar sobrer entre els hospitals) no eximeix de responsabilitzar-se pels impactes a l’entorn natural o cultural.

Jiménez Herrero ha continuat la seva exposició afirmant que els nivells de sostenibilitat són sempre relatius i ha definit dos models de desenvolupament que, portats a l'extrem, resulten incompatibles. El model fort, des de l’ecologia, defensa que el capital natural és insubstituïble i, per tant, s’ha de protegir completament. El model dèbil defensat pels economistes, en canvi, considera que el capital natural es pot substituir per l’artificial sempre que es mantingui el benestar. Jiménez Herrero ha puntualitzat, no obstant això, que «alguns paràmetres com diversitat, drets de les espècies i drets de l’home, són difícilment mesurables en termes d’economia de mercat».

Finalment, el professor madrileny ha denunciat el retard del turisme respecte el sector industrial a l’hora d’incorporar mesures de sostenibilitat i ha posat sobre la taula el «principi de copropietat entre generacions presents i futures».

El president de Conservation Foundation, David Bellamy, ha introduït el concepte de renaixença verda com a una nova etapa de la humanitat on els principis ecològics passarien a primer terme i ha afirmat que el turisme pot ajudar a arribar-hi. Referint-se a Europa, el botànic i presentador de televisió ha denunciat que la política agrícola comuna destrueix el paisatge i ha dit que és important «recompensar els agricultors que vetllin per augmentar la biodiversitat». Bellamy ha acabat la seva intervenció llançant una pregunta a l’aire: «On acaba la sostenibilitat i on comença la destrucció?».

Per completar l’última sessió del simposi, la representant de Chumbe Island Coral Park de Zanzíbar ha exposat la situació mundial de reserves de corall que ella ha definit com “selves tropicals del mar”. Ha dit que l’acció agressora de la pesca ja ha fet perdre, irreversiblement, el 16% d’aquest corall, i que prop del 50% es troba en estat crític.

La gestora tanzana ha explicat, a continuació, com funciona la reserva natural privada de l’illa de Zanzíbar (amb 1 km de barrera de corall verge i exclusió de pesca), bon exemple de gestió sostenible. Ha detallat que només es permet l’estada de catorze persones diàries, que s’han fet petites construccions ecològiques, sense aigua corrent i amb energia solar, filtratge residual i compostatge i que amb la participació d’un biòleg i diversos monitors, s'hi porten a terme programes educatius de divulgació del patrimoni.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS El repte de la innovació
 
RS Sostenibilitat turística en el patrimoni natural
 
RS Albert de Mònaco inaugura el diàleg de la CIESM al Fòrum
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
AS L’aigua: vida i seguretat
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.