Resum sessió El futur de la governació global
Diàleg de referencia: Del consens de Washington a una nova governança global

Joseph Stiglitz

La globalització ha generat més interdependència a escala internacional, que al seu torn ha creat la necessitat d’una acció global. La globalització econòmica ha traspassat els límits de la globalització política. Ens trobem en l’etapa inicial del desenvolupament d’una “norma de llei” internacional, ja que la majoria de les “lleis de desenvolupament” (les normes de l’OMC que regeixen el comerç internacional) són molt injustes per als països en vies de desenvolupament i només beneficien els països desenvolupats.

Governació global sense govern global. Les institucions internacionals, imperfectes i limitades, creen una governació antidemocràtica. També creen el “síndrome del fumeral”, segons el qual només els ministres d’economia i els directors dels bancs centrals participen en la presa de decisions. No es té en compte l’opinió dels països en vies de desenvolupament. La falta de democràcia subjacent crea la necessitat que hi hagi més transparència i més simetria entre els països en els acords comercials.

Per què renunciarien les poderoses institucions i els països que les controlen a la seva posició de domini? Stiglitz esmenta aquests tres motius:
- Fins i tot els països poderosos necessiten cooperació en algunes ocasions (com en el cas d’Iraq).
- La cooperació no pot ser obligatòria.
- El respecte dels principis democràtics és important per als votants.
- Més reconeixement de la necessitat d’una “norma de llei” internacional.

Quins canvis proposa Stiglitz?
- Reformes de governació al FMI i el BM.
- Reformes de governació a l’OMC.
- Evolució del G7 al G24.
- Potenciació de l’ECOSOC de Nacions Unides.
- Protecció dels Béns Públics Globals.
- Gestió adequada dels recursos naturals i del medi ambient.
- Producció i protecció de coneixements globals.
- Creació d’una estructura jurídica a escala global.