Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Pobresa, microcrèdits i desenvolupament > Pobresa, microcrèdit i desenvolupament social / Un món sense fam: polítiques per a l'eradicació de la pobresa: fam 0 / Experiències innovadores, l'art i el desenvolupament com a actor integrador i generador d'ocupació
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Pobresa, microcrèdit i desenvolupament social / Un món sense fam: polítiques per a l'eradicació de la pobresa: fam 0 / Experiències innovadores, l'art i el desenvolupament com a actor integrador i generador d'ocupació
Diàleg de referencia: Pobresa, microcrèdits i desenvolupament

La primera sessió plenària que va obrir el diàleg “Pobresa, microcrèdit i desenvolupament” va ser moderada per Álvaro Sarmiento, president de la Fundació Latino Grameen. Sarmiento va afirmar que “...parlar avui de microcrèdit és, sens dubte, gràcies al treball del professor Yunus i la seva experiència amb el Grameen Bank. Fa 25 anys no existia el concepte, però Yunus l’introdueix en iniciar un procés de confiança financera...” . Possiblement aquesta és la gran aportació de Yunus al món, el reconeixement de l’ésser humà com a font de confiança, perquè realitzar operacions financeres (sense tenir en compte les dimensions de l'operació) en el món normal exigeix una sèrie d'avals i suports que garanteixin la devolució dels diners, però en el món de Yunus els avals, les garanties, els suports no són necessaris per prestar diners. El valor en la confiança és el que fa que el projecte de 25 anys d'existència tingui més de 100 països utilitzant el sistema.

Per la seva banda, Muhammad Yunus, fundador del Grameen Bank, Bangla Desh, va destacar que “...l'objectiu de la cimera del microcrèdit és que per a l'any 2005, 100 milions de famílies tinguin accés a aquest instrument i es converteixin en usuaris del sistema. Els mateixos països de la cimera es van comprometre per al 2015 a reduir a la meitat el nombre de famílies pobres al món... de què serveix el desenvolupament si no es treu les persones de la pobresa?...” . Yunus va continuar la seva intervenció subratllant els actuals reptes per combatre la pobresa i va presentar el sistema de microcrèdits com a solució, ja que pel que sembla l’experiència des de 1983 ha demostrat amb escreix que la seva metodologia i filosofia ofereix excel·lents resultats. Grameen treballa actualment amb 3,5 milions de persones usuàries del sistema de crèdits, la majoria dones i, a més, pobres, dues variables que, unides, caracteritzen el món pobre més vulnerable.

El desenvolupament per a Yunus té a veure “amb les possibilitats”; desenvolupament és que un nen que mai ha menjat més d'un cop al dia tingui la possibilitat de menjar dos o tres cops, desenvolupament és que una dona que mai s’ha canviat de roba en la seva vida, tingui la possibilitat de fer-ho. Això és desenvolupament, i el microcrèdit és un molt bon instrument en aquest sentit perquè genera cercles virtuosos. Per què? En el cas del Grameen Bank, totes les accions que realitzem les dirigim als més necessitats, dones pobres o captaires; aquests són els nostres clients. I ens hem adonat que la realització d’operacions que de vegades no superen els 20 dòlars generen impactes increïbles a nivell familiar i social. En el cas de les dones, molts cops aquest crèdit significa que els nens tornin a l’escola o que no hagin d’interrompre els seus processos educatius per treballar i, en el cas dels captaires, que se’ls reconegui, valori i dignifiqui.

Confiar en les persones ha significat per al Grameen Bank prestar 500 milions de dòlars l’any, 2 milions de dòlars al dia, amb un 96% dels préstecs amortitzats en períodes que determinen els mateixos usuaris. Però el model té els seus problemes i és que "ens hem adonat que es podria fer molt més, però hi ha gent que no confia en aquest procés i creiem que és per una raó molt simple: la distància amb les persones".

Quanta més distància hi hagi entre qui té els diners i qui els necessita, més desconfiança hi haurà a l’hora d’establir les relacions. Però, com en el nostre cas, si existeix un nivell de contacte permanent i proper, la desconfiança dóna pas a la confiança plena. Yunus acaba dient “la pobresa no és una realitat de la vida de l’home a la qual cal resignar-se, la pobresa és un insult a la vida humana i per això hem de treballar per eradicar-la”.

Durant la plenària "Polítiques per a l'eradicació de la pobresa: fam 0", Javier Pérez de Vega, coordinador del programa de cooperació descentralitzada (FAO), va començar la seva ponència assegurant que avui dia existeixen més de 842 milions de persones que viuen i sofreixen inseguretat alimentària al món i que, d’aquestes, 10 milions es troben en els països industrialitzats, 34 milions en els països en transició i 800 milions es troben en els països en desenvolupament. Pérez de la Vega va afirmar que “...l'objectiu d’eradicar la pobresa i la fam sembla allunyar-se més que apropar-se...". Què es pot fer davant d’aquest escenari? Pérez de Vega suggereix tres accions: identificar amb precisió on es troba la fam, avaluar quin tipus de solucions cal implementar i, finalment, analitzar què passarà si no s’aconsegueixen els objectius de disminuir la pobresa i eradicar la fam.

Actualment, 38 països tenen emergències alimentàries. L’Aliança contra la Fam promou una sèrie de polítiques que prioritzen la disminució de la fam i la pobresa, com ara: millora de l’aprofitament de l’aigua, millora del sector agrícola, diversificació agrícola i anàlisi d’entorns socioeconòmics. L’ajuda ben focalitzada, dirigir-se directament als beneficiaris i no disfressar la cooperació internacional, d’una banda, els subsidis agrícoles nacionals, la limitació de l’accés a la terra, les patents i el poder de les trasnacionals, de l’altra, són el marc on es mouen les intencions de superar la pobresa. Finalment, Pérez de Vega assegura que “...el problema concret de la manca d’aliments és la distribució o, millor dit, la mala distribució dels aliments”.

La sessió que va tancar el primer dia del diàleg es va caracteritzar per la presentació de dos projectes de gran interès social que, tot i que no estan directament relacionats amb els microcrèdits, van demostrar que les petites iniciatives socials poden apoderar els ciutadans desfavorits i contribuir al desenvolupament econòmic, cultural i social d'un poble. La conferència "Experiències innovadores, l'art i el desenvolupament com a actor integrador i generador d'ocupació", moderat per l'escriptora Carmen Posadas, va començar amb la intervenció de Lily Yeh, directora del Village of the Arts Project, EUA, qui va assegurar que la vida urbana és sens dubte una de les expressions culturals més complexes i diverses a la que qualsevol persona està exposada, però aquesta diversitat cultural també està condicionada pels contextos socials de vulnerabilitat o suficiència econòmica. Així comença el 1986 una experiència de recuperació d'espais públics a través de l'art a barris urbans amb un alt grau de vulnerabilitat social i econòmica, que va generar veritables processos de dignificació i apoderament social i de l'entorn a través de l'arquitectura artística. Aquesta artista ha pogut veure com les perifèries plenes de multiculturalisme permeten observar les potencialitats de les persones i les seves tradicions. Sens dubte, és difícil viure en situacions de carència i rebuig social pel simple fet de ser pobres i immigrants, però aquesta artista diu “...quan es pot veure la realitat de cara, a través de l'art, és possible acceptar on vivim, les nostres històries i els nostres problemes...”.

Seguidament, Bibi Russell, dissenyadora de Fashion for Development, Bangla Desh, va presentar el seu projecte. La possibilitat de créixer, aprendre i viure en una altra societat i cultura aliena a la pròpia ha permès a aquesta dissenyadora nascuda a Bangla Desh, però que cursa estudis de perfeccionament a Londres, pensar en com les desigualtats es materialitzen de manera tan imponent al món. Aquesta experiència de vida l’ha convençuda que és necessari preocupar-se pels artesans del seu país i ha convertit aquesta causa en un petita batalla diària per, d'una banda, salvar la tradició de l'artesà de teles i, de l’altra, millorar les condicions de vida actuals d'aquests artesans. Amb aquesta finalitat, Bibi Russell ha creat la seva pròpia empresa on tot el que produeix ho confeccionen les dones teixidores de Bangla Desh que treballen amb microcrèdits, amb la qual cosa es genera un procés de rescat cultural i econòmic de les dones.

Problemàtica:
La banca formal treballa sobre la base del suport financer i la capacitat de pagament per atorgar crèdits o microcrèdits a les persones. Hi ha un nombre important de persones que no poden accedir a fonts de finançament formal. Les dones són les grans excloses del sistema formal creditici als països subdesenvolupats o del tercer món. Avui és possible accedir a microcrèdits a través d'institucions com el Grameen Bank.

Proposta:
Generar polítiques i iniciatives de foment en el marc de l'any internacional del microcrèdit 2005. Luxemburg planteja responsabilitat europea amb els més pobres i els països en desenvolupament i SAR la duquessa planteja materialitzar aquesta responsabilitat a través d'iniciatives de microfinançament el 2005.

Bones pràctiques:
Grameen Bank de Bangla Desh, que actualment treballa amb 3,5 milions de persones usuàries del sistema de crèdits, la majoria dones i, a més, pobres, amb una taxa de devolució del 96%. Aquesta institució ofereix crèdits d'entre 20 i 200 dòlars als més pobres dels països on treballa. Avui té almenys 3 programes a part del microfinançament: el sistema de pensions, el crèdit per a rodamóns i un sistema de salut.

Conclusions:
Els microcrèdits són avui dia una eina eficaç per a la lluita contra la pobresa, però el sol fet de fomentar-los no condiciona l'èxit en aquesta matèria. Cal una acció integral on el microcrèdit sigui un element més en les accions conjuntes; l'opinió és unànime en el fet que aquest tipus d'instrument no soluciona els actuals nivells de pobresa que hi ha al món, però sí que suposa una gran ajuda, sobretot en temes de dignificació humana, de respecte i reconeixement i, principalment, en igualtat d'oportunitats, sobretot si pensem que el 90% dels usuaris d'aquests instruments són dones.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Sessió inaugural de Pobresa, microcrèdits i desenvolupament
 
IF Desenvolupar la “base de la piràmide” com a oportunitat de negoci
 
AS Pobresa, microcrèdits i desenvolupament
 
AS El paper de l’empresa al segle XXI
 
IF El microcrèdit: eix de desenvolupament social i econòmic, de la lluita contra la desigualtat i contra la pobresa.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.