Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Pobresa, microcrèdits i desenvolupament > Pobresa, microcrèdits i desenvolupament
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg (10/10/2004)Síntesi diàleg
Pobresa, microcrèdits i desenvolupament
Diàleg de referencia: Pobresa, microcrèdits i desenvolupament

Les desigualtats socials són cada vegada més evidents en una societat dominada per la globalització. Els esforços de les organitzacions dels governs i la societat civil per eradicar la pobresa sembla que són insuficients. La fam, les malalties i l’exclusió social -causa i efecte de la pobresa- augmenten d’una manera desproporcionada arreu del món. Malgrat tot, els microcrèdits, serveis de préstec per a les persones més desfavorides, sembla que són una de les solucions que poden reduir la pobresa mundial en un 50% per a l’any 2015. Aquest sistema, que ja s’ha desenvolupat amb èxit en diferents països en vies de desenvolupament amb resultats molt esperançadors, suposa un canvi de mentalitat en l’ajuda humanitària.

L’augment desmesurat de la pobresa s’ha convertit en un dels principals mals de la societat del segle XXI. L’avanç implacable de la fam, la mortalitat infantil, les malalties i les desigualtats socials són causa i efecte de la desproporcionada situació de pobresa que, tot i els innombrables esforços, no s’ha aconseguit eradicar. El diàleg "Pobresa, microcrèdits i desenvolupament", que es va centrar en l’excel·lent paper de les microfinances en la lluita contra la pobresa, va ser el marc de trobada per a avaluar els resultats i plantejar els reptes de futur de les microfinances amb finalitats socials.

El coordinador del Programa de Cooperació Descentralitzada de la FAO, Javier Pérez de la Vega, va afirmar que "l’objectiu d’eliminar la fam sembla que s’allunya cada cop més per un problema de voluntat d’acció". Pérez de la Vega va assegurar que si es continua treballant en la mateixa línia no s’aconseguirà complir fins al 2150 amb el compromís marcat durant l’última Cimera del Mil·lenni, en la qual els governs es comprometien a reduir la pobresa en un 50% per al 2015. De la Vega, que va remarcar la necessitat de crear accions directament adreçades als pobres i fora de la macroeconomia i el mercat, va projectar una solució que potenciï i millori el sector agropecuari. Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique, va denunciar el control del món per les multinacionals i les organitzacions comercials i financeres internacionals, així com l’augment desmesurat de les desigualtats entre rics i pobres. Ramonet va apel·lar a la lluita entre l’estat i el mercat assegurant que "hem de construir un contrapoder capaç de vèncer la globalització".

El sistema de microcrèdits, que va introduir per primera vegada el Grameen Bank de Bangla Desh fa 25 anys, es va presentar, pels seus resultats contrastats, com una de les eines més eficaces i sostenibles per a eliminar la pobresa del planeta. Pancho Otero, de l’Institut de Polítiques per a la Microempresa de Bolívia, va descriure el microcrèdit com "l’eina més poderosa que s’ha inventat per acabar amb la pobresa". La pràctica dels microcrèdits, que ha estat adoptada per un gran nombre d’organitzacions com Bancosol, FINCA, Un Sol Món o Microcredit Summit Campaign, entre d’altres, ha suposat una gran revolució cultural ja que ha atorgat crèdits per a micronegocis a aquelles persones que, per la seva condició de pobresa, analfabetisme i discriminació social, estan normalment excloses d’aquests privilegis. Els beneficiaris, capaços d’emprendre un petit negoci, milloren la qualitat de vida i contribueixen a la creació de riquesa local potenciant el mercat interior. John Hatch, fundador de FINCA, va descriure el microcrèdit com "l’eina que permet la revolució econòmica des de sota" i va afirmar que "les sòcies de FINCA generen una riquesa addicional de 500 milions de dòlars l’any per la compra dels seus productes als mercats locals". En la mateixa línia argumentativa, Sam Daley Harris, de Microcredit Summit Campaign, va aclarir que com que es generen petits negocis de caràcter familiar disminueix l’oferta de temporers per al camp i, per tant, augmenten la demanda i les condiciones econòmiques de la resta de camperols.

D’altra banda, Muhammad Yunus, fundador del Grameen Bank de Bangla Desh, va ressaltar l’especial rellevància dels microcrèdits per a complir amb els objectius de l’última Cimera del Mil·lenni i va assegurar que cal que s’entenguin com un conjunt d’accions no aïllades que fomenten el desenvolupament social en general i no únicament econòmic. El Grameen Bank, i altres organitzacions canalitzadores de microcrèdits, inclou en els programes projectes de capacitació, educació per als nens, millores sanitàries i d’hàbits alimentaris amb l’objectiu de maximitzar els resultats i garantir un desenvolupament complet i una sortida total de la pobresa. John Hatch, de FINCA, va argumentar que "els microcrèdits no enriqueixen les famílies, són part d’un procés de desenvolupament". Hatch va remarcar que la millora de les condicions de vida permet l’escolarització de les generacions més joves i per tant l’accés a treballs més qualificats i més ben remunerats. Addicionalment, aquestes entitats financeres i organitzacions emissores de microcrèdits han diversificat els seus serveis de microfinances oferint préstecs per a l’educació, assegurances de vida, mútues mèdiques o fons de pensions per a la jubilació que afavoreixen el desenvolupament i fomenten les bones pràctiques. No obstant això, són moltes les metodologies i estratègies emprades sota el paraigua de les microfinances i arriben a ser tan diverses com les organitzacions que les gestionen i les comunitats on es desenvolupen. Per exemple, mentre que el Grameen Bank actua directament seleccionant els beneficiaris, a FINCA es treballa amb una estructura de banc comunal en què són els mateixos clients els qui administren els comptes i escullen els líders i els socis. D’altra banda, hi ha el sistema de Fons Rotatori que la Creu Roja va aplicar a Rwanda després del genocidi, que funciona mitjançant comitès locals que estableixen la quantitat que cal percebre segons les prioritats i necessitats de la comunitat en general. Més enllà del camp humanitari, hi ha entitats financeres, com el Banco Santander, que estan posant en pràctica els microcrèdits com una nova línia de negoci. Felipe Gómez, professor de Dret Internacional de la Universitat de Deusto, va denunciar que la "banca convencional veu un nínxol de mercat i una oportunitat de RRPP en els microcrèdits". José Juan Ruiz, del Banco Santander, va defensar l’organització que representa afirmant que "fer negoci no és il·legítim sempre que es respectin les regles".

Indiferentment del tipus de metodologia aplicada, l’aportació de les microfinances a l’univers social de les comunitats en vies de desenvolupament està resultant altament enriquidora. Aquest sistema, com que assisteix els econòmicament marginats, millora d’una manera significativa les oportunitats dels grups socials que tradicionalment han estat exclosos, com és el cas de les dones, que són les principals beneficiàries dels projectes de microfinances. Jonh Hatch, de FINCA, va il·lustrar aquest fenomen afirmant que "les microfinances suposen una revolució social pacífica, ja que el fet que la dona tingui accés al capital fa que se la respecti socialment". Els micronegocis aporten independència econòmica i autosuficiència a les dones, que es converteixen en el nucli productiu de la família. Aquesta nova situació aporta autoestima, genera models socials i trenca amb els esquemes simbòlics de classe i gènere. Aquesta contribució a l’univers simbòlic també té una repercussió internacional. Muhammad Yunus, de Grameen Bank, va apuntar que els excepcionals resultats en el desenvolupament econòmic i social d’aquestes famílies i l’elevat índex de devolució, 90% en el cas del Grameen Bank, són una prova més de la capacitat dels pobres per a sortir de la misèria. Tanmateix, el paper alliberador dels microcrèdits no va estar exempt de crítiques quan es va assegurar que el micronegoci suposava, en molts casos, una càrrega extra de treball que derivava en una discriminació envers les dones joves i un benefici econòmic que acabava en mans de l’home. Davant la impossibilitat d’atendre les demandes del negoci i les responsabilitats de la llar, la dona es veu obligada a delegar en les filles les tasques domèstiques i per tant se’ls nega el dret a assistir a l’escola.

El sistema de microcrèdits, àmpliament utilitzat als països en vies de desenvolupament, també ofereix grans oportunitats als anomenats països rics. Segons les xifres mostrades per Ignacio Ramonet, Europa té més de 45 milions de pobres i als Estats Units 40 milions de persones mengen gràcies a la caritat i no tenen accés a la sanitat pública. La directora de l’ADIE, Maria Nowak, va plantejar les microfinances com un substitut de les ajudes socials. Nowak va apel·lar a la necessitat de canviar un sistema de subsidis insostenible que suposa una tercera part de les despeses dels estats occidentals per a projectes de microcrèdits. La directora de l’ADIE va fer ressaltar que resulta més rendible invertir 2.000 € en un crèdit que gastar 18.000 € per persona i any.

Tenint en compte aquests arguments, es va plantejar des del panel un nou sistema d’ajuda humanitària basat en l’autosuficiència. La majoria dels ponents van coincidir en la necessitat de generar un sistema de cooperació sostenible que acabi amb la caritat per se i capaciti el beneficiari. Mª Carmen Díaz Amador, del Programa Governamental de Microcrèdits de Mèxic, va assegurar que "hem de deixar de sentir llàstima pels pobres i ajudar-los a potenciar les seves capacitats". D’altra banda, Maria Nowak, directora de l’ADIE, França, referint-se als sistemes socials del primer món, va afirmar que "la protecció social ha de tenir com a objectiu el desenvolupament i no la manutenció". Amb finalitats similars de canvi, Felipe Gómez, professor de Dret Internacional de la Universitat de Deusto, va defensar l’accés al crèdit com un més dels drets humans de quarta generació. Gómez va destacar la importància de passar els drets emergents al terreny polític i crear un marc legal on desenvolupar-los. Gómez va insistir a institucionalitzar el dret al crèdit involucrant els diversos agents públics i privats.

Les experiències d’introducció de microcrèdits sembla que són molt positives pel que fa als resultats concrets; malgrat tot, encara no s’ha aconseguit calcular el veritable impacte d’aquest sistema sobre la pobresa. La inexistència d’eines fiables de mediació no ha permès als experts obtenir xifres concloents sobre l’eficàcia de les microfinances en un sentit més global. Un dels grans reptes a què ara s’enfronten els defensors de les microfinances és identificar indicadors fidedignes que permetin avaluar l’estat de pobresa. Celia Denis, de Women Together, va assegurar que "trobar una mesura única i universal és impossible per la varietat de condicions i factors de pobresa". Les mesures utilitzades fins al moment, segons Hatch, són insuficients i generen confusió. El fundador de FINCA va remarcar que no podem fixar la línia de pobresa en dòlars americans perquè el seu valor varia depenent de la moneda de curs legal del país. Hatch apunta que cal mesurar-lo en la moneda autòctona.

Diferents organitzacions estan invertint temps, esforç i recursos desenvolupant sistemes que permetin avaluar la pobresa i demostrar els resultats esperançadors. Tanmateix, amb una visió pessimista, Rafael Cascante, expert en microcrèdits de l’AECI, va afirmar rotundament que "l’impacte real està encara molt lluny de nosaltres".

El futur dels microcrèdits és prometedor, però cal projectar aquest sistema a d’altres països, dotar-lo de més inversions i estendre’l a d’altres esferes i actors més enllà del tercer sector. Fins al moment, les microfinances han estat iniciatives de la societat civil i residualment del sector privat, com el Banco Santander i Un Sol Món, i del govern, com en el cas de Mèxic. La majoria d’experts que van participar en el diàleg "Pobresa, microcrèdits i desenvolupament" van coincidir en la necessitat de generar nous marcs de participació i desenvolupament on es generin iniciatives a partir del sector públic i privat. No obstant això, personatges com ara Ignacio Ramonet i Muhammad Yunus es van posicionar cap a iniciatives sortides únicament de la societat civil i del sector privat, respectivament.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Desenvolupar la “base de la piràmide” com a oportunitat de negoci
 
IF Emprenedor social
 
RS Sessions plenàries: Dret al microcrèdit, experiència espanyola en microcrèdits
 
RS Sessió inaugural de Pobresa, microcrèdits i desenvolupament
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global