Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat > Fragmentació de l’ètica: la multiplicitat dels valors ètics
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Fragmentació de l’ètica: la multiplicitat dels valors ètics
Diàleg de referencia: Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat

Els avenços científics en genètica, per exemple, posen en qüestió els postulats tradicionals de l’ètica quant a la relació entre l’ésser humà i el món. Ara l’ésser humà té responsabilitats amb el món, perquè el pot transformar radicalment, com per exemple amb la manipulació genètica. Més enllà de l’individualisme dels valors, cal buscar aquells principis ètics que han de regular la interrelació entre l’ésser humà, la ciència i el món.

Els avenços científics en matèria genètica han obert el debat de l’ètica respecte a la relació de ’l’ésser humà amb el món. L’explicació de l’univers a partir de la ciència ha significat l’abandó de la relació real i empírica de l’home amb el seu entorn, cosa que implica una dissociació de l’home com a subjecte del món. La ciència ha generat un desplaçament de l’ètica científica que centra l’origen de l’home com a inventor de ciència i no com a home responsable de món. L’ètica fonamental i global considera l’ésser humà com un element vinculat amb l’univers; cada persona és relativament autònoma. No obstant això, el context actual, condicionat per l’hegemonia ideològica del liberalisme individualista, ofereix una ètica fragmentada en la ququal cada individu desenvolupa els seus valors ètics i els contrasta amb els dels altres. Això planteja un problema en el context de l’home relacionat amb l’univers.

Proposta:
La bioètica està buscant lleis universals a partir de les establertes per la UNESCO. La bioètica permet establir un plantejament arquitectònic de ’l’ésser humà i generar unes estructures globals o normes universals. La bioètica, que es considera una ciència multidisciplinària en benefici de la pluralitat, pot salvar la bretxa que el liberalisme incrementa entre rics i pobres.

Postures:
Alphonse Pene Elungu (República Democràtica del Congo), professor de Filosofia de la Universitat de Kinshasa.

Conclusions:
El liberalisme individualista ha provocat la multiplicitat de valors ètics. La bioètica vol desenvolupar noves estructures ètiques universals basades en la relació de l’home amb el món.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS La riquesa ètica de les nacions
 
AS El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació
 
RS Percepció pública dels OMG i participació social en el debat sobre els transgènics
 
RS Sessió inaugural, sessió de cloenda i una “guia del Diàleg”. Diàleg “Contribuint a l’Agenda Global”
 
AS El Quixot i el pensament modern