Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Contribuint a l’Agenda Global > La corrupció en un món globalitzat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La corrupció en un món globalitzat
Diàleg de referencia: Contribuint a l’Agenda Global

A l’Itinerari 8 del Diàleg “Contribuint a l’Agenda Global”, organitzat per Transparency International, s’ha plantejat un triple repte: definir la corrupció i el seu context, examinar la importància de la transparència en la prevenció de suborns i la corrupció, i analitzar el paper dels organismes internacionals en la repatriació de béns robats.

Per aquest motiu, aquest Itinerari s’ha desenvolupat en tres sessions: una primera sessió amb el títol “Definició del context: la corrupció, un dels majors reptes del món globalitzat”; una segona sessió dedicada a “La importància de la transparència en la prevenció de suborns i la corrupció”, i una tercera sessió amb el títol “La repatriació de béns robats, els mecanismes internacionals són una ajuda o un obstacle?”.

La primera sessió del debat ha tingut lloc a la sala 114 del Centre de Convencions Internacional de Barcelona el dia 25 de setembre de 2004, de 09.30 a 11.00. Ha estat moderada per Eileen O'Connor, presidenta de l’International Centre for Journalists (Centre Internacional per a Periodistes). Han intervingut com a ponents Fernando Solanas, director de cine argentí; Peter Eigen, president de Transparency International, Alemanya; i Marianne Camerer, directora de Global Access, Centre for Public Integrity (Centre per a la Integritat Pública).

La segona sessió del debat ha tingut lloc a la sala 114 del Centre de Convencions Internacional de Barcelona el dia 25 de setembre de 2004, de 11.30 a 13.30. Ha estat moderada per Jeff Lovitt, director de comunicació de Transparency International a Alemanya. Han intervingut com a ponents Miklos Marschall, director executiu de la divisió d’Europa de l’Est i Central de Transparency Internacional; Jereny Carver, soci del gabinet jurídic londinenc Cliffor Chance i director del grup Public International Law Group; Sarah Wykes, representant de Global Witness; i John Makumbe, activista social de Transparency International a Zimbabwe.

La tercera sessió del debat ha tingut lloc a la sala 114 del Centre de Convencions Internacional de Barcelona el dia 25 de setembre de 2004, de 15.30 a 17.30. Ha estat moderada per Jeff Lovitt, director de comunicació de Transparency International a Alemanya. Han intervingut com a ponents: Akere Muna, advocat i president de Transparency Internatioinal al Camerún; Catherine Volz, directora de la Divisió de Tractats de l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNOCD); i Daniel Kaufman, director de Global Governance and Regional Learning (Governança Global i Aprenentatge Regional) del World Bank Institute (per videoconferència). En acabar aquesta sessió, Eillen O'Connor, presidenta de l’International Centre for Journalists, ha presentat les conclusions generals d’aquest Itinerari.

La primera sessió ha començat amb la intervenció de la moderadora, Eileen O'Connor, que ha definit el terme corrupció com "Intervenir en política mitjançant el pagament de diners o retribucions en espècie que té com a conseqüència frenar el creixement econòmic i augmentar les diferències socials". Aquesta definició de corrupció engloba des de la compra de recursos estatals per sota del seu preu fins a donacions a partits polítics, passant per tot tipus de suborns i apropiacions indegudes.

Per a O'Connor el discurs polític parla d’eradicar la corrupció però només s’activen mesures necessàries quan la societat civil fa pressió.

Tot seguit, Fernando Solanas ha iniciat la seva intervenció afirmant que "la corrupció és un tema que és una vertadera flagel·lació per a la vida de les nostres societats". Ha continuat exposant, breument, el procés que va dur a l’Argentina a una greu crisi econòmica a finals de la dècada dels 90. A l’Argentina, l’any 2000 van morir 35.000 persones per desnutrició o malalties curables com a conseqüència de les polítiques públiques imposades per l’FMI i el BM a començaments dels anys 90. L’obertura comercial imposada, la lliure circulació de capitals i la dolarització de l’economia va provocar la desaparició de la indústria nacional, que abans de la imposició de les reformes econòmiques fornia el 95% del consum intern del país. A la vegada, les mesures de flexibilització laboral imposades van significar retallar dos terços dels drets dels treballadors.

El fracàs de les reformes imposades cal buscar-lo, entre d’altres raons, en l’existència de corrupció en el govern nacional i l’afirmació de l’FMI i el BM del fet que no en tenien constància.

Cal tenir en compte, ha afirmat Solanas, que sota la presidència de Menem a l’Argentina el parlament va delegar tota la seva capacitat legislativa al govern i es va desdoblar en dos el tribunal de justícia, per la qual cosa va ser possible que el govern vengués tots els recursos naturals del país sense les contraprestacions apropiades i es paralitzessin les causes judicials obertes per aquestes accions. A més a més, la privatització dels mitjans de comunicació va comportar que perdessin independència i que adoptessin el discurs governamental sobre les limitacions de l’estat i els beneficis de les privatitzacions que va calar en l’opinió pública.

El procés de privatització va implicar un increment molt important de les taxes dels serveis públics, una inflació del 0%, conseqüència del procés de dolarització, i uns interessos bancaris molt elevats, del 5% mensual. Tot això va conduir al col·lapse del sistema financer nacional.

Tot seguit, la moderadora de la sessió ha donat la paraula a Peter Eigen, responsable del BM a l’Amèrica Llatina entre 1983 i 1988, que ha confirmat que l’FMI i el BM, en aquest període, toleraven la corrupció (motiu pel qual va abandonar la institució). Actualment, aquestes institucions financeres han abandonat les teories més lliberals i defensen l’economia de mercat social. A més a més, ara per ara, els ciutadans demanden una major participació en els processos que afecten les seves vides, la qual cosa implica una major transparència en les negociacions entre el BM i els governs estatals.

Eigen ha continuat la seva intervenció afirmant que el període durant el qual les institucions internacionals i els governs nacionals toleraven la corrupció ha quedat enrere, com ho demostra que el BM hagi definit òrgans interns dedicats a la lluita contra la corrupció (a partir de 1996), que la OCDE hagi tipificat la corrupció com a delicte, que l’ONU s’hagi sumat a la lluita contra la corrupció, etc. Malgrat tot, continua essent imprescindible la contribució de la societat civil.

D’altra banda, Marianne Camerer, ha definit la corrupció com un "abús de poder" que s’ha de combatre des de la transparència. La informació és l’eina que permet incrementar la pressió ciutadana per denunciar les responsabilitats del govern.

El projecte que presenta, Global Access, va néixer per fer front a la inexistència d’índexs de mesura de la corrupció. Apliquen el treball de periodistes i experts en diferents àrees especialitzades a 25 països per redactar un informe d’activitat global i definir un índex d’integritat pública que reflexa aspectes com l’existència d’instàncies de lluita contra la corrupció, la facilitat d’accés a la informació econòmica, el sistema de finançament dels partits polítics, etc. Aquest índex permet detectar els punts febles de la lluita contra la corrupció i, per tant, si el govern vol que es millori.

A continuació, Eileen O'Connor ha invitat a participar en el debat, un cop més, Fernando Solanas, a qui li ha preguntat sobre la pressió econòmica i política que s’exerceix sobre els periodistes i mitjans de comunicació en general. Solanas ha respost que "les institucions són com els ganivets, útils i necessaris, però molt perillosos en mans d’un assassí". I tot seguit ha passat a detallar la situació actual dels mitjans de comunicació a l’Amèrica Llatina. En aquesta regió del món hi ha únicament cinc grans grups mediàtics, per la qual cosa la major part de la informació està condicionada pels interessos d’aquests grups; es tracta d’una "falsa llibertat de premsa". A més a més, cal tenir en compte que els mitjans estableixen una relació afectiva amb la seva audiència, cosa que els permet transmetre ideologia o ocultar informació.

Eileen O'Connor ha donat per finalitzada la sessió afirmant que "els mitjans ja no tenen vocació de servei públic per passar a ser empreses que es preocupen únicament pels beneficis".

A continuació s’han projectat 3 minuts del documental de Solanas Memoria del Saqueo (Memòria del Saqueig), sobre els problemes econòmics recents a l’Argentina causats per la corrupció, el malbaratament dels diners públics,... (aquest documental va rebre el reconeixement del Festival Internacional de Cinema de Berlín amb l’Ós d’Or honorífic del festival).

La segona sessió ha començat amb la intervenció del moderador, Jeff Lovitt, que ha explicat que els costos de la corrupció al món es calculen en 3.000 milions de dòlars anuals, dels quals 148.000 dòlars anuals corresponen a la regió de l’Àfrica subsahariana, la major part en el sector de les contractacions.

A continuació, després de la projecció d’un breu documental en què es mostraven exemples de lluita contra la corrupció a Bangla Desh, Turquia i Nairobi (Kenya), ha intervingut Miklos Marschall, que ha explicat la greu incidència en l’economia nacional d’un petit suborn a un funcionari en un cas de compra de tractors. El fet que aquests tractors, malgrat el seu baix preu, no fossin apropiats per al terreny, va implicar la ruïna de tots els petits agricultors que havien sol·licitat préstecs preferents per poder-los comprar i que haguessin de migrar a la ciutat amb tota la seva família. La conclusió que s’obté d’aquest exemple és que els petits suborns poden provocar grans catàstrofes i que les víctimes de la corrupció són sempre els més pobres perquè són els únics que no poden compensar les seves pèrdues.

Marschall ha acabat la seva intervenció recordant que vivim en un món interdependent, per la qual cosa els suborns no només afecten el lloc on es produeixen, sinó que tenen repercussions en l’economia i la societat global.

D’altra banda, Jeremy Carver ha parlat de la necessitat d’ampliar la imatge de la corrupció als petits delictes i no limitar la denúncia a només aquells casos de grans sumes de diners, ja que tots són perjudicials per l’equilibri econòmic i social. La corrupció afecta tant el sector públic com el privat.

Sarah Wykes ha parlat de la problemàtica dels països productors de petroli que, malgrat disposar d’aquest recurs natural, continuen essent pobres. Ha posat com a exemple el cas d’Angola on, durant els anys 2002 i 2003, en els Pressupostos Públics no s’hi van incloure els ingressos derivats de l’explotació petrolífera. La seva organització ha pogut fer un seguiment d’aquests fons i ha trobat 700 milions de dòlars de dubtosa procedència en un banc de Washington i al Banc Santander Central Hispano, de capital espanyol.

Per solucionar l’ingent cost de la corrupció, l’organització que representa Wykes proposa: obligar totes les empreses petrolíferes que publiquin tots els resultats econòmics, incloses les explotacions en els països més desafavorits i, al mateix temps, obligar els estats on es realitza la producció a publicar els seus Pressupostos de Despesa Pública. Ara per ara, aquestes mesures tenen un caràcter voluntari, per la qual cosa la societat civil ha de fer pressió sobre els governs nacionals i els organismes internacionals amb l’objectiu que siguin obligatòries. La transparència és imprescindible per evitar la corrupció.

A continuació, John Makumbe ha explicat la corrupció política imperant al seu país, Zimbabwe. Un país on no existeix cap tipus de control sobre el finançament dels partits polítics: les empreses no publiquen informes comptables i no hi ha cap normativa reguladora per aquest tema. Les donacions a candidats individuals o partits polítics per part de les empreses són, en realitat, una inversió que garanteix un tracte de favor en el futur.

Un altre aspecte que cal destacar de la corrupció política a Zimbabwe és l’ús de recursos públics per al benefici propi d’individus i partits polítics. Makumbe ha posat d’exemple d’aquest fet l’ús privat de vehicles estatals, la retenció de les donacions internacionals en matèria escolar o ordinadors fins a pocs mesos abans de les eleccions, etc.

Cal tenir en compte, ha afegit Makumbe, que les empreses inclouen el preu dels suborns com costos de producció, o el que és el mateix, es sumen al preu final que paguen els consumidors, vertaders damnificats per la corrupció.

En aquest punt del debat, el moderador, Jeff Lovitt, ha plantejat la següent pregunta a Jeremy Carver i Miklos Marschall: Quin és el paper de la societat civil en la lluita contra la corrupció?

Per a Carver, la corrupció no només s’ha de mesurar pels costos econòmics que comporta, sinó també se’ls ha d’afegir el cost que representa la pèrdua de confiança en el sistema per part dels ciutadans. Per aquest motiu és important que la societat civil sigui valenta, no es deixi portar per la inèrcia de la corrupció i accepti la seva responsabilitat individual. Per a Marschall, el valor individual és important, però la necessitat de reformes institucionals ho és encara més. "La corrupció és un reflex de la mala qualitat de les administracions públiques".

A continuació, Jeff Lovitt ha plantejat a Sarah Wykes i a John Makumbe la pregunta: Hi ha hagut col·laboració per part de les empreses petrolíferes en la lluita contra la corrupció?

Per a Wykes, històricament les empreses petrolíferes implicades en escàndols de corrupció també eren les empreses amb millors resultats econòmics. Ha estat la pressió de l’opinió pública que les ha obligades a reaccionar i a publicar voluntàriament els seus comptes de resultats perquè ha arribat un moment en què si no ho fan, semblen còmplices de corrupció.

Per a Makumbe, és responsabilitat de les administracions públiques definir una legislació que defensi l’explotació de recursos naturals de manera que els agents econòmics implicats no puguin ser corruptes.

Del torn de preguntes dels assistents cal destacar dues de les idees exposades. D’una banda, la societat civil dels països democràtics és responsable d’escollir el govern que la representa en els organismes internacionals i, per tant, indirectament, és responsable dels acords sobre transparència comptable internacional que s’hi adoptin. D’altra banda, cal regular les institucions financeres internacionals privades de manera que s’hagin de plantejar quin és l’origen dels fons que reben.

La tercera sessió ha començat amb la intervenció del moderador, Jeff Lovitt, que ha donat ràpidament la paraula als ponents.

Akere Muna ha presentat el Conveni de la Unió Africana Contra la Corrupció adoptat l’11 de juliol de 2003 per 32 països signataris.

Per a la ratificació d’aquest conveni cal que els països desenvolupin una legislació interna en matèria d’anticorrupció. Per aquest motiu i perquè "es tracta d’un conveni molt poderós", en paraules de Muna, només ha estat ratificat per quatre estats: Namibia, Ruanda, Camerún i Líbia.

Els objectius d’aquest conveni són la previsió, la penalització, la cooperació i l’educació en la lluita contra la corrupció. I així ho recullen els articles que el desenvolupen. Muna ha posat especial èmfasi en l’article 6, en què es defineix que la corrupció sempre té dos culpables: el que corromp i el que es deixa corrompre.

En el Conveni de la Unió Africana Contra la Corrupció, es defineix l’àmbit d’aplicació com tots els delictes punibles associats a la corrupció: suborns, estafes, apropiacions indegudes, etc. tant a escala nacional com internacional. Muna ha acabat la seva intervenció afirmant que "la corrupció és per al sistema econòmic el que la sida és per al cos humà".

A continuació, Catherine Volz ha presentat el Conveni de Nacions Unides Contra la Corrupció, emmarcat dins de les actuacions de la Divisió de Tractats de l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC). Volz ha iniciat la seva intervenció ressenyant la importància de l’existència de convenis internacionals contra la corrupció perquè els diners que resulten d’aquest tipus de processos es mou per tot el món cercant paradisos fiscals on trobar-hi refugi. Per aquest motiu, tot i que els convenis regionals són molt útils en aquesta lluita, també és necessari que existeixi el Conveni de Nacions Unides Contra la Corrupció.

Un altre aspecte d’aquest conveni que ha destacat Volz és que té 111 països signataris i que és necessari que es ratifiqui per, al menys, 30 països perquè sigui efectiu. Però aquest és un procés que, malgrat els importants avenços de la lluita contra la corrupció en els últims 25 anys, encara no ha finalitzat.

En el Conveni de Nacions Unides Contra la Corrupció, de forma voluntària, no es defineix explícitament la corrupció ni els delictes que hi estiguin associats per evitar que puguin quedar delictes fora de la definició i aquest buit legal pogués ser utilitzat posteriorment per evitar denúncies per alguna de les parts afectades. Sí que s’especifica, però, que en un delicte de corrupció són punibles les dues parts associades: corruptor i corrupte.

Pel que fa al tema de la repatriació d’actius robats, com poden ser els fons financers dipositats en paradisos fiscals, Volz ha explicat que actualment l’única solució és demandar judicialment al responsable del robatori davant les institucions institucionals. Però aquesta denúncia es complica notablement si el responsable ha mort o els fons estan en nom de familiars i col·laboradors propers perquè és molt difícil demostrar que hi estan implicats. El Conveni de Nacions Unides Contra la Corrupció preveu la possibilitat que els països que en siguin signataris puguin denunciar el país receptor de béns robats sense arribar a executar un judici penal.

Per finalitzar la seva intervenció, Volz ha explicat que el Conveni de Nacions Unides Contra la Corrupció defineix, a banda de mesures de protecció internacional, mesures nacionals de lluita preventiva contra la corrupció, com són: la formació integral a les escoles, la necessitat que els funcionaris cobrin salaris dignes, etc.

A continuació han intervingut Daniel Kaufman i un col·laborador per videoconferència des de la seu del BM a Washington. Kaufman ha iniciat la seva intervenció afirmant que la lluita contra la corrupció s’ha d’emmarcar dins d’un marc molt més ampli de governabilitat global, ja que es pot demostrar empíricament que la lluita contra la corrupció és molt important per al desenvolupament econòmic i la seguretat global (incloent la lluita contra el terrorisme). La bona governabilitat té com a conseqüència l’increment dels ingressos per càpita nacionals, la disminució de la mortalitat infantil i un increment de la competitivitat que disminueix el risc de corrupció.

Ha afegit que, si bé és cert que el Consens de Washington no tenia en consideració el problema de la corrupció, actualment i, gràcies en part a actuacions de la societat civil com la que duu a terme Transparency International, aquesta situació ha canviat, i les institucions financeres internacionals contemplen aquesta problemàtica quan desenvolupen els seus plans i accions. Un exemple clar és el BM, on abans de 1990, no es podia esmentar la paraula corrupció, mentre que actualment (des de 1996) hi ha organismes interns a la institució que treballen a favor d’aquesta lluita i mesuren numèricament els costos econòmics de la corrupció, així com altres que hi estan relacionats(mal govern, amenaça terrorista...). Kaufman ha defensat en la seva intervenció que és fals que la globalització, les privatitzacions o altres reformes econòmiques que hi estan associades siguin factors de corrupció. De fet, ha afirmat, és el contrari, dificulten la corrupció.

Per acabar la seva intervenció, Kaufman ha mencionat els factors que el BM considera necessaris per lluitar contra la corrupció: l’ús adequat de les noves tecnologies, la “revolució empírica” (utilització de dades numèriques objectives per avaluar situacions reals), un increment del poder de la societat civil, l’establiment de reformes del finançament polític i que s’assumeixi la responsabilitat que comporta lluitar contra la corrupció per part del sector privat i les institucions internacionals (OCDE, G7, FMI...).

D’altra banda, el col·laborador de Kaufman al BM ha iniciat la seva intervenció parlant de les mesures que s’han d’adoptar en l’àmbit nacional per garantir un “bon govern”: equilibri entre els poders institucionals, reforç de la responsabilitat política, foment de la transparència, tenir una societat civil forta i ben informada i promoure la competitivitat dels sector privat i l’eficiència de la gestió pública.

A continuació, ha explicat breument alguns exemples d’èxit en l’adopció de mesures contra la corrupció a Uganda on, gràcies a la col·laboració de la societat civil, es van reduir molt notablement les desviacions en el finançament de l’educació primària; Bangla Desh, on l’avaluació del grau de satisfacció dels clients de certes entitats va provocar una reducció dràstica dels petits suborns als seus funcionaris; i Filipines, on es va realitzar un catàleg electrònic amb el registre de les licitacions públiques, fet que va provocar una important disminució dels costos de contractació d’aquestes empreses.

I ha acabat la seva intervenció explicant alguns exemples de fracàs en la lluita contra la corrupció, com són: la impossibilitat de millorar la transparència dels processos polítics a Bangla Desh per l’oposició de les classes dirigents al poder, i la corrupció judicial de la República de Geòrgia, com a conseqüència d’haver heretat magistrats del règim anterior.

Finalment, Eileen O'connor, a petició del moderador del debat, ha realitzat una breu intervenció que ha resumit tots els continguts exposats a l’Itinerari 8 del debat “Contribuint a l’Agenda Global” en cinc punts fonamentals: la necessitat de millorar l’educació per crear un clima social contrari a la corrupció; el fet que la corrupció és sempre devastadora tant en l’àmbit econòmic com en el social, sigui quina sigui la seva magnitud; que tots els països desenvolupats, subdesenvolupats i el sistema financer internacional han de deixar de tolerar la corrupció; que la destrucció local d’una economia com a conseqüència de la corrupció no afecta únicament aquesta economia sinó que té una incidència global; i que cal la col·laboració de les institucions internacionals en aquesta lluita.

Problemàtica:
L’existència de corrupció, sigui quina sigui la magnitud, perquè té efectes devastadors a escala econòmica i social, tant local com globalment.

Proposta:
Millorar l’educació per crear un clima social contrari a la corrupció. Aconseguir la implicació de tots els països (desenvolupats o subdesenvolupats), institucions financeres internacionals, sector privat i institucions internacionals en la lluita contra la corrupció. Fomentar la transparència i la informació.

Conclusions:
Cal la col·laboració de tots els estaments socials: governs nacionals, sector privat, societat civil, institucions internacionals, mitjans de comunicació... per fomentar la cultura de la transparència i la informació i acabar amb les pràctiques corruptes que perjudiquen greument l’economia i la societat en conjunt i, sobre tot, els més pobres.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Corrupció, mafiocràcies i pobresa
 
AS Tres grans reptes del segle XXI
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
RS Sessió plenària inaugural i sessió plenària de cloenda. Diàleg “Contribuint a l'Agenda Global”.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.