Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau > Agents a favor de la diversitat lingüística
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Agents a favor de la diversitat lingüística
Diàleg de referencia: Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau

Les persones són àngels amb una ala. Per volar hem d’unir-nos” Aquest proverbi sud-africà citat pel ponent Kirsti Lindh, resumeix l’esperit de les diverses reflexions entorn al paper dels agents a favor de la diversitat lingüística. Tots ells coincideixen a assenyalar la importància de la unió d’iniciatives ciutadanes, organitzacions governamentals i no governamentals, així com els propis lingüistes per fer de la lluita per la diversitat lingüística una important contribució a la pau mundial. La preocupació per la preservació de la diversitat lingüística local y internacional avui té un abast universal. La degradació ecològica i l’extinció de les espècies es succeeixen al llarg de la història de la Terra.

Ara bé, el planeta cada vegada es regenera amb noves espècies. Això no obstant, afirma E. Annamalai, la sisena extinció des de l’aparició de l’Homo Sapiens que tindrà lloc, suposarà la desaparició de la majoria de les llengües del planeta. Una pèrdua de la diversitat lingüística que s’atribueix las humans sobre la qual no hi ha una consciència ciutadana, problemàtica a què, a més, s’hi afegeix la ignorància pública del significat de la diversitat lingüística com a part de l’ecosistema.

Alguns dels ponents presenten projectes dignes de ser considerats bones pràctiques que aporten un esperit esperançador i idees innovadores per desenvolupar en comunitats. Un bon exemple, n’és el paper dels agents locals sobre la defensa dels idiomes minoritaris, dut a terme per comitès per les llengües indígenes al nord-oest de Camerun.

Barbara Trudell destaca la força que suposa coordinar la mobilització entre autoritats tradicionals, governamentals, educatives i membres de l’elit local. A més, proposa donar importància a esforços convergents entre institucions nacionals i internacionals.

Alan Hedley, en la seva ponència sobre desenvolupament sostenible a través de la diversitat biocultural, planteja el paper cabdal de las organitzacions internacionals no governamentals. Gràcies als resultats del seu rigorós estudi entorn a la tasca d’aquests agents socials, destaca la feina en la promoció de la diversitat lingüística. Les ONGs internacionals representen, segons Hedley, una veu única en els esforços per aconseguir la diversitat biocultural. Afegeix que en la pròpia diversitat d’aquestes organitzacions radica la seva eficàcia. Aquesta forma de lluita forma part, segons ell, de l’important contingent de forces necessàries per mantenir la biodiversitat cultural.

Kirsti Lindh denuncia la manca de comprensió cultural generalitzada i, per contrarestar-la aposta per la formació multilingüe. A més, considera que es podrà aconseguir una millor diversitat cultural, direcció, tolerància i recolzament a las llengües minoritàries. Entre altres bones pràctiques destaca la de l’organització “Language Connection Organization” (Israel), ONG que promou la comunicació i la pau a través de correu postal entre nens israelians i palestins en àrab i en hebreu. Un bon exemple, doncs, de lingüística per la pau.

Albert Raasch convida a aprofitar les oportunitats que pot oferir l’Europa dels 25 per potenciar la diversitat lingüística. Considera que la cohesió social constitueix una de les condicions prèvies per una coexistència pacífica. Així, destaca especialment, la funció de les llengües per establir ponts multiculturals, i la seva capacitat de ser una via per comprendre “l’altre” i empatitzar-hi. Raasch proposa reforçar i recolzar les iniciatives cíviques, no en menor mesura que les governamentals o les no governamentals.

Nicholas Ostler assenyala que las comunitats petites compten amb una sèrie de condicions, encoratjadores que manquen a les grans. Així, destaca la força del que anomena “nou activisme” que exemplifica gràcies a les bones pràctiques dutes a terme, per exemple, entre els aborígens australians i, en concret, la creació de centres de promoció de llengua maori; o bé el moviment ciutadà a favor de la educació multicultural bilingüe en Perú.

Vinyet i Solà presenten el projecto “Voluntaris per la llengua”, que consisteix en parelles lingüístiques d’immigrants i catalanoparlants. Es tracta d’una iniciativa del departament de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Els aspectes més positius d’aquesta experiència són que fomenta la voluntat de pertinença i reforça la identitat dels immigrants; motiva l’aprenentatge i estimula la unió emocional; facilita la inclusió social; complementa “l’aula al carrer”; i promou l’ús social de la llengua. Es basa en la responsabilitat no només dels nouvinguts sinó que també en la dels ciutadans que els donen la benvinguda. La inclusió social dels immigrants és, segons Solà “un compromís de tots”.

Gràcies a Anikó Hatoss, els assistents poden aprendre de la aculturació i el manteniment de la llengua de la diàspora hongaresa de Queensland. Entre altres iniciatives, destaca les “Escoles Hongareses de Cap de Setmana”, endegades per la comunitat hongaresa a Austràlia per la preservació de la seva cultura. Un exemple, doncs, d’una comunitat que assumeix el compromís d’una iniciativa, recolzada per experts. En aquest sentit, Anikó Hatoss assenyala el paper clau de les ONGs per involucrar als ciutadans en aquest camí.

La presentació del projecte “Jaling” per part de Noguerol, Ramírez i Masats, ofereix una proposta concreta d’enfocament plural de l’ensenyament de la llengua a l’escola. Es destaca la importància d’enfocaments globals que promoguin la comprensió de la riquesa de la diversitat lingüística des de la infantesa, i a la vegada, es potenciï entre els nens la competència plurilingüe i pluricultural. Presenten l’“Europanto”, un joc format per paraules de diverses llengües que contribueix a què els més petits descobreixin les diferències culturals i a la vegada pot ser un factor d’integració dels nens immigrants presenta a les aules.

Radojica Petrovic presenta tres proectess online pel manteniment de la diversitat lingüística. Concretament “Lingua Prismo” (web que ofereix material sobre l’interlingüisme), “Lernu” (web interactiva sobre l’idioma Esperanto) i “Interkulturo” (solucions educatives interculturals pràctiques) Els debats i les conclusions giren, entre d’altres temes, en torn a l’anomenada “fal·làcia de la pretensió de la fatalitat i inevitabilitat de la pèrdua de les llengües”.

Dennis Cunningham considera que els lingüistes han de treballar junts i comprometre’s amb molts altres grups socials per generar un esforç conjunt concentrat. A més, afegeix, cal “guanyar els cors i les ments de la gent”. Segons Cunningham “cal més romanticisme, més encant, més àngel”.

Allan Hedley afirma que les organitzacions no governamentals representen una veu única en les esforços por aconseguir la diversitat biocultural. Serien, segons ell, part del contingent de forces necessari per mantenir la “biodiversitat cultural”.

Segons A. Noguerol, els éssers humans hem “d’obrir-nos” per entendre que el que és “normal” no és el monolingüisme, sinó que cada vegada més tindrem una competència plurilingüe i pluricultural. Tots els ponents destaquen la funció de la llengua per estabiliari ponts multiculturals, amb la llengua com a vehicle per comprendre altres cultures. Els diversos agents a favor de la diversitat lingüística coincideixen a assenyalar que si s’ensenya als nens d’avui a conèixer, fer, ser i conviure respectant la diversitat lingüística, aconseguirem que demà siguin ciutadans actius, conscients i crítics.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Sessió inaugural: Diàleg Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau
 
RS Models de política i planificació lingüístiques
 
IF La regulació del sector de la comunicació garantirà el seu servei públic
 
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
RS Sessió plenària sobre la diversitat lingüística.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.