Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets humans i administració regional i local > Debat grup 2
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Debat grup 2
Diàleg de referencia: Drets humans i administració regional i local

Segons Dian Schefold, l’ Estat hauria de garantir certes prestacions mínimes, així com el seu finançament. Dian Schefold va preguntar a Mohammed Nazir, del Regne Unit, com és possible que en grans estats d’occident hi hagi drets teòrics per tal d’igualar les condicions de vida i, tot i així, sigui tan difícil assolir aquesta igualtat.

Mohammed Nazir va replicar que, en el seu consell municipal, elegit democràticament, les autoritats locals tenen una responsabilitat total. L’autoritat local assumeix el tema dels serveis socials, de l’habitatge, etc. Es va preguntar a John. Loughlin i a Corneliu-Liviu Popescu sobre la relació entre la ciutadania europea i la ciutadania local. La ciutadania local pot ser incloent o excloent. És a dir, pel principi d’autonomia de les col·lectivitats locals, no es poden infringir els drets de l’Estat?

John Loughlin va comentar el cas de les illes Aaland (Finlàndia), que disposen d’un estatus que reconeix i protegeix oficialment la llengua sueca com la pròpia de les illes, fins al punt que se n’exigeix el coneixement per a l’obtenció de la ciutadania. En les negociacions d’accés de Finlàndia a la Unió Europea hi va haver una sèrie de consideracions específiques respecte a l’estatus de les illes, ja que la lliure circulació de persones impedeix la interpretació de la ciutadania de forma restrictiva. En el concepte britànic, diferent del francès, la ciutadania té un component principalment cívic. Per exemple, la ciutadania escocesa es basa en un sentiment de pertinença. A Còrsega s’ha plantejat la possibilitat d’aplicar la ciutadania regional, però no ha estat possible a causa de la legislació francesa.

Corneliu-Liviu Popescu va matisar que, a Romania, ciutadania i nacionalitat tenen el mateix significat i que no existeix la idea de ciutadanies locals-regionals. Si la ciutadania local és poder votar, aquesta possibilitat existeix pels que estan empadronats o porten tres mesos vivint allí. Però una ciutadania local amb més condicions seria contrària a la indivisibilitat de la República. En segon lloc, quant a l’autonomia local, tenen prioritat els Drets Humans perquè en la Constitució romanesa hi figura el respecte als Drets Humans, mentre que no s’hi explicita el principi d’autonomia local. Aquesta solució es desprèn del fet que els tractats internacionals només tenen força de llei i, en canvi, els tractats sobre els Drets Humans tenen força supranacional y un valor constitucional.

En una altra pregunta dirigida als ponents polonesos, es van plantejar les diferències regionals que hi ha a Polònia, que es troben al voltant del riu Vístula. A l’Estat espanyol existeix un fons de solidaritat per a reduir les diferències territorials i equilibrar el nivell de vida, de manera que l’objectiu de la pregunta era saber si existia a Polònia un instrument d’aquest tipus.

Richard Pomahac va remarcar que l’experiència polonesa en matèria de subsidiaritat i de recursos financers és escassa, però que, per exemple, a la República Txeca, s’intenten anivellar les despeses i els recursos mitjançant els pressupostos de les regions més riques.

Jacek Wodz es va plantejar com es definirà la idea de nació en un futur. ¿Polònia està disposada a descentralitzar la nació o intentarem impedir la descentralització utilitzant l’argument de la diferència en el desenvolupament econòmic entre les regions? Quan l’esquerra va arribar al poder parlava de descentralitzar, però ara ha recentralitzat els recursos. Varsòvia centralitza els recursos per tal d’ajudar al desenvolupament de les zones més empobrides. El partit Plataforma Cívica, que pot guanyar les pròximes eleccions, torna a parlar de descentralització. Va exposar tres factors que fan que a Polònia no hi hagi tradició de descentralització:

i) Polònia, des que es va formar com a estat (1918-1939), no ha tingut mai com a objectiu la descentralització, sinó tot el contrari; l’objectiu era centralitzar per a posar fi a les diferències culturals entre l’Imperi rus, l’Imperi austrohongarès i l’Imperi alemany. ii) El 1940, amb l’arribada dels comunistes al poder, es torna a centralitzar l’Estat. iii) L’Església Catòlica, la gran opositora dels comunistes, tampoc no va ser mai favorable a la descentralització, ja que de totes les conferències episcopals, la polonesa és la més centralitzada.

John Louglin va afirmar que, en els estats occidentals, el concepte d’estat ha canviat, així com també la dimensió cognoscitiva subjacent al concepte de descentralització. En l’Estat del Benestar es parla d’una relació Principal-Agent i dels ciutadans administrats. En l’Estat liberal descentralització vol dir tenir menys estat. El ciutadà és considerat un consumidor. En l’ Estat postneoliberal es considera l’Estat com a animador i incitador i el ciutadà com a part activa.

Dian Schefold va expressar que la Constitució d’Espanya es considera exemplar perquè legisla els drets mínims que l’Estat central ha de complir i descentralitza certs drets en les autonomies. A Alemanya també es planteja la qüestió de com garantir uns nivells mínims des de l’Estat central.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Cerimònia d’inauguració
 
RS Drets de joves lesbianes, gais i bisexuals al món
 
RS Primera Taula Rodona d'Ombudsman Regionals Europeus
 
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
 
IF Dret a la il·legalitat
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.