Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > Dia Internacional de la Joventut. Participació i polítiques de joventut
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Dia Internacional de la Joventut. Participació i polítiques de joventut
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

La quarta sessió del Festival Mundial de la Joventut, celebrada precisament el Dia Internacional de la Joventut, ha constat de tres sessions, dedicades respectivament a la «Realitat juvenil i condicions de participació de la gent jove», les «Polítiques nacionals de joventut, exemples específics» i les «Xarxes de participació juvenil: el paper de l'associacionisme en el desenvolupament».

Sessió 1. La realitat juvenil i les condiciones de participació de la gent jove

Ha iniciat aquesta primera sessió Sashi Tharoor, diputat de la Secretaria General de les Nacions Unides, que ha situat en xifres esgarrifants la realitat mundial de la joventut: analfabetisme, salaris infrahumans, contagi del VIH, delinqüència, pobresa… Tanmateix, a continuació, ha animat els joves a millorar aquesta situació en el futur: "Vosaltres podeu inspirar el canvi sent líders aquí i ara". Tharoor ha comentat el moment històric que estem vivint mitjançant algunes xifres demogràfiques, en què la meitat de la població mundial és menor de 25 anys. Per tant, els joves són la força del demà per construir una unitat global integrada, interdependent i tolerable. "Les propostes dels joves no han de quedar-se en un simple colorit dels diàlegs polítics", ha afirmat. Aquesta visió ha de canviar: "Mereixeu el dret de participar amb les vostres opinions i responsabilitats", i ha afegit, amb paraules d’André Gide: "Creieu en la vostra força i la vostra joventut, repetiu-vos una vegada i una altra que tot depèn de mi", ja que "cap líder pot permetre’s ignorar l’opinió de la majoria". També ha recordat que la pau és molt més que la simple absència de guerra, i ha ressenyat, amb paraules d’Álex Ubago, que "és viure al marge del sofriment". És la capacitat de crear i permetre’ns no deixar mai de somniar, però "cal somniar amb els ulls oberts i fer que els vostres suggeriments i les vostres opinions arribin als altres". Acte seguit, Tharoor ha narrat un bonic conte hindú, en què un mestre pregunta als seus deixebles quan acaba la nit i comença el dia, i, després de les respostes equivocades dels seus deixebles, el mestre els contesta: "Quan els viatgers es troben i s’abracen, quan dormen sota les mateixes estrelles i comparteixen els mateixos somnis. Aleshores és quan acaba la nit i comença l’alba." I ha acabat la seva ponència desitjant que "el món dels joves d’avui pugui gaudir d’una alba nova els dies futurs".

A continuació ha intervingut Bob Huber, responsable de la secció d’Afers Intergeneracionals i Integració del Departament d’Afers Econòmics i Socials de Nacions Unides (UNDESA), que ha plantejat el dràstic procés d’envelliment que patirà la societat mundial d’aquí a cinquanta anys i de com aquest fet ha de preocupar els joves d’avui, ja que ells seran els avis de demà. Ha comentat com aquests dos sectors generacionals són exclosos per part de les polítiques. Avui, tant els joves com els avis són vistos més com un problema que com una solució, ja que no es té en compte la seva veu. Huber ha exhortat els governs a potenciar la confiança intergeneracional, saltant-se els estereotips, proposant polítiques que no enfrontin les generacions, i buscant espais comuns. Els governs han de desenvolupar polítiques que reconeguin que tot el món té alguna cosa per donar, cal "tractar la gent que necessita atenció com a individus que poden participar en els seus propis problemes", ha conclòs.

Va continuar la sessió Andy Furlong, sociòleg i autor del capítol sobre ocupació juvenil de l'Informe de l'ONU, que ha centrat la seva aportació en les desigualtats i els desavantatges que pateix la joventut en l'accés a un treball digne i de qualitat. Ha opinat que, en les economies occidentals, com que les eines són cada vegada més fragmentàries, precàries i ocasionals (fet que augmenta la inseguretat en la subsistència personal dels joves) i en fracassar els polítics en les estratègies de desocupació, "el problema de la desocupació és la punta de l’iceberg de la vulnerabilitat".

Va acabar la sessió Lorenzo Cachón, sociòleg i professor de Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid, recordant que les desigualtats d’origen continuen sent el factor determinant en les trajectòries laborals dels joves, ja que no és el mateix ser jove a Noruega que a Kenya, o, com va dir George Bernard Shaw, "el més important a la vida és saber escollir bé els pares", frase a la qual Cachón ha afegit: "jo dic el mateix però, a més, no equivocar-se de país i tenir un gènere adequat". Cal no oblidar que uns produeixen l'ordre i els altres l'assumeixen, que els immigrants continuen sent un col·lectiu diferenciat i que cal lluitar contra aquesta etnoestratificació del treball, contra aquesta discriminació per raça i origen.

Sessió 2. Polítiques nacionals de joventut, exemples específics

La segona sessió del diàleg l’ha iniciada
Olli Saarela, de la Divisió de Joventut del Ministeri d’Educació de Finlàndia, que ha assenyalat que a Finlàndia es viu en el que es podria anomenar “l’estat del benestar a nivell laboral”, ja que hi ha nombroses ajudes econòmiques i un gran recolzament municipal. Així s’està creant un avantprojecte de llei que serà presentat al Parlament l'any vinent amb el fi de potenciar i crear polítiques que regulin l'àmbit laboral juvenil.

El representant de la Comissió Nacional de la Joventut de Sudàfrica, Danlël van Vuuren, ha aportat informació sobre les polítiques de joventut que s’estan desenvolupant al seu país, que celebra el desè aniversari de l’abolició de l’apartheid i la conquesta de la democràcia. "Una mesura del progrés d’un estat és la de com són tractats els joves”. Van Vuuren ha assenyalat que "l’apartheid era un sistema dissenyat per tal que els negres no arribessin al nivell educatiu i, com a conseqüència d’això, no tinguessin la possibilitat d’aconseguir una feina”. Amb el canvi democràtic, el Govern va promulgar una llei el 1996 per crear una Comissió Nacional de Joventut, capaç de crear i generar infraestructures i amb la capacitat suficient per permetre la potenciació dels joves, ja que "el desenvolupament de la joventut és un dels objectius principals del nostre país”.

El president de la Comissió Nacional de Joventut de Filipines, Bam Aquino, ha ressenyat un estudi realitzat aquest any sobre les preocupacions juvenils. Els temes de més prioritat se centraven en la drogaaddicció, l’emancipació, la sanitat i la participació juvenil, mentre que el benestar nacional o el patriotisme es deixaven de banda. D’aquesta manera, el govern filipí ha planificat un “pla a mig termini” per donar resposta a les demandes juvenils. Es tracta d'un pla descentralitzat que ofereix solucions a nivell local, a través de programes immediats per als joves, que reclama a més un increment de la participació juvenil. "Esperem que les minories es converteixin en una massa crítica per transformar les majories", creu Aquino, tot i que sap que es tracta d’"una construcció que es fa maó a maó”.

Va prosseguir Marta Rosàs, secretària general de la Generalitat de Catalunya, que va explicar com el Pla Nacional de Joventut, aprovat el 2000, intenta donar resposta a les il·lusions i les demandes que es plantegen en el disseny del projecte de vida que es planteja en aquesta fase de la vida. Aquest pla encara la problemàtica de l'emancipació laboral, cultural i d'habitatge, l'educació i la salut, així com el foment de les polítiques de participació.

I va acabar la sessió Hernán Solano, viceministre de Joventut de Costa Rica, que va comentar el model de política juvenil que s'està desenvolupant al seu país. El procés per construir les polítiques de joventut s'articula en dos eixos que convergeixen entre si: el sector governamental i els joves organitzats. Joves i govern tenen la mateixa importància en la definició de les polítiques, tot i que la darrera paraula la té l’Assemblea Nacional Juvenil, òrgan que aprova les lleis, que són inamovibles. Aquí ens trobem amb un cas clar en què "el jove és definit com a actor del desenvolupament". Solano va confessar que no va ser fàcil per al Govern assumir aquest enfocament, ja que implica un cert risc, donada potser la manca d'experiència de la joventut, però tot i així van apostar pels joves. El temps ha corroborat que els joves són capaços d'assumir responsabilitats i que poden definir coses tan importants com una política pública d'Estat.

Sessió 3. Xarxes de participació juvenil: el paper de l’associacionisme en el desenvolupament

Va iniciar la tercera sessió de debat del dia Raimon Goberna, expresident del Consell nacional de la Joventut de Catalunya, demanant una major atenció per part de les institucions cap a les organitzacions juvenils. Va comentar que "perquè un diàleg funcioni, tots els actors han d’estar representats en igualtat de condicions”, motiu pel qual no hi ha d’haver vetos ni prohibicions. Cal canviar l'actitud de diàleg passiu que manté el Govern, que defuig la mirada, pels alts costs que suposa la intervenció en aquesta problemàtica, i s'allunya cada vegada més de la joventut i es preocupa únicament pels interessos econòmics de les multinacionals i dels lobbies. Per això, va proposar una transformació de les institucions i va exigir que se'ls prengués seriosament.

Va continuar Fabiola Canavesse, membre del Comitè Europeu del WAGGGS, que va indicar el desafiament que la seva organització té plantejat en voler fer sentir la veu de les nenes i les dones joves en el món. Es tracta d'una organització amb 10 milions de membres a 44 països, vinculada als governs nacionals a través dels ministeris de la Joventut. Pertany igualment a la FAO, la UNICEF i l’ONU i col·labora amb altres grups i entitats, com ara la Creu Roja, associacions de dones, associacions juvenils i organitzacions internacionals. El WAGGGS es defineix com un moviment educatiu que dóna resposta a les necessitats d'aquest col·lectiu femení per desenvolupar la seva capacitat i el seu potencial quant a ciutadanes actives del món. El moviment WAGGGS té com a lema: "Intenta deixar el món una mica millor de com te’l vas trobar”.

Va seguir el torn de Martín Sabatella, alcalde de Morón, Argentina, per explicar la seva experiència en accedir a l’alcaldia de la seva ciutat als 29 anys, en el seu primer mandat. Va comentar que a vegades pot sorprendre que els joves arribin a llocs de decisió i, tanmateix, no sorprèn que els joves hagin de resignar-se a romandre en un lloc secundari. "Han de buscar-se mecanismes perquè els joves siguin personatges protagonistes de la construcció de les societats", va sentenciar.

I va acabar el diàleg Giaccomo Fillibeck, president del Fòrum Europeu de la Joventut, que va explicar en què consistia aquesta organització. Va justificar també l’alt percentatge d’abstenció de vot juvenil a les passades eleccions al Parlament Europeu com la resposta dels joves a unes reformes realitzades en el si de la Unió Europea que no contemplen els ideals ni les expectatives juvenils. I va manifestar que els joves han de donar a conèixer les necessitats de la seva generació "per crear i elaborar propostes que alimentin les institucions de les Nacions Unides". I va afirmar: "Els esforços encaminats a exercir influència valen la pena, potser no per a nosaltres, però sí per a les generacions futures". Totes les postures son vàlides, de la protesta a la participació, mentre siguin considerats pels que prenen les decisions. "Els joves no són part del problema, són i han de ser part de la solució, són i han de ser el principal recurs del desenvolupament de la nostra societat", va concloure.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Cap a un altre món possible: com regular democràticament els mercats financers?
 
RS El jovent davant dels reptes d’avui en el món del treball: el treball de les persones joves
 
RS El jovent davant dels reptes d’avui en el món laboral: models de formació
 
IF La societat intergeneracional
 
AS Governar la globalització des del treball
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.