Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Interacció '04. Vers una Agenda 21 de la cultura > La participació en la vida cultural (Seminari 5)
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La participació en la vida cultural (Seminari 5)
Diàleg de referencia: Interacció '04. Vers una Agenda 21 de la cultura

Els temes principals que es van abordar en aquest seminari, i que corresponen cada un a una sessió paral·lela, van ser: 1) La creació i l’avaluació de la riquesa social (exposat per Patrick Viveret a una sessió plenària) 2) Els drets culturals 3) La cultura i els moviments socioculturals 4) Els equipaments culturals i la relació amb els públics objectius 5) Els drets emergents

Alguns dels punts principals que han tractat les diferents ponències d’aquest cinquè seminari han estat la necessitat d’un reconeixement jurídic dels drets culturals, que els ciutadans puguin exigir com un dret fonamental equiparable a la sanitat o l’educació, i la cultura com a vehicle d’inclusió social, a partir de la participació de les entitats ciutadanes.

El titular de la Cátedra Andrés Bello de Derechos Culturales, Jesús Prieto de Pedro, obrí aquestes sessions amb una ponència titulada “Els drets culturals, la part subdesenvolupada dels drets humans”. En aquesta ponència va reclamar la necessitat d’”acabar de construir jurídicament els drets culturals” com a primera passa imprescindible per què els ciutadans els reclamin i els obtinguin. Prieto explicà que no s’ha avançat gens en l’ordenació jurídica d’aquests drets des de fa gairebé un segle, i que són les constitucions iberoamericanes més recents de la dècada dels 80 les úniques que els consagren com a drets.

El catedràtic va remarcar la paradoxa que els drets culturals només surtin a la palestra quan es tracta de defendre els d’una minoria, cosa que posa de manifest la vaga i restringida concepció que es té d’aquests. Davant això, va advocar per un nou model constitucional en què estiguin formulats explícitament, com a primera passa per la seva ordenació jurídica més completa, i que els converteixi en vinculants per al poder polític.

Com a conclusió, Jesús Prieto proposà que aquesta ordenació jurídica dels drets polítics calia que naixés d’un debat de tota la societat civil, no només dels juristes. Així mateix, va comentar que ha de superar l’actual embús político-conceptual que circumscriu aquests drets només a les minories en què es veuen més amenaçats, per estendre’l al conjunt de la ciutadania com a béns col·lectius universals i inalienables.

Per la seva banda, l’altra ponent d’aquesta sessió, la investigadora de la Fundació Interarts Annamari Laaksonen, denuncià que els ordenaments jurídics internacionals encara no han estat capaços de reconèixer explícitament els drets culturals, mentre es continuen produint guerres per aquesta causa i el mateix secretari general de l’ONU, Kofi Anan, reconeix que l’èxit de les polítiques de desenvolupament depenen en bona mesura de l’entorn cultural.

Per altra banda, Laaksonen insistí en què, així com recull l’Agenda 21 de la cultura, els drets culturals de les ètnies i les cultures mai no poden estar per sobre dels drets humans. “No podem ni hem de confondre cultura amb tradicions o ritus tribals que, com l’ablació, no respecten els drets de l’individu”, va sentenciar.

La investigadora d’origen finès coincidí amb Jesús Prieto en què el fet que un marc jurídic reconegui aquests drets, començant per la seva equiparació a la resta dels drets humans i la seva aparició en la constitució de cada país, “no és la solució por si mateixa, però és una primera passa fonamental”.

Per a Laaksonen la següent passa és que “els estats i les ciutats adquireixin el compromís d’afavorir l’accés dels ciutadans a la cultura des d’un diàleg interdisciplinari”. En aquest sentit, com a participant en l’elaboració de la Carta de Drets i Deures dels Ciutadans de Barcelona, va afirmar que “no és tan important aquest document com el procés de participació ciutadana” amb què es va portar a terme la seva redacció.

En el marc del debat “Participació, cultura i democràcia en l’Agenda 21 de la cultura” celebrat el dia següent, el secretari de cultura de l’Ajuntament de Porto Alegre, Vitor Ortiz, va incidir també en aquest tema remarcant la importància què els governs es comprometin a complir aquest últim document així com que “els governs locals inverteixin en aquest model més enllà del desenvolupament sostenible” entenent que la cultura és tan important com la qüestió mediambiental per al desenvolupament. “Cal assumir d’una vegada que la cultura és un dret social bàsic de la ciutadania” i “una via d’inclusió social” per a sectors discriminats, davant problemes d’immigració o el desenvolupament del tercer món, va afegir.

Per a aquest polític brasiler dos conceptes clau són l’intercanvi cultural entre ciutats –“no es tracta d’intercanviar artistes sinó de parlar de gestió consensuada”–, i la reciprocitat, por sobre de les diferències econòmiques entre governs i administracions. El tercer concepte clau per a Vitor Ortiz és el pressupost participatiu, encunyat per la conferència de Porto Alegre, que determina que la política cultural no pot estar només en mans de gerents i de càrrecs tècnics electes, sinó que ha de comptar amb la participació de les entitats ciutadanes, perquè “el saber tècnic no pot estar per sobre de la voluntat social”.

El coordinador d’aquest cinquè seminari, l’urbanista Jordi Borja, va coincidir amb Jesús Prieto i Annamari Laaksonen en la necessitat que els drets culturals passin a estar recollits jurídicament, però que es quedin en un “gest simbòlic” com ha passat amb altres drets recollits en la constitució, com el dret a l’habitatge o al treball.

Jordi Borja es va encarregar de tancar aquest seminari el dia 6 de maig amb una conferència titulada “Els drets emergents”. Va advocar en aquest mateix sentit per què els drets culturals, de la mateixa manera que altres drets com l’habitatge, passin de ser de merament proclamadors a reclamadors; és a dir, que els ciutadans puguin exigir el seu compliment davant la llei, igual que el dret a la propietat intel·lectual o a la sanitat pública.

Per a Jordi Borja aquest reconeixement jurídic és un progrés, però s’han de convertir immediatament en vinculants per al poder polític perquè, en cas contrari, corren perill de limitar-se a ser, parafrasejant Marx, “sospir de l’oprimit” i “opi del poble”.

Davant això, l’antic tècnic de l’ajuntament de Barcelona, va enunciar una sèrie de propostes entre les quals destaquen: la distinció jurídica entre “nacionalitat” i “ciutadania” com a fórmula legal per a què els immigrants residents a la Unió Europea puguin accedir a uns drets polítics mínims (entre els quals es troben els culturals); la necessitat que les polítiques públiques reconeguin els drets col·lectius, i va posar com exemple el diferent ús de l’espai públic que fa cada ètnia en una mateixa ciutat; o el dret a mantenir elements culturals propis, encara que pugui sonar paradoxal, per integrar-se millor: “el problema de l’immigrant és que no aprengui res i ho oblidi tot”.

Si volem que els drets culturals siguin, més que el dret a visitar un museu, el dret a dotar-se d’elements simbòlics que donen sentit a la vida, cal proposar formes de lluita que siguin efectives amb unes formes d’actuació i uns principis que els regeixin”, sentencià.

En aquest sentit, va concloure defensant el dret a la il·legalitat, definit com a fórmula de “forçar els marcs polítics per convertir allò legítim en legal” davant la resistència institucional de la classe política a la innovació encara que sigui justa i necessària.

La sessió celebrada el dimarts en el marc d’aquest cinquè seminari, sota el títol “Moviments culturals i transformació social”, va ser una exposició de bones pràctiques en què explicà les seves experiències Lluís Cabrera, president de la Fundació Tallers de Músics.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
 
IF Ciutat: La dimensió local dels Drets Humans
 
AS L'agenda 21 de la cultura
 
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
RS Taller. Desenvolupament local i urbà
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.