Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004 > Voluntariat i capital social en la societat xarxa
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Voluntariat i capital social en la societat xarxa
Diàleg de referencia: 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004

Tallerista: Manuel Acevedo, doctorant UOC (Espanya) Capital social en xarxa és una manera de mesurar com les persones col·laboren cap a la consecució de beneficis compartits, des de l’àmbit local al global, a través de l’innovador concepte de «l’espai de fluxos» de la societat xarxa descrit per Manuel Castells. Aquest concepte podria acotar-se encara més si ens referim al tipus de capital que es construeix a través de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Existeixen moltes definicions sobre el concepte de capital social. Putnam el defineix com les xarxes horitzontals de participació social o cívica. És un concepte que interessa molt al Banc Mundial i aquest el defineix com la cola que enganxa la societat civil a les institucions. Joan Prats, de l’Institut de Governabilitat, amb seu a Barcelona, fa referència al capital social com un bé públic i, segons ell, com més s’utilitza, més val. El capital social forma part de la riquesa d’un país, igual que el capital financer. És una mesura de cohesió social. També implica una comprensió comuna i uns interessos comuns.

La societat xarxa és, segons Manuel Castells, una estructura operativa i organitzativa de l’era de la informació. La xarxa l’entén com un conjunt de nodes que tenen una relació, en què existeixen fluxos que la mantenen. Si els fluxos desapareixen, la xarxa també tendeix a desaparèixer, de la mateixa manera que una bicicleta s’acaba aturant si no es pedaleja.

La societat xarxa es recolza en les xarxes tecnològiques i té 3 possibles orientacions: cap a la producció, cap al poder o cap a l’intercanvi d’experiències.

El Quart Món representa la gent (no un territori concret) que no té accés a les xarxes mundials o que, en el pitjor dels casos, depèn de la voluntat de terceres persones per tenir connexió a aquestes xarxes. Amb aquest concepte canvia també el concepte de comunitat: si abans s’estructurava en un lloc, un territori, un barri, ara és una comunitat d’interès comú.

Per a l’autor Darcy d’Oliveira, les xarxes socials estan per sota de la visibilitat. D’altra banda, Manuel Acevedo puntualitza que la part del capital social que es desenvolupa mitjançant les xarxes tecnològiques és el capital en xarxa. Aquest tipus de capital és inherent a la nostra època i el generen les comunitats virtuals. Les característiques principals del capital en xarxa són les següents:
- Cooperació via ordinador
- Es produeix per acció voluntària - Es crea per comunitats d’interès amb objectius comuns
- Es genera des d’un ciberespai
- La comunicació és asincrònica
- El capital en xarxa ajuda a transformar la informació en coneixement
- Afavoreix la participació «glocal»

Exemples de capital xarxa: - Programari lliure - GRIDS - Predicció del temps i mesurament de voluntaris - Comunitats de voluntaris en línia - Campanyes internacionals - Comunitats de pràctiques - Xarxes ciutadanes

Polítiques que podrien afavorir el capital xarxa:
- Ajudes per a les infraestructures de xarxa
- Maximitzar l’impacte del capital en xarxa


Punts que cal investigar:
- comparar metodologies
- diferències de l’acció feta de diferents maneres
- quantificar (% del PIB) i identificar-ne els components
- comparar polítiques que promouen el capital xarxa.

Problemàtica:
Existeixen moltes definicions sobre el concepte del capital social i sobre el capital en xarxa i, a la vegada, en general hi ha un gran desconeixement sobre aquest tema.

Proposta:
Manuel Acevedo proposa que la part del capital social que es desenvolupa mitjançant les xarxes tecnològiques sigui el capital en xarxa.

Bones pràctiques:
Exemples de capital xarxa:
- Programari lliure
- GRIDS
- Predicció del temps i mesurament de voluntaris
- Comunitats de voluntaris en línia
- Campanyes internacionals
- Comunitats de pràctiques
- Xarxes ciutadanes

Polítiques que podrien afavorir el capital xarxa:
- Ajudes en les infraestructures de xarxa
- Maximitzar l’impacte del capital en xarxa

Conclusions:
Després d’analitzar la importància del capital en xarxa és vital continuar treballant i estudiant les possibilitats que les TIC ofereixen per a la creació i difusió del coneixement.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Voluntariat treballant en xarxa, necessitat o utopia
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
RS Canal Humania
 
RS Voluntariat i els objectius del mil·lenni
 
AS Xarxes civils per conflictes globals
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.