Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets humans i administració regional i local > Grup de treball 2: Drets Econòmics i Socials i Administració Regional i Local
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Grup de treball 2: Drets Econòmics i Socials i Administració Regional i Local
Diàleg de referencia: Drets humans i administració regional i local

La presentació de l'acte va anar a càrrec de Guy de Vel, Director General d'Assuptes Jurídics del Consell d'Europa, que va iniciar la sessió declarant que "els drets humans no són suficients sinó que l’important és poder gaudir-ne".

En referència als drets humans, Mohammad Nazir, Conseller del Districte Metropolità de Walsall (Regne Unit) i primer ponent de la tarda, va comentar que "a mesura que els drets humans van prenent importància també es van vulnerant tal com ho demostra el fet que encara persisteixi la pobresa i les divisions entre les persones". Com a membre electe, el ponent va voler exposar la seva experiència personal en el Districte de Walsall tot destacant el fet que les autoritats locals no s'ocupen dels drets socials i econòmics de forma aïllada sinó que també prenen en consideració altres aspectes com el desenvolupament econòmic i la cohesió social. D'aquesta manera, és més fàcil, segons el ponent, aconseguir l'objectiu de sostenibilitat. Tanmateix, segons Nazir, el govern local no sempre ha tingut tant marge de maniobra al Regne Unit. El ponent va comentar que la relació entre el govern local i el nacional ha madurat amb els anys fins al punt que conceptes com l'empowerment (treball des de la base per a un desenvolupament sostenible) i la descentralització s'han convertit en habituals en el debat britànic. Fins i tot el paper dels electes ha canviat, ja que ara estan més implicats en els temes de la comunitat segons va declarar Nazir. Aquest aposta però per "crear partenariats en què col·laborin les autoritats locals i regionals en les decisions de l'estat".

En qualitat d'expert en governs regionals i locals, el professor John Loughlin de l'Escola d'Estudis Europeus de la Universitat de Cardiff va destacar la tensió existent entre diversitat i universalitat en el compliment dels drets econòmics i socials. Loughlin va diferenciar entre estats de benestar universalistes i estats del benestar més individualistes com el del Regne Unit. Per resoldre aquesta tensió, el ponent va apostar per la subsidiarietat com a mecanisme que permet la coexistència de models diferents d’entendre els drets. Com el ponent anterior, Loughlin va proposar partenariats per solucionar el fet que hi hagi diferents nivells de govern i poder així homogeneïtzar criteris.

Antonio Montalvo, President del Centre d'Estudis pel Desenvolupament regional i Social de Lisboa, va declarar a l'inici de la seva intervenció que "no existeixen drets humans abstractes sinó que depenen dels sistemes sociopolítics". Per Montalvo, la democratització dels estats ha accelerat la protecció dels drets humans i ha facilitat el naixement de la Carta Europea Social que reconeix drets socials i econòmics. En el cas de Portugal, el ponent va destacar el paper dels poders locals en l'ajut a les iniciatives privades promovent així el desenvolupament de la comunitat i la garantia del dret al treball com a dret econòmic i social fonamental.

La resta de ponents i experts en la matèria, van mostrar la realitat dels seus països respectius quant a la política social i al compliment dels drets humans en general. El professor de Dret de la Universitat de Carles de Praga, Richard Pomahac, va parlar dels canvis estructurals soferts per la República Txeca i de com el seu ingrés a la UE els ha obligat a plantejar-se la possibilitat d'establir un ingrés mínim garantit que reconegui el dret a la protecció social. Pomahac va matissar que "els estat-nació haurien de tenir marge de maniobra per seguir amb els seus estats de benestar però també haurien de disposar de protecció social mínima per part de la UE". El professor de sociologia de la Universitat de Katowice, Jacek Wodz, va parlar del cas de Polònia i de com les reformes neoliberals han instrumentalitzat els drets econòmics i socials fins a convertir-los en simples para- xocs. Per això, el ponent va arribar a afirmar que "per molt que els drets es reconeguin en la constitució, la realitat econòmica impedeix en molts casos la seva aplicació". A més, Wodz va voler destacar les fortes desigualtats entre regions existents a Polònia i com aquestes desigualtats de riquesa es transformaven en desigualtat d'accés a serveis bàsics, per exemple l'educació. Per evitar-ho, Wodz va proposar com a possible solució la professionalització dels serveis públics i de les agències estatals. Per últim, el professor de la Universitat de Bucarest Corneliu- Liviu Popescu va realitzar unes consideracions generals i després va passar a parlar del cas de Bucarest. Va posar molt d’èmfasis en determinar la relació entre autonomia local i el concepte de drets humans. Segons Popescu hi ha un conflicte entre aquests dos aspectes perquè "mentre l'estat està obligat a complir els drets humans i és l'únic responsable en el pla internacional i intern, també està obligat a respectar l'autonomia local. Aleshores, quan es produeix el conflicte primen els drets humans per sobre l'autonomia local". El ponent va finalitzar la seva intervenció assegurant que per garantir els drets econòmics i socials calen molts recursos i que en el cas de Bucarest s’estan vulnerant els drets humans i l'autonomia local perquè l'Estat no ha traspassat prou recursos.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
 
IF Coordinació interadministrativa en la defensa dels drets humans
 
RS Cerimònia d’inauguració
 
AS La dimensió local dels drets humans
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.