Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació > Som egoistes o cooperadors? Introducció
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Som egoistes o cooperadors? Introducció
Diàleg de referencia: El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació

Arcadi Navarro, de la Unitat de Biologia Evolutiva de la Universitat de Barcelona, va iniciar el seu discurs amb la dada que els vampirs també presenten actes de cooperació, perquè cal cooperar per sobreviure. Així doncs, va presentar diferents mecanismes de cooperació per investigar: la selecció de grup i la de parentiu, la reciprocitat directa i indirecta i l’aprenentatge social.

La selecció de grup, que al principi sembla que alguns individus fan coses pel bé de l’espècie, planteja problemes per explicar la guerra. Pel que fa al criteri de la selecció de parentiu –respect the family– ha assenyalat que funciona sempre que el grau de parentiu sigui superior a la relació cost-benefici de la cooperació. «Ens preocupen les còpies dels nostres gens», va afegir. L’altruisme recíproc, segons Arcadi Navarro, que busca el benefici mutu, explica que cooperem amb aquells que cooperen amb nosaltres, sense necessitat de parentiu, i, per tant, caldrà identificar els cooperants. En qualsevol cas, sempre surt més a compte si tothom coopera. Normalment «cooperem amb qui cooperen amb nosaltres». Tanmateix, aquest altruisme recíproc presenta problemes per explicar el perquè de la cooperació sense esperar res a canvi. També va destacar que la cooperació amb desconeguts la portem a terme gràcies a l’aprenentatge social.

En la cultura occidental «tenim tendència a administrar els càstigs altruistes i les propostes solidàries», però «les diferències culturals estan intrínsecament vinculades als diferents tipus de societat». En conclusió, va comentar que «els individus presentem la tendència a jutjar més les intencions que els resultats. Som molt eficaços imposant normes». Va acabar amb la frase: «La naturalesa humana no ha estat inventada, sinó que ha evolucionat. Hem de decidir si volem fer alguna cosa amb el que coneixem i què volem fer».

Francis John Odling-Smee, professor d’antropologia evolutiva de la Universitat d’Oxford, ha destacat l’adaptació com un procés bilateral i no solament d’evolució. En l’accepció de la teoria evolutiva ampliada ha destacat dos elements que conflueixen: la selecció natural i la construcció (ecològica i cultural). La construcció humana depèn de processos culturals, atès que «els humans no són simples màquines de supervivència sinó que han de ser cooperants actius de la seva evolució». D’aquesta manera, el canvi cultural induït per l’entorn modifica la pressió de la selecció natural, la qual cosa pot modificar els gens naturals. Va finalitzar l’exposició assenyalant que «hi ha un perill d’extinció de l’espècie, si es duen a terme canvis tan bruscos als quals l’home no té temps d’adaptar-se».

Merlin Donald, catedràtic de Psicologia de la Queens University de Canadà, va considerar que «el diàleg és necessari per als éssers humans». Va destacar que «la cultura humana és infinita en les seves variacions». Basant-se en la teoria de l’evolució cognitiva cultural, va assenyalar que el comportament social s’ha vist modificat per les capacitats cognitives humanes.

Peter Hammenstain, catedràtic d’Evolució d’Organismes de Berlín, en la seva exposició sobre l’evolució de la cognició i de la cooperació, va explicar mitjançant un clar exemple sobre la teoria de l’oferta i la demanda d’òvuls i espermatozoides que els mercats biològics no sempre funcionen com els mercats econòmics. Pel que fa al tema de la cooperació va destacar que «tothom aprèn a cooperar», cal aprendre a no buscar la «reciprocitat immediata». Per acabar, va destacar que «els humans no sempre fan el que diuen els models evolutius».

Luc Steels, catedràtic de Ciència Computacional de la ULB, Bèlgica, en la seva intervenció va destacar pel que fa al llenguatge i la cooperació que «dintre dels nostres llenguatges hi ha la manera de categoritzar el món. Quan sabem com l’altre categoritza la realitat podem cooperar i interactuar amb el llenguatge». «Hi ha una dinàmica de la semiòtica, en la qual la relació símbol i signe canvia constantment en l’individu i en la societat», va afegir. Va posar èmfasi en què l’harmonització dependrà de la freqüència de les interaccions entre els individus, però per obtenir una coherència final cal la negociació. Sense obviar que «cada agent social crea les seves pròpies categories. Una vegada establertes és quan es poden harmonitzar els significats d’unes a altres. Però per harmonitzar cal una interacció prèvia». Va assenyalar que el principal problema d’entesa és pensar que tothom té la mateixa conceptualització de la realitat. Com mantenir la riquesa de la varietat cultural i com evitar que sorgeixi el conflicte? Seria un vertader desastre que tothom acabés parlant anglès. Cada un s’aproxima al món de la seva pròpia manera. Luc Steels va concloure destacant que «una única visió del món seria un desastre, significaria perdre la varietat de les espècies. Hem d’adornar-nos que hi ha un altre visió del món que no és com la nostra».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació
 
IF Cervell i educació altruista: unió necessària per a una societat sense conflictes
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
RS Diàleg amb Cecilia Ramos Mejía
 
AS Els conflictes a la vida quotidiana
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.