Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > Desenvolupament sostenible - Pobresa, desenvolupament social, globalització i valors socials (desenvolupament sostenible a la Vall Krishna)
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Desenvolupament sostenible - Pobresa, desenvolupament social, globalització i valors socials (desenvolupament sostenible a la Vall Krishna)
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

Swami Sivarama va oferir una xerrada sobre el model social que proposen els seguidors de Krishna per substituir un model, el de la societat moderna, que ells consideren sense sortida i mancat del necessari contingut diví i espiritual. Va començar comparant el model social tradicional vèdic, en el qual s'inspiren, amb el model de la societat "occidental" actual. Va explicar com la societat moderna promet ocupació, una feina satisfactòria, jubilació i temps per a l'oci. Totes aquestes promeses s'ofereixen a través del sistema educatiu, els mitjans tecnològics i de comunicació, el crèdit bancari i una producció continuada i sempre creixent de béns "no essencials". El problema és que aquestes grans promeses no s’arriben a complir, com s’ha fet palès durant les últimes dècades. Contràriament, les anomenades societats avançades pateixen d'un creixent buit espiritual i de l'amenaça constant de depressions econòmiques, alhora que la colonització econòmica a la qual sotmeten la resta del planeta no fa més que generar guerres i fam en aquelles parts del món. L'anàlisi ens resulta, per descomptat, familiar. D’altra banda, va assenyalar Swami Sivarama, les societats tradicionals, si realment funcionen com a tals, no només ofereixen les mateixes promeses sinó que a més les compleixen. Com? A través d'un sistema d'economies naturals, és a dir, adaptades a la geografia de cada lloc, i en les quals es produeixen béns "essencials" a partir de recursos disponibles a escala local. Si bé històricament és innegable que les societats tradicionals han patit problemes polítics, explotació econòmica i catàstrofes naturals, aquests no són intrínsecs com passa en el cas de la societat moderna. En últim terme, per Sivarama, "la societat moderna és inherentment autodestructiva". En segon lloc, Sivarama va explicar les bases divines de les quals parteix el model social dels seguidors de Krishna. Aquestes es resumeixen en el servei a Déu seguint els postulats marcats per Ell (Krishna, en aquest cas) en les escriptures; en la producció dels béns essencials per a l'existència humana; i en la lluita per arribar a la perfecció espiritual. Entre altres coses, les escriptures estableixen que cada home (i dona) ha de fer la feina que més s'ajusti a la seva naturalesa; això sí, sempre inspirat pel sentiment d'obligació i lliure de qualsevol sentiment de "falsa satisfacció". Aleshores, per què s'ha allunyat tant la societat moderna d'aquests postulats tradicionals i sagrats? Segons Sivarama això es deu als nostres "líders materialistes", els quals, guiats per l'interès individual i l'ambició, ens han portat pel camí de l'autodestrucció. Per evitar la nostra destrucció última caldria, en primer lloc, reconèixer a través de l'educació que la nostra societat ha degenerat en la luxúria, la ràbia i la cobdícia. En segon lloc, rebutjar els seus aparents atractius i acceptar només el que és essencial per a la vida. Finalment, Sivarama va mostrar una sèrie d'imatges procedents de la comunitat Krishna de la regió de Kaposvár a Hongria. Aquesta comunitat és un exemple de com es pot encarnar l'ideal de Krishna. Sense aigua corrent, electricitat ni clavegueram, els cinquanta residents de la comunitat són una demostració, en termes del ponent, "que la vida pot ser molt senzilla i agradable, sempre que ofereixi un sentit". Va reconèixer, no obstant això, que per prescindir de la cobdícia i les comoditats pròpies de la vida moderna, els residents (a primera vista, majoritàriament occidentals amb mitjans econòmics i nivell educatiu alt) han de dedicar molt de temps i esforç a una pràctica espiritual sistemàtica –l'única manera, segons Sivarama, d'assolir la transformació dels seus hàbits i lliurar-se genuïnament a una manera de vida tradicional i centrada en l'espiritualitat.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS IV Parlament de les Religions del Món
 
RS Religions minoritàries
 
RS Codi moral d’entesa interreligiosa
 
IF Cultural Competence
 
RS La raó i l’esperit en el segle XX, el diàleg indispensable. Debat.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.