Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Coneixement científic i diversitat cultural > Comunicació de la ciència i inclusió social... Sessió plenaria
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Comunicació de la ciència i inclusió social... Sessió plenaria
Diàleg de referencia: Coneixement científic i diversitat cultural

Cheng Donghong (secretària executiva de l'Associació Xinesa de Ciència i Tecnologia, Pequín, Xina) va assenyalar el paper clau de la participació social per a una comunicació reeixida. Com a exemple de bona pràctica, va explicar el projecte El Tren de la Ciència, que s’ha portat a terme al seu país i l’objectiu del qual és promoure el desenvolupament de la Xina rural. Segons Donghong, el contingut d’aquest programa, i de qualsevol programa d’aquesta mena que vulgui ser efectiu, ha de ser dissenyat i conduït a partir de l’anàlisi de les necessitats reals de la població local.

Jenni Metcalfe (directora d’E-connect Science Communication Consultants, Brisbane, Austràlia) va presentar el projecte Land Care (Cuidar la terra), portat a terme a les Filipines per tal que les comunitats indígenes puguin adoptar tècniques de conservació agrícola. Metcalfe va fer diverses propostes concretes sobre els aspectes fonamentals que cal tenir en compte per al desenvolupament d’aquesta mena de projectes: - Entendre les necessitats de la població.

- Crear comprensió entre els responsables del projecte i la població objectiu.

- Formació.

- Garantir formes d’ús de la tecnologia.

- Crear confiança entre els responsables del projecte i la població objectiu.

- Crear oportunitats de canvi.

- Crear premis o gratificacions per aconseguir aquests canvis.

Hans Peter Peters (investigador de comunicació del Centre de Recerca Juelich, Alemanya) va assenyalar la importància del control social del coneixement científic, i també la necessitat de potenciar una imatge pública positiva dels científics. Segons Peters, «l’ús del coneixement científic salva, però també mata les persones». Va introduir d’aquesta manera la idea que els científics tenen un poder que els pot fer perillosos. Per tant, segons el ponent, «com a membres de la societat, els científics comparteixen responsabilitat respecte de qualsevol ús o desús dels seus descobriments». Per Peters, cal que existeixi la llibertat d’investigació, però també s’han de tenir en compte els seus límits. Per acabar, l’investigador alemany va denunciar l’explotació de la ciència per part de l’economia, i va assenyalar la necessitat de dotar el poder del coneixement d’una direcció.

Prakash Khanal (secretari de la Federació Mundial de Periodistes Científics, i de l’Associació de Comunicadors Científics del Nepal) reflexiona sobre la funció del comunicador i la seva lluita contra l’analfabetisme científic. Segons Khanal, la ciència ha d’arribar al gran públic per ajudar a millorar la vida de totes les persones. Per tant, està a favor d’universalitzar el coneixement científic com a benefici per a tota la humanitat.

Per Eduardo Posada (físic, director executiu del Centro Internacional de Física –CIF– i president de l’Asociación Colombiana para el Avance de la Ciencia, Colòmbia), és una prioritat convèncer la població de la importància de la ciència i de la tecnologia, i per això va proposar diferents accions, entre les quals:

- Acció de tipus polític.

- Activitats de suport a la comunitat científica.

- Programes de divulgació de la ciència.

- Programes d’activitats científiques per a la comunitat.

- Estratègies d’estímul al sector productiu.

- Avaluació de la percepció pública de la ciència.

Entre les diferents postures de debat al final de la sessió, les principals són: - Necessitat de fer una reflexió més profunda: meditar sobre què comunicar depenent del context i la població als quals es dirigeixi la informació.

- Hans Peter Peters: «La ciència pot fer alguna cosa per combatre la injustícia al món».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Percepció pública dels OMG i participació social en el debat sobre els transgènics
 
AS Coneixement científic i diversitat cultural
 
RS Sessió paral·lela 17: Els científics i les institucions científiques com a agents de la PCST: responsabilitats
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
RS Sessió paral·lela 2: Els principals reptes en la convivència del coneixement indígena i la ciència moderna
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.