Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004 > Voluntariat: un actor crucial per a una comunitat sostenible
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Voluntariat: un actor crucial per a una comunitat sostenible
Diàleg de referencia: 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004

La darrera sessió plenària de la 18a Conferència Mundial del Voluntariat va començar amb una breu intervenció de Jacqueline Couste, membre de la International Association for Volunteer Effort (IAVE) de França, en la qual va presentar els ponents de la sessió. A continuació Ad de Raad, coordinador executiu del Programa de Voluntaris de Nacions Unides, va recordar a l’audiència els objectius del mil·lenni i va reflexionar sobre el paper del voluntariat en la seva consecució. Tot seguit David Kalete, de l’Aliança Mundial per al Foment de la Participació Ciutadana CIVICUS, va explicar les tasques realitzades per l’organització a la qual representa i el seu grau d’implicació amb els objectius del mil·lenni. En darrer lloc, Liz Burns va intervenir amb una ponència en la qual va exposar les característiques del voluntariat en l’actualitat i les condicions propícies a la seva sostenibilitat. Al final de la sessió, un membre de l’equip de Delibera va donar a conèixer els resultats del debat del fòrum «El voluntariat com a actor clau en la consecució de la sostenibilitat social i ambiental».

El coordinador executiu del Programa de Voluntaris de Nacions Unides, Ad de Raad, va iniciar la seva ponència recordant que els objectius del mil·lenni van ser aprovats el setembre del 2000, per 189 caps d’estat d’arreu del món, amb «l’objectiu de posar l’ésser humà en el centre del desenvolupament». Amb la definició i aprovació d’aquests objectius –eradicació de la pobresa extrema i la fam; universalització de l’educació primària; promoció de la igualtat entre gèneres i promoció de la capacitació de les dones; reducció de la mortalitat infantil; millora de la sanitat en la maternitat; lluita contra la sida, la malària i altres epidèmies; foment del desenvolupament sostenible; i desenvolupament del partenariat global per al desenvolupament– governs i voluntaris es van posar d’acord per primera vegada en la història.

Per poder assolir aquests objectius, cal que tots els agents socials (empreses, governs, voluntaris i ONG) els tinguin presents en el moment de desenvolupar els seus programes d’actuació i treballin conjuntament. Així, doncs, els governs han de fomentar el voluntariat i la seva col·laboració per assolir-los, alhora que el voluntariat ha de pressionar els governs perquè treballin en la direcció correcta. Ad de Raad va recordar que l’any 2000 deu milions de voluntaris van col·laborar en la campanya de vacunació de 550 milions de nens i nenes dins la «Iniciativa global per a l’eradicació de la poliomelitis». Aquesta intervenció en vacunació traduïda a llenguatge econòmic va representar l’equivalent d’una inversió de 10 milions de dòlars.

Cap govern ni institució internacional hagués pogut fer front a una despesa semblant. De tota manera, cal tenir present que «el voluntariat no és una recepta màgica per resoldre els problemes del món, però si l’ignorem i no convertim en polítiques les seves necessitats cometríem un gran error. Si no els ajudem i creem una estratègia, perdrem una gran oportunitat».

Els voluntaris, les associacions de voluntaris, les xarxes d’associacions de voluntaris... compten amb el total suport de l’ONU per maximitzar els seus esforços i la seva eficiència en la promoció del desenvolupament sostenible. Concretament, l’ONU vol contribuir a la creació del marc legal adequat i la sensibilització social suficient perquè les associacions de voluntaris puguin canalitzar tots els seus esforços cap al compliment dels objectius del mil·lenni. Ara per ara –va afirmar Ad de Raad– és evident que no s’estan complint les expectatives establertes: en el països en via de desenvolupament, sobretot africans, les mancances estructurals ho fan molt difícil i els països desenvolupats continuen més preocupats pels mercats internacionals que pels objectius del mil·lenni. «Els objectius del mil·lenni són molt ambiciosos... Els voluntaris també!».

Per la seva banda, David Kalete va iniciar la seva intervenció explicant que CIVICUS és una Aliança Mundial per al Foment de la Participació Ciutadana fundada fa 10 anys i que treballa per potenciar l'acció ciutadana al món, especialment en llocs on la democràcia està en perill. D'acord amb les seves paraules, l'organització treballa sota la premissa que «la salut d'una societat està en proporció directa amb la participació ciutadana de les persones que hi viuen». Per donar una idea de la seva representativitat, David Kalete va comentar que a les seves conferències bianuals participen, en qualitat de membres permanents, 650 associacions; 110 països en qualitat de membres; i 150 associacions més amb un règim especial. Va afegir que el programa de CIVICUS s’estructura en tres àrees: existència cívica (reforç i defensa del dret d’associació i de participació ciutadana); expressió cívica (millora de l’eficiència de les associacions de caràcter civil en la consecució dels seus objectius); i compromís cívic (actuacions per a la millora de la interactuació entre organitzacions cíviques i altres institucions).

CIVICUS va participar l’any 2003 –juntament amb IAVE i el Programa de Voluntaris de Nacions Unides– en l’elaboració d’un memoràndum sobre el voluntariat. D'acord amb les conclusions d’aquest memoràndum, els objectius del mil·lenni de Nacions Unides constitueixen un bon marc per guiar les accions del voluntariat. Per a David Kalete, el voluntariat és universal. Si s’observen les organitzacions de voluntaris, es veuen persones de procedències molt diverses, amb diferents educacions, nacionalitats, realitats... però totes amb un punt en comú: el compromís cívic. Ara bé, perquè les polítiques socials i de voluntariat siguin possibles cal un reconeixement previ dels drets fonamentals de les persones i de la lliure associació. Com a conclusió de la seva intervenció, David Kalete va defensar la necessitat d’afavorir la integració dels joves en els moviments voluntaris per potenciar-ne la participació democràtica.

A continuació Liz Burns va iniciar la seva intervenció recordant que el voluntariat neix del coneixement ancestral i que la seva supervivència depèn de la capacitat d’establir xarxes socials de suport (familiar, tribals, nacionals, etc.). Des dels seus orígens al segle XIX, en forma d’organitzacions cooperatives de col·laboració, el voluntariat ha estat en constant evolució. En el marc internacional actual, caracteritzat per la globalització, es troben tota mena d’organitzacions de voluntaris, tant si es classifiquen per sectors d’intervenció, com per mida o per localització. Hi ha, doncs, una gran diversitat, no només entre els voluntaris, sinó també en el voluntariat. IAVE és una organització global, amb membres de caràcter molt divers, reflex de la diversitat del voluntariat. El seu objectiu és fomentar el contacte i la relació entre associacions de voluntaris d’arreu del món. Per tant, no contribueix de forma directa a la consecució dels objectius del mil·lenni, però sí que afavoreix que les organitzacions que l’integren puguin fer-ho. Liz Burns va afirmar que els objectius del mil·lenni recullen les inquietuds històriques del voluntariat. No són un afegit ni una càrrega complementària de feina per als voluntaris, sinó un signe de convergència entre el moviment voluntari i els governs. Va afegir que el suport dels governs al voluntariat no pot ser estrictament econòmic; perquè sigui un suport real s'han d’adoptar mesures polítiques. Es tracta d’establir una relació sòlida de socis en la presa de decisions, no exclusivament financera.

Per a Liz Burns, els factors de sostenibilitat del moviment voluntari són: el grau de reconeixement dels drets civils bàsics en la societat en què es troba, els recursos de què disposa, l’efectivitat de les tasques que desenvolupa; el grau d’utilització de noves tecnologies; i la seva capacitat de fomentar i establir xarxes d’associacions que permetin articular respostes adequades en un entorn cada dia més globalitzat. Va afegir que la sostenibilitat del voluntariat depèn, en gran mesura, de la seva evolució en els països desenvolupats, necessària perquè el voluntariat dels països subdesenvolupats pugui triar partners i comparar models, amb l’objectiu de desenvolupar un model propi. Amb tot, els factors crítics per a la sostenibilitat del moviment voluntari són: la dificultat de treballar en la diversitat; carències en la capacitació dels voluntaris; la poca representativitat d’algunes associacions; un aprofitament insuficient dels recursos tecnològics disponible; i el fet que aquest moviment encara està molt lligat a estereotips (encara se’ls veu més com a «germanetes de la caritat» que com a agents socials de participació ciutadana). Liz Burns va finalitzar la seva intervenció amb una conclusió: el punt clau per a la sostenibilitat del voluntariat és el seu reconeixement com a agent social de defensa de la ciutadania i dels seus drets bàsics; en definitiva, la seva capacitat d’exercir els drets dels ciutadans de manera responsable en la millora de les comunitats. La sessió plenària va finalitzar amb la intervenció d’un membre de l’equip de Delibera, que va exposar les conclusions a les quals es va arribar en el fòrum «El voluntariat com a actor clau en la consecució de la sostenibilitat social i ambiental». Les sentències exposades i el resultat de les valoracions van ser els següents:

- Sentència «Les tasques fetes des d’entitats de voluntariat han estat una de les eines fonamentals per crear consciència de la fragilitat de l’equilibri entre el desenvolupament humà i la sostenibilitat ambiental del planeta». Hi va estar d’acord un 70% dels participants, mitjanament d’acord, un 25%, i un 5% va manifestar tenir dubtes sobre l’enunciat.
- Sentència «Un dels valors base en l’acció voluntària és la defensa de la justícia social i no el sentiment ambivalent que genera fer caritat». Hi va estar d’acord un 70% dels participants, mitjanament d’acord, un 26%, i gens d’acord, un 4%.
- Sentència «La clau per la sostenibilitat real de les comunitats la tenen accions de voluntariat organitzades en diferents models de xarxes que treballen per la defensa, promoció i assentament de valors i drets com ara la justícia, l’educació o la igualtat». Hi va estar d’acord un 72% dels participants, mitjanament d’acord, un 18%, gens d’acord, un 6% i un 3% va manifestar tenir dubtes sobre l’enunciat.
- Sentència «L’activisme en termes de defensa de drets fonamentals, com ara el dret a la salut, al treball, a un habitatge digne i a l’educació és una tasca sostinguda arreu del món per entitats i temps voluntari». Hi va estar d’acord un 60% dels participants, mitjanament d’acord, un 27%, gens d’acord, un 9%, i un 4% va manifestar tenir dubtes sobre l’enunciat.

Problemàtica:
La necessitat d'implicar tots els agents socials en la consecució dels objectius del mil·lenni definits per l'ONU.

Proposta:
Donar suport, legalment i financerament, al moviment voluntari, agent de canvi fonamental per a la consecució dels objectius del mil·lenni.

Bones pràctiques:
La definició de xarxes de col·laboració d'organitzacions de voluntariat i de xarxes de col·laboració entre el voluntariat i la resta d'agents socials (governs, empreses, ONG...). Amb l'objectiu d'establir sinergies favorables a la consecució dels objectius del mil·lenni i la sostenibilitat del voluntariat internacional.

Conclusions:
El reconeixement dels drets civils és una condició indispensable per al desenvolupament de les tasques de voluntariat. L'acció dels moviments voluntaris fomenta la participació cívica dels ciutadans i, conseqüentment, la defensa dels drets civils.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Existència cívica - Expressió cívica - Conversa cívica
 
RS Sessió inaugural "18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004"
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
AS 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.