Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > La diversitat cultural. Migracions i moviment associatiu juvenil
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La diversitat cultural. Migracions i moviment associatiu juvenil
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

El primer dia del programa central del Festival Mundial de la Joventut, dedicat a la diversitat cultural, ha constat de dues sessions. Al matí, ha tingut lloc la sessió Els efectes de la mobilitat i la protecció de les persones migrants, moderada per l'Asian Studies Association (ASA), i, a la tarda, El moviment associatiu juvenil en l'educació per a la interculturalitat i el respecte, moderada pel Pacific Youth Council (PYC).

Sessió 1. Els efectes de la mobilitat i la protecció de les persones migrants Vivim en èpoques de gran mobilitat. Tot i els molts tancaments de fronteres i les males condicions de vida de la majoria dels immigrants, la gent continua canviant de país a la recerca d'una millora de les seves condicions de vida. Aquests afanys de prosperar fan dels moviments migratoris un fet actual totalment inevitable avui dia. Es calcula que l’any 1960 hi havia 66 milions d’immigrants; ara n’hi ha 175. Assumint això, el gran repte és gestionar aquests moviments amb l’objectiu que no es converteixin en l’arrel d’una desigualtat encara més gran en el futur.

Arunhaba Gosh, assessor de l'Oficina de l'Informe de Desenvolupament Humà del Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament, ha comentat que «la principal fita ha de ser convertir l’immigrant en ciutadà». Segons Gosh, el deure de tot país acollidor és preocupar-se per les condicions de vida dels immigrants de la mateixa manera que de les dels nadius. No obstant això, ja des del segle XI trobem textos on s’observa el menyspreu pels estrangers i, malauradament, es pot afirmar que, salvant les distàncies, aquesta tendència no ha canviat gaire fins a l’actualitat. «Avui dia, el país d’acollida és qui fixa les normes que marquen les manifestacions culturals de l’immigrant (com, per exemple, el fet de portar o no portar vel a les escoles), o el que és el mateix: fixa com viuran els immigrants.» Això, segon el parer de Gosh, només ens porta a dos extrems: o bé l’immigrant assimila la cultura nativa, o bé se'n diferencia radicalment, i llavors és quan creix el risc de crear guetos, que són sempre l’embrió d’una situació conflictiva. Com que els immigrants arriben a societats on les normes culturals ja estan marcades i els són desconegudes, no troben la llibertat suficient per exercir el dret a triar la seva identitat. I aquí rau tot el problema. «Sempre hem de poder triar qui som. Quan aquesta tria està limitada, és que no som lliures del tot.» Avui, 988 milions de persones pateixen encara aquesta manca de llibertat.

Phyllis Holmen és advocada i responsable d'un projecte que procura assistència jurídica als nens sense recursos. El treball de Holmen consisteix a intentar equiparar els drets dels ciutadans amb els dels nens orfes o fills d’immigrants a l’Estat de Geòrgia. «La política del Govern pel que fa a la immigració ha anat evolucionant de manera restrictiva.» Cosa que, segons Holmen, «no deixa de ser irònica, ja que els Estats Units han estat històricament un país d’immigrants». Citant Robert Kennedy, Holmen defensa que tothom hi posi el seu granet de sorra: «Cada vegada que un ser humà lluita contra la injustícia, envia una petita esperança que pot ajudar a derruir els murs de l’opressió».

Tomás Giménez, representant del Fons de Població de l'ONU, defineix la joventut «com un pont entre les cultures» i apel·la a l’esperit obert i innovador dels joves. Mai havíem tingut una població menor de 25 anys tan gran com ara (la meitat de la població mundial), ni amb tant potencial. Aquest fet s’ha de sumar a un altre de rellevància semblant: fins ara mai hi havia hagut tants immigrants, ni aquests havien tingut tanta força econòmica (contribueixen amb 88.000 milions de dòlars a l’economia global, més de la meitat de l’ajuda que reben els seus països d’origen). Juntes, totes dues dades conviden a l’esperança. Ha de ser aquesta generació la que canviï les coses, «la que entengui que els immigrants no vénen a un país a destruir-lo, sinó a buscar oportunitats», la que vegi que «la diversitat cultural és un patrimoni de la humanitat» i que no és «necessari escollir entre diversitat cultural i unitat de l’estat». Si no es comprèn això ara, podem posar en perill molts dels 5.000 grups ètnics que habiten el planeta.

Sessió 2. El moviment associatiu juvenil en l’educació per la interculturalitat i el respecte

A la sessió de tarda, les experiències de la International Palestinian Youth League i del Fòrum de Joves Roma a Europa han estat el plat fort del dia en relatar-nos els seus representants les difícils condicions (presents i futures) en què estan obligats a viure els joves d'aquestes dues comunitats.

Julian Burger, director de l’Oficina pels Pobles Indígenes de l'ONU, ha assenyalat que el Dia Mundial dels Pobles Indígenes se celebra el 9 d'agost perquè va ser aquest dia quan aquests pobles es van aixecar per primer cop i van recórrer a l'ONU, cansats de demanar sense èxit una mica d’atenció als seus governs. Sol·licitaven que aquest organisme internacional intentés millorar la precària situació en què es trobaven. Però, per aquelles coses de la negociació internacional, tot i que el 1994 es va iniciar el projecte anomenat La dècada dels pobles indígenes, ara com ara encara no s’ha arribat a un acord per establir una declaració que reguli la situació dels pobles indígenes. L’ONU, mentrestant, va engegant projectes com el programa indígena Fellowship, que consisteix a formar joves dels pobles minoritaris amb la intenció que aquests tornin als seus països i puguin posar en pràctica el que han après.

Adli Daana, president de la International Palestinian Youth League, ha afirmat que «la joventut és qui surt més malparada de tot el conflicte». I no és una casualitat. Daana ha explicat com les forces repressores israelianes carregaven amb tota mena de mesures contra els joves palestins. Han tancat totes les universitats, el 80% dels presos polítics són joves, converteixen les escoles en bases militars... A més, és clar, de les cada cop més dures restriccions pel que fa a la simple mobilitat. El panorama és desesperant. Tant, que en una enquesta en què se’ls preguntava què volien ser de grans, «el 74% dels joves va contestar o bé que volia matar israelians o bé que volia morir sacrificant-se pel país en un atemptat». En un país eminentment jove (el 63% de la població és menor de 35 anys), on la desocupació ja supera el 70% de la població activa i les polítiques estan molt allunyades de qualsevol solució, la tasca de les associacions juvenils és més que dura: «és molt difícil donar confiança i esperança». El conflicte fa tant de temps que dura que s'ha convertit en un mal endèmic, i els joves ho saben millor que ningú. La crisi d'identitat és tan gran que la prioritat és «rehabilitar aquesta generació, encara que no sé si serem capaços de fer-ho mentre hi hagi conflicte». I aquest, segons, Daana, «no hi ha esperança que millori en els pròxims 5 anys». La tristament exitosa construcció del mur simbolitza l'estat en què es troba el conflicte: quan el que més es necessita és «construir ponts en lloc de murs», el que fan les autoritats de totes dues bandes és prohibir el diàleg amb l'enemic. «Els joves israelians no es troben just passada la cantonada. Allà hi trobem tancs.»

Alexandra Raykova, presidenta del Fòrum de Joves Roma a Europa, creu que la manca de perspectives és també el principal problema amb què s'enfronta la joventut del poble romaní. Tot i que fa mil anys que viuen a Europa, els membres de l'ètnia gitana, segons Raykova, «encara som tractats com a estrangers». L'existència del poble romaní sempre ha estat acompanyada per la marginació i els prejudicis, cosa que ha fet perdre l'esperança i l'interès a la majoria de joves per integrar-se en una societat «que sempre els ha rebutjat». A més, això s'ha de sumar al fet que a la comunitat gitana la veu dels joves es té molt poc en compte, i la discriminació encara és més greu en el cas de les dones, que segons Raykova, «si viuen a l'Europa central o oriental no tenen ni la possibilitat d'emancipar-se». No obstant això, Raykova ha admès que la situació ha millorat, ja que «cada any es graduen milers de joves» i, a més, s'està aconseguint una cosa que abans no es tenia: accés a la informació. Aquestes lleus però importants millores han de servir de base a l'esperança i haurien de portar posteriorment a «fer una ampliació de les expectatives, tant pel que fa a l'organització del mateix poble com a la representació davant dels altres pobles europeus».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Acció per la pau
 
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 
IF Dret a la diversitat cultural
 
RS Conferència sobre la joventut indígena
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.