Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau > Sessió plenària sobre la sostenibilitat.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Sessió plenària sobre la sostenibilitat.
Diàleg de referencia: Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau

La concepció d'una comunitat lingüística com a zona on conviuen moltes llengües diferents és un fet cada cop més freqüent, sobretot, a causa de qüestions com la immigració. El problema existent és que llocs com, per exemple, Barcelona tendeixen a una evolució "provinciana d’aïllament en una boira (o confusió) lingüística". El concepte del desenvolupament sostenible es basa precisament en la conservació de la tradició lingüística d'aquests grups minoritaris mitjançant l’atorgament de prestigi. Generalment, els experts han aportat tres solucions diferents : no fer res, recopilar documentació procedent d'aquestes llengües o dur a terme un programa de revitalització. Aquestes tres respostes representen solucions diferents pel que fa a la relació amb el passat i, a més, algunes són compatibles entre si.

No fer res implica deixar que aquestes llengües segueixin el seu curs "natural" i desapareguin, igual que passa amb les espècies en extinció.

La conservació de documentació serveix per protegir la diversitat lingüística mitjançant una base de coneixement que serà necessària, més segura que la conservació oral, científica (en certa manera) i bàsicament neutral. Es pot dir que la combinació d'aquesta solució amb la de no fer res serviria únicament per tenir un llegat documental de caràcter més o menys anecdòtic. Però això és incompatible amb el concepte de desenvolupament sostenible.

La paraula desenvolupament, en aquest cas, necessita recolzar-se en la revitalització lingüística. Autoritats com R.H. Robins i R. Uhbabeck fomenten l'elaboració de diccionaris, a més de recopilar documentació, i l' Institut d'Estudis Africans de Londres va destinar 15 milions de lliures a un projecte per crear una base documental de les llengües africanes en perill d’extinció. Aquest tipus d'iniciatives serveixen de base per emprendre’n d’altres relacionades específicament amb la revitalització. En aquest sentit, Nancy Dorian considera que la conservació d'una llengua és una qüestió política inevitable i Nora Marks fa un símil amb els aliments "en conserva" i afirma que aquestes conserves només les poden elaborar persones vives. Les "llengües en conserva" que procedeixen del passat poden reviure, fins i tot s'han donat casos com l'hebreu, que es va recuperar perquè es va revitalitzar mitjançant la recuperació de textos de més de dos mil anys d'antiguitat.

Per crear un nou passat respecte al futur immediat, un dels nous avantatges que es pot comentar pel que fa al món actual és la vertiginosa evolució de les noves tecnologies: dispositius d'emmagatzematge com el CDROM o el DVD-ROM permeten registrar molta informació en molt poc espai. Tot i així, cal tenir en compte que aquest tipus de suports és molt fràgil i es pot destruir amb facilitat. A més, la renovació contínua fa que molts d'aquests sistemes d'emmagatzematge es quedin obsolets en poc temps.

Per intentar dur a terme un procés de revitalització efectiu, cal complir una sèrie de condicions que ho permetin i que ajudin a conservar la identitat cultural de la pròpia comunitat. Un bon exemple n’és el territori Nunabut al nord de Canadà . Durant la Guerra Freda es van construir unes bases militars que posteriorment van ser abandonades. En conseqüència, avui dia la contaminació està afectant en gran mesura la cultura esquimal d'aquest lloc. Després d'aquest primer pas, el mode de vida d'aquesta zona indígena va ser modificat per la introducció d'una altra cultura i es va destruir la identitat d'aquests habitants: el govern de Canadà va crear internats on va imposar la cultura pròpia, va acabar amb els costums dels indígenes i va trencar els vincles familiars ja que es va produir un xoc lingüístic intergeneracional. En impedir que aquests habitants desenvolupessin la seva pròpia llengua i el seu autoabastament, la llengua es va convertir en una llengua en extinció que no va poder desenvolupar-se per si mateixa. Tot el contrari a la idea del desenvolupament sostenible que permet que alguna cosa se "sostingui" i creixi per si mateixa només des d'una organització institucional i política pròpia.

La idea de la sostenibilitat, recolzada en la documentació però sobretot en la diversitat i en la revitalització, es pren com una analogia amb l'entorn natural i els ecosistemes. La nova disciplina de l’ ecolingüística s'encarrega d'aquests temes i entén que les llengües són parts, espècies d'un medi ambient plural i complex que no s’ha d’alterar. La sostenibilitat defensa un medi ambient necessàriament divers que ha estat oblidat per la visió econòmica i capitalista. Això no nega l'existència d'un sistema econòmic, però demana que el sistema actual s'adapti a un sistema que respecti la natura i l'entorn.

El 1992 es presenta un informe a Rio de Janeiro en què s'exposen unes idees relacionades amb la sostenibilitat en les quals el desenvolupament natural és paral·lel al desenvolupament de l’ésser humà. El que es postula és una espècie d'economia ecològica en la qual es defensen les espècies més "febles" i escasses. Si es fa càrrec del medi ambient natural i de la protecció de les espècies en perill, cal defensar també el fet de la diversitat de llengües.

Tornant a la idea del començament, es planteja un repte que en principi sona a paradoxa però en el qual és fonamental l'harmonia entre progrés econòmic i ecologia. La tolerància cap a les llengües minoritàries hauria d’acabar amb la qüestió de la subordinació i del prestigi entre llengües que en fomenta la superioritat d'algunes : la sostenibilitat ha d’ésser un procés gradual en el qual es construeixi un entorn de convivència i pluralitat.

Aquest darrer concepte, el de la diversitat, és molt important perquè la llengua procedeix d'una cultura i d'una manera de veure i concebre el món; per tant, si s'oblida es perd la identitat i, en general, la felicitat i les ganes de viure. El que cal acceptar és la poliglotització i les relacions entre llengües i cultures diferents sense voler imposar-ne unes sobre d’altres.

Tornant al terme "prestat" del comportament ecològic, és necessari afirmar que la llengua està determinada pel seu context d'una manera indivisible. Existeix també un factor cognitiu del que s'ocupen altres disciplines com la pragmàtica o la semàntica, que relaciona l'ordre d'un entorn específic amb la manera d'expressar-se i comunicar-se. El fet que s'intenti imposar una llengua externa pot modificar aquest context ja que és "envaït" pel que aporta la nova llengua.

Per aquest motiu, l'important és aconseguir mantenir un equilibri autònom sense que una llengua intervingui en les funcions de l'altra. Si una d'elles s'imposa, no hi haurà un desenvolupament sostenible perquè l'altra s'afeblirà poc a poc fins que desaparegui completament. Per considerar la situació amb rigor, cal veure de quina manera influeixen els factors socials en la llengua, per la qual cosa cal intentar buscar unes "bones pràctiques" que serveixin per arribar al nostre objectiu.

És fonamental, ara, veure quines són les causes de la bilingüització i relacionar-les amb les causes de l'abandonament d'una de les llengües per motius intergeneracionals. A l'hora de fer una investigació des del punt de vista de la sostenibilitat, cal saber quan es produeix aquest fet i quan no: el nivell microlingüístic (l'estructura interna de la llengua) està necessàriament determinat pel context mitjançant un tipus de percepció sociocognitiva que ho projecta a un altre nivell (macrolingüístic) que és el que interessa quan es parla de desenvolupament sostenible.

Més que l'abandonament d'un codi, l'estat de la qüestió s’ha de determinar des de l'abandonament d'uns usos socials per acabar-ne recollint uns altres suposadament "més ben considerats" per la societat o més prestigiosos. La imposició d'una nova llengua és, per tant, la imposició d'una estructura social nova que desplaça o destrueix el món construït per la llengua i la cultura que hi havia abans .

En aquest sentit, els aspectes demogràfics tenen una importància decisiva, perquè la nova era de la informació permet un major contacte entre totes les espècies del món. En lloc de convertir aquest fet en un impediment (que és el que està passant), cal aprofitar-se’n. Les institucions governamentals dels estats més poderosos haurien d’elaborar una proposta sostenible per mantenir l'equilibri entre les diferents llengües del món. Algunes de les idees referides a aquesta proposta podrien ser les següents: actuar per frenar els abusos de les llengües dominants, permetre que s’utilitzin els usos lingüístics públics en les llengües minoritàries i convèncer les institucions de la importància de la sostenibilitat.

Problemàtica:
La problemàtica és la desaparició de comunitats lingüístiques minoritàries per l'assimilació d'una llengua més estesa, de major prestigi, i la desorganització a l'hora d'establir una convivència amb altres comunitats lingüístiques.

Proposta:
Cal buscar una solució basada en el desenvolupament sostenible a partir de dues activitats: la recopilació i l’elaboració de documentació i la revitalització lingüística. Unes altres mesures serien permetre actuar per frenar els abusos de les llengües dominants, deixar que s’utilitzin els usos lingüístics públics en les llengües minoritàries i convèncer les institucions de la importància de la sostenibilitat.

Bones pràctiques:
L'elaboració de diccionaris i la recopilació de documentació per part de R.H. Robins i R. Uhbabeck i el projecte de l'Institut d'Estudis Africans de Londres de creació d’una base documental de les llengües africanes.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Concentració d'esforços per a preservar la diversitat lingüística
 
IF Ecolingüística: Diversitat i sostenibilitat
 
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
RS Revitalització i estandarització lingüístiques
 
RS Models de política i planificació lingüístiques
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.