Resum sessió La gran empresa en la nova arquitectura mundial
Diàleg de referencia: El paper de l´empresa en el segle XXI

George Kell

Comença la seva exposició fent referència a la importància que adquireixen els enfocaments de mercat arran de la caiguda del mur de Berlín. La societat ha estat testimoni els últims anys d’un fort procés liberalitzador que ha portat a l’esmicolament dels aspectes socials i ha donat lloc a l’existència d’un desequilibri notable entre el pilar econòmic i el pilar social.

Manifesta que de moment les empreses s’han globalitzat i s’han beneficiat de les oportunitats que ofereix la globalització, però és difícil que les empreses assumeixin temes socials mentre els governs no posin la seva part humanista. És conscient que les empreses només poden ser una part de la solució al problema.

Parla de la necessitat d’emprendre actuacions conjuntes entre sindicats, empreses i estats. Considera la responsabilitat i transparència públiques com un mitjà fonamental per a detectar conductes empresarials que no compleixen les normes ètiques. Va concloure amb el convenciment que les empreses amb responsabilitat social compartida sortiran guanyant.

Goran Hultin

Parla de la importància de conèixer el fil conductor de la responsabilitat social de l’empresa. Per Goran Hultin el problema està en les xarxes associades a les empreses i no en les empreses directament. Aquestes xarxes serien les causants de l’explotació laboral o el dany mediambiental. Malgrat tot, deixa clar que entrem en un àmbit complex a causa de la dificultat associada al coneixement profund d’aquestes xarxes.

Creu que com més fan les empreses, més s’espera d’elles, amb la qual cosa se’n difumina la responsabilitat legal.

És partidari de la necessitat d’adoptar un compromís tripartit de manera que la responsabilitat estigui compartida entre els diferents agents socials i no recaigui exclusivament en un dels interlocutors.

Finalment recull una sèrie de contradiccions que afecten els directius empresarials, entre les quals cal destacar:

a) Els empleats són en teoria els actius més valuosos però els més fàcils d’acomiadar.
b) Ser competitius creant ocupació en uns llocs i destruint-ne a d’altres.