Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Fòrum Urbà Mundial > Realitats urbanes
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Realitats urbanes
Diàleg de referencia: Fòrum Urbà Mundial

Prenent com a element de debat la diversitat a les ciutats i els moviments ètnics, el Sr. Meguisha, llegint el discurs de la Sra. Tibaijuca, directora d’ONU-HABITAT, destaca com a efecte positiu de l’existència de zones ètniques urbanes la fusió cultural que en resulta, no obstant el costat negatiu que es manifesta com a polarització social.

Els urbanistes han utilitzat la cultura com a desenvolupament urbà. Aquest fenomen s’anomena economia simbòlica i pretén preservar el llegat cultural mitjançant la creació d’una indústria cultural.

Jordi Borja, ex vicetinent d’alcalde de Barcelona i escriptor a La Vanguardia, afirma: "El món del s XXI és un món arxipèlag, amb illes connectades i immensos continents amb un desenvolupament decreixent. Les ciutats són elements nodals que garanteixen cert grau de desenvolupament."

Remarca que l’existència d’habitatges de baix cost concentrats crea suburbis i problemes de marginació, sobretot a les perifèries. El govern local, doncs, ha d’atraure inversors mitjançant la venda a preu baix, sense respectar les mesures mediambientals.

Ens fa les següents propostes:

1) La identitat del territori pertinent per a la cohesió no es basa sols en estats-nació, sinó en un sistema de ciutats, caracteritzat per situacions d’homogeneïtzació econòmica i especificitat cultural. 2) Cal comptar local i regionalment amb competències concretes i amb una democràcia deliberant de participació, tot sota un marc legal coherent.

"El problema amb què es troba la cultura urbanística és la limitació que creen les administracions públiques que busquen la gestió professional més fora que dins de l’organisme." El que es proposa és que es busqui a les universitats, aconseguint una transversalitat en la formació: unió entre sociòlegs, arquitectes, enginyers...

Yves Dauge apunta que "la ciutat ha de ser capaç de crear els seus elements constitutius com a primer pas cap a la modernitat."

Sheila Patel, creadora de l’organització Federació d’habitatges de zones de barraques de l’Índia, diu que "als pobres urbans se’ls veu com un grup que altera i crea problemes als plans perfectes dels urbanistes" i destaca la cultura com a mitjà de reducció de la pobresa perquè millora les capacitats d’aspiració personal. A la xarxa de zones de barraques s’ha creat un fórmula que ha cristal·litzat en l’entorn i que consisteix en la creació d’una universitat informal on s’esdevé professor sense necessitat de titulació; sols fan falta ganes d’ensenyar l’experiència adquirida en diversos camps.

El professor Kerner B.Norguin, alcalde de Moscou, comenta que s’han de fomentar els negocis dins la ciutat tot respectant els pressupostos d’aquesta.

Remarca la protecció de la tradició cultural de la ciutat i la importància d’aconseguir un resultat positiu a l’hora de modificar la mentalitat dels homes de negocis, que pensen a curt termini, buscant sols el benefici immediat, malgrat que és quan es pensa en el futur, en els besnéts, que es pot efectuar un desenvolupament. Després ens parla d’un problema concret: la dificultat de reciclar els edificis històrics, ja que falten la tecnologia industrial i els recursos materials per restaurar-los.

Problemàtica:
La pobresa i el desenvolupament social i cultural que es donen a les ciutats.

Proposta:
Atorgar més poder a les autoritats locals.

Bones pràctiques:
- Millores legislatives a les faveles del Brasil - Recuperació del centre històric de Santiago de Compostela – Facilitats per l’accés a l’habitatge a la Xina.

Conclusions:
Els governs locals són els que haurien d’obtenir més poder per a tractar tots els temes relatius a les ciutats, cal recuperar històricament les ciutats per dotar-les d’entitat i personalitat, i aconseguir així millores en la qualitat de vida. També és necessari desenvolupar legislacions que ajudin les zones pobres a millorar la seva qualitat de vida i a controlar l’existència d’habitatges.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Governs locals
 
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
RS Realitats urbanes- Presentació
 
RS El segle XX contempla el segle XXI
 
IF Dignificació d’infrahabitatge
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.