Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > Teologies de l'alliberament i diàleg interreligiós
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Teologies de l'alliberament i diàleg interreligiós
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

La teologia de l'alliberament consisteix en la reinterpretació de les religions existents amb la finalitat de reorientar-les per satisfer les necessitats del món actual. A més d'aquesta reinterpretació interna es presenta una iniciativa complementària: el diàleg entre religions diferents. En el moment actual hi ha exemples de la vida quotidiana que serveixen per a donar suport a aquesta idea.

Des de l'islam es pot elaborar una teologia de l'alliberament partint de la idea que Déu va crear l'home com un ser que ha de complir una responsabilitat intrínseca que l’involucra a ell i a la resta dels components de la seva raça. Vist així, la societat i el respecte han de ser assumptes prioritaris per al ser humà, ja que ha de ser responsable dels seus actes davant de Déu i davant dels altres. “La llibertat del ser humà fa que Déu el consideri com un substitut i un complement de la seva persona”. La responsabilitat també té a veure amb el canvi i el moviment de les coses que envolten l'home. L'única llei que hi ha d’haver és la de no fer el mal ni molestar els altres sense motiu. Les normes socials dels governs són obligatòries, ja que la seva fi última és la conquesta dels drets de les persones. De tota manera, fins i tot Mahoma aconsella que es convidi a acceptar idees diferents i que aquestes s'admetin en una societat plural (on, en aquest cas, hi pugui conviure més d'una religió).

En la religió islàmica es poden distingir diverses tendències pel que fa al tema de les teologies de l'alliberament. La lectura de l'Alcorà i la seva interpretació depenen directament del context històric i social, motiu pel que es prenen diverses posicions (algunes d'elles encara s'accepten avui dia). Les postures més extremes, com el fonamentalisme, es basen en una interpretació literal en la qual la vida terrenal no té cap valor. La postura que hauria de predominar és la que conjuga la tradició de l'islam amb la idea de canvi, com canviar el món des d'aquesta tradició. L'Alcorà diu: “Mantén-te amb Déu i allibera les persones”. Per aplicar això el primer pas seria desfer-se del llast dels ídols i, en concret, dels “ídols del poder, dels diners, d'una sola potència”, perquè el món està sumit en “un monoteisme del mercat”. La idea és que un es converteixi en “l'ídol de si mateix” interactuant, al seu torn, amb els altres: les influències exteriors, l'alienació, són obstacles que tothom ha de superar. El prejudici de dir que “els nord-americans són els dolents” quan ens referim a la guerra contra el terrorisme, per exemple, és una afirmació sense fonament, perquè qualsevol ser humà pot acabar actuant d'aquesta manera. Evidentment, cal evitar conflictes religiosos com el de la Guerra Santa, perquè en realitat “jihad vol dir esforç”, un esforç per a alliberar-se d'aquesta alienació. L'alliberament religiós és vital perquè no serveix únicament per a la resolució de conflictes religiosos, sinó també per a la resolució de conflictes en general (en qualsevol tipus de context).

La dominació del cristianisme a Llatinoamèrica i el Carib va reprimir durant molt de temps les altres creences anteriors. Per recuperar-les, igual que en el cas de l'islam, es recorre a la negació del fonamentalisme. La solució, per tant, és en un altre lloc: problemes com la degradació del medi ambient, la repressió de la dona o les mateixes injustícies serveixen per a fonamentar la teologia, ja que són símbols de poder que prevalen des de fa molt de temps. Es torna a recórrer a la qüestió de la destrucció dels ídols, el rebuig de l'alienació i les seves conseqüències: la recuperació del diàleg, sobretot entre religions, entre diferents creences.

El xoc entre religions en la vida quotidiana ha donat lloc a alguns problemes quan es tracta de celebrar cerimònies o rituals que no comparteixen dues o més persones. Un exemple que es proporciona és el del casaments que se celebren a territoris amb una gran quantitat d'immigrants com Los Angeles. Un cop que la parella es posa d'acord, el conflicte apareix després, sobretot si el matrimoni té fills. En aquest cas la discussió té a veure amb la religió en què ha de ser educat el nen. S'han donat molts casos diferents, però el més curiós és el de l'adopció de les dues religions alternant els rituals (per exemple, assistir una setmana a l'església i una altra a la sinagoga). Amb els funerals passa el mateix. A la Xina es va donar el cas d'una dona que tenia cinc germanes. Dues eren budistes, la tercera i la quarta cristianes, i la cinquena taoista. Quan aquesta dona va morir no va especificar quin tipus de ritual volia que se celebrés després de la seva mort. Després de discutir durant molt temps, les germanes van arribar a un acord i es va celebrar un funeral en el qual es combinaven elements taoistes, cristians i budistes. Aquests exemples serveixen per a demostrar que la convivència, el respecte entre creences i el diàleg interreligiós funcionen, i que les necessitats de la nova situació mundial provoquen aquest tipus de fenòmens.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF No a la violència en nom de Déu. Autocrítica i transformació
 
AS Diàleg Orient-Occident
 
RS La batalla per Déu
 
AS IV Parlament de les Religions del Món
 
RS La convivència enmig del conflicte
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.