Resum sessió Diàleg Més enllà dels models
Diàleg de referencia: Els conflictes en la vida quotidiana

lago de Balanzó llança la primera reflexió dient que si volem un món millor també hem de reivindicar un paper protagonista i un canvi en la manera d’afrontar els conflictes del nostre entorn, però com dur a l’acció el compromís que estem adquirint a Barcelona? Amb l’escolta activa i l’observació activa, intentant entendre l’altre, des de la pau, amb comprensió i equilibri entre la fortalesa i la misericòrdia, i amb el reconeixement recíproc dels uns pels altres. Des de la ideologia, la utopia i els somnis més bells els participants donen les seves paraules reconeixent que la tasca és difícil però que l’esforç val la pena.

Hi ha consens entre tots els participants que la manca de responsabilitat personal, de les societats, dels pobles, en general de tot el món, és la principal barrera que impedeix que aquestes qüestions funcionin i prenguin forma pràctica.

La resolució de conflictes és un procés de presa de consciència, de reflexió i de responsabilitat. Però sovint hi ha un distanciament entre la teoria i la pràctica. En aquest sentit apuntava Maturana : “ Tenim teories per a tot i respostes per a tot ” però simplement no funcionen a la pràctica; a la vida real, fora dels laboratoris, cal canviar els models actuals. En aquesta mateixa línia Suares planteja: “ Cal treballar reconeixent la diferència entre la teoria i la pràctica, aportant des de la integritat però sense separar ”

Suares planteja com a tesi de la seva exposició la importància de crear espais de trobada. “ El fòrum, el diàleg, asseure’s a conversar al voltant de la construcció d’un model de pau . ”Aquesta mateixa idea és seguida per Heackley , que diu: " Per què no crear un Institut de Pau per prevenir i resoldre conflictes… Els governs han de ser responsables i assumir el compromís ”. Però la història després de les grans guerres està plena d'institucions que vetllen i treballen per la pau. Què és el que no ha funcionat aleshores? François Six diu: “ El problema no rau en la manca d’institucions, sinó en la manera d’abordar els temes, ja que en realitat no s’aborden, es tapen, s’asfixien, però no es resolen ”. En aquest sentit va apuntar que canviar models significa enfrontar posicions. Com planteja Folger , " cal crear models que potenciïn l’enfrontament dels problemes, com a Sudàfrica” .

Aprendre a viure amb el dolor sembla que és un efecte del conflicte encara que adoptem qualsevol model per enfrontar-lo, però aprendre a conviure-hi és la gran tasca de la mediació. Suares diu al respecte: “ Aprendre a viure amb el dolor de l’altre reconeixent el seu just dret a sentir-lo, resultat d’una acció en què jo vaig tenir o no alguna cosa a veure, significa reconèixer que l'altre sent d'una manera diferent de la meva ”. Però com fer això a la pràctica? El ponent va apuntar que les pel·lícules i, en general, el cinema, estan aportant molt. S'han reflectit amb molta freqüència el conflicte i les seves conseqüències al cinema, i així ens ajuden a veure'ns a nosaltres mateixos reflectits en el cel·luloide, provocant, vivint, acusant, patint o morint pels conflictes.

Cal que tots participin des dels seus diferents nivells per aconseguir una implicació real i per enfrontar els conflictes amb l'objectiu que els processos avancin i les històries viscudes puguin tenir el seu dol, el seu acord o la seva continuïtat. Però si en el transcurs no s'ha aconseguit modificar la manera de veure el conflicte ja s'ha guanyat, i molt. Com diu Suares , “ la pau no és l’absència de conflictes, és l’harmonia de les diferències .”

D’alternatives per construir fórmules que serveixin efectivament en la pràctica, aparentment, n’hi ha força. On? Curiosament a nivell micro; són les convivències quotidianes les que més noves formes de resoldre els conflictes poden ensenyar-nos, però pel que sembla totes les experiències tenen quatre factors en comú: l’escolta, el respecte, l’acceptació i el reconeixement de l’altre com un altre igual a mi. Si fos possible fer una recepta hauria de tenir, segons el parer dels quatre experts ponents, tots aquests elements sumats al convenciment que és possible solucionar els conflictes si realment volen solucionar-se, com deia Maturana , “ volent de veritat fer les coses ”.