Resum sessió Dones sanejant el planeta
Diàleg de referencia: Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones

Carme Valls explica que les dones han estat al llarg de la història marginades pel que fa a l’atenció sanitària; més objectes de les farmacèutiques que no pas subjectes de la medicina. Encara avui en dia, la recerca mèdica es fa en el 80 % prenent com a subjectes els homes.

Judy Norsigian opina que les principals causes de les discapacitats i la manca de salut de les dones són la pobresa i la violència. Un estudi recent, en el qual ha treballat el col·lectiu de Boston, ha definit deu raons que avalen la tesi que defensa que el militarisme afecta negativament la salut i la reproducció de les dones:

1. Les toxines militars, protegides pel secretisme governamental, provoquen càncer, esterilitat, anomalies genètiques, etc.
2. Les bases militars augmenten la prostitució poc controlada, la qual cosa incrementa la transmissió del VIH.
3. Provoca un augment de la violència contra les dones a escala domèstica per part dels militars, i també s’utilitza la violació com una arma de neteja ètnica, amb la permissibilitat que atorga la situació de conflicte.
4. Implica una retallada dels fons destinats a salut i educació.
5. Restringeix la llibertat de moviments, impedint l’accés a centres de salut, etc.
6. Incrementa el racisme i l’activitat antiimmigració.
7. Silencia el col·lectiu de les dones.
8. Limita la capacitat d’elecció en aquelles dones soldat que volen avortar, atès que no podran fer-ho si es troben en un país on no és permès.
9. Disminueix les opcions de triar de la població.
10. Mata persones.

Als Estats Units trobem altres aspectes injustificables pel que fa a la salut de les dones. El mercat farmacèutic busca beneficis a qualsevol preu, fent campanyes publicitàries enganyoses en les quals es minimitzen els riscos, alhora que s’ignoren els estudis que determinen efectes perjudicials (llet de substitució, cirurgia estètica, etc.). Així mateix, l’Organització Mundial del Comerç (OMC) sembla que actuï en benefici dels països més rics, establint normes comercials que moltes vegades són perjudicials per al desenvolupament i la garantia de la salut, sense comptar amb consens.

Un altre problema important als Estats Units és la privatització del sistema sanitari, que provoca una situació molt desavantatjosa per a la classe mitjana, massa rica per accedir al sistema públic —d’altra banda, deficitari—, però prou pobra per no poder sufragar les despeses del sistema privat.

El Grup de Boston està duent a terme una campanya informativa a escala internacional on tracten tots aquests aspectes. Aquesta campanya s’anomena «Els nostres cossos, nosaltres».