Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Primera taula rodona d´ombudsmen regionals europeus > Ombudsman en xarxa i amb nous drets
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Ombudsman en xarxa i amb nous drets
Diàleg de referencia: Primera taula rodona d´ombudsmen regionals europeus

Els ombudsman regionals han de treballar en xarxa amb els locals i els estatals, fent sinergies necessàries per garantir el respecte de les administracions públiques cap als drets humans dels ciutadans. Entre aquests drets n’hi ha d’emergents de tipus social i econòmic, com el dret a l’habitatge i al medi ambient, que també han de ser controlats pels defensors del poble. Aquestes són les principals conclusions de la I Taula Rodona d’Ombudsman Regionals Europeus celebrada el 2 i 3 de juliol de 2004 al Fòrum Universal de les Cultures – Barcelona 2004

La I Taula Rodona d’Ombudsman Regionals d’Europa dins del Fòrum Barcelona 2004 considera necessari el treball en xarxa dels ombudsman a escala europea, però també intraestatal entre els defensors del poble dels estats, els regionals i els locals. També ha constatat que els ombudsman defensen ara l’execució i el respecte per part de l’administració de drets humans emergents com són el de l’habitatge i el del medi ambient.

Aquestes conclusions són part d’un document emès al final del Diàleg per ser elevat a les institucions supranacionals pertinents. També s’ha acordat que aquesta taula rodona d’ombudsman regionals europeus tingui una continuïtat bianual.

Per contextualitzar el debat ha calgut definir prèviament el paper dels ombudsman. L’adjunt al síndic de greuges de Catalunya, Enric R. Bartlett Castellà, ha afirmat que aquesta institució es pot definir com un organisme que “lluita contra l'Administració, i, alhora, és garant dels drets humans” . Per la seva banda, el comissari per als Drets Humans del Consell d’Europa, Álvaro Gil-Robles, ha afirmat que “els ombudsman no són un luxe per la democràcia, sinó una necessitat. Han d’estar disposats a enfrontar-se als poders públics” .

També ha coincidit amb aquesta afirmació el síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, per qui el càrrec que ell ostenta ha de “controlar les administracions i no el Govern, i fer pedagogia a les administracions i a la ciutadania sobre el seu paper” .

Treball en xarxa

Un dels objectius de la taula rodona ha estat definir quin tipus de relació han de tenir els defensors del poble existents a diferents àmbits administratius. En aquest sentit, s’ha arribat a la conclusió que calen potenciar xarxes de treball entre els ombudsman estatals, regionals i locals per tal de crear sinergies i intercanvi d’informació que asseguri un millor servei al ciutadà.

Com a casos pràctics, el consultor rus Alexander Sungorov ha posat com a exemple la relació entre els defensors del poble regionals i l’estatal de la Federació Russa. En aquest país, ha dit Sungorov, s’estableix una cooperació interregional, i ambdós organismes posseeixen una mateixa legislació estatutària, a més de tenir competències similars.

El cas d’ Itàlia, per exemple, no disposa d’ombudsman estatal, però sí de regionals i locals, els quals tenen un interessant model de treball en xarxa. Un cas diferent és el de Bòsnia-Herzegovina, amb tres defensors del poble que representen, respectivament, els bosnians, els croats i les altres ètnies que viuen en aquest país. Treballen conjuntament i a la mateixa oficina.

Nous drets emergents

Una altra conclusió ha estat la necessitat de definir més acuradament com els defensors del poble poden garantir l’acompliment de nous drets emergents com són el dret a l’habitatge i al medi ambient. Això ho justifica el fet que aquests dos drets són ja part dels drets humans fonamentals.

En aquest sentit, el fins fa poc síndic de greuges de Catalunya, Anton Cañellas, ha recordat que mentre es dediquen tants ingressos a l’habitatge, “es deixa d’invertir en l’educació dels fills o en benestar social”. Sobre aquest dret, s’ha considerat urgent de definir un marc legal estatal, regional i local que faciliti l’accés a l’habitatge als ciutadans i sobretot als col·lectius vulnerables com els aturats, els immigrants o la gent gran. I precisament els ombudsman han d’actuar perquè les administracions executin aquella definició legal i cataloguin adequadament els col·lectius que cal prioritzar.

Com a cas pràctic ha destacat el de Gran Bretanya, que disposa d’un Servei d’Ombudsman per a l’Habitatge. Es tracta d’una institució pública, separada dels ombudsman generalistes, amb un finançament a partir d’un impost dels propietaris. Per tant, no depenen del pressupost públic. Aquesta oficina formula recomanacions i ordres a partir de queixes i conflictes, però no són vinculants.

Quant al dret al medi ambient, s’ha considerat la Convenció d’Aarhus (1998) com a marc legal principal per definir-lo en l’àmbit interestatal. Aquest és un text legal que constitueix el primer tractat multilateral en el camp del medi ambient i que té com a objectiu imposar als governs certes obligacions en relació amb la seva protecció del medi ambient. Aquesta convenció l’han signat 27 estats del Consell d’Europa, entre ells Espanya.

El paper dels ombudsman en aquest sector ha de basar-se en la recomanació i la prevenció, però també en la investigació sense límits per poder detectar si l’Administració vulnera el dret a un entorn mediamebiental de qualitat. També s’ha tingut en compte la necessitat de definir si es pot actuar sobre empreses privades que tracten temes de medi ambient que afecten l’interès públic, com són les companyies d’aigua o d’electricitat.

La necessitat de definir per llei el paper dels ombudsman, per tal de reforçar la seva legitimitat, ha estat una altra de les conclusions de la I Taula Rodona d’Ombudsman Regionals Europeus. També s’ha considerat que els defensors del poble no poden tenir competències universals d’actuació contra l’Administració, ja que hi ha casos en què, per exemple, la fiscalia té més capacitat i legitimitat per actuar. Un altre tema que s’ha tingut en compte ha estat la importància de fer pedagogia a l’Administració i els ciutadans sobre el paper dels ombudsman, a partir d’eines de difusió com és Internet o els mateixos mitjans de comunicació.

El Diàleg ha obert dos temes de debat interessants. D’una banda, s’ha discutit sobre si poden haver-hi ombudsman especialitzats a més dels generalistes, com passa a Gran Bretanya en el cas del defensor del poble sobre l’habitatge. S’ha considerat que això depenia del model d’estat, tot i que ha prevalgut la idea que és millor tenir una única oficina d’ombudsman amb diferents adjunts especialitzats en temes concrets. D’aquesta manera, l’acció de l’ombudsman té una visió més holística sobre el paper de l’Administració envers el tema en concret.

D’altra banda hi ha hagut opinions que eren favorables a nomenar mediadors durant un conflicte concret entre l’Administració i els ciutadans, en lloc de passar el cas als defensors del poble.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Ciutat: La dimensió local dels Drets Humans
 
RS Primera Taula Rodona d'Ombudsman Regionals Europeus
 
RS Cerimònia d’inauguració
 
RS La participació en la vida cultural (Seminari 5)
 
RS El nou ombudsman per controlar drets emergents i treballar en xarxa a tots els nivells administratius