Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > Globalització i educació: la comercialització de l’educació
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Globalització i educació: la comercialització de l’educació
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

Els ponents d’aquesta activitat han estat diversos membres de l’Associació d’Estudiants Asiàtics (ASA), que agrupa 52 col·lectius d’estudiants de 32 països de la zona d’Àsia i el Pacífic. Creada el 1969, l’ASA pretén fomentar la solidaritat interestudiantil i la lluita per la democràcia, l’autodeterminació, la pau, la justícia i la llibertat.

La sessió va ser una exposició dels diferents sistemes educatius existents als països asiàtics membres de l’ASA i presents al Fòrum 2004 explicant quins han estat els models seguits per cada govern, els principals problemes detectats des de les associacions estudiantils i la realització de diverses propostes per tal de canviar la precària situació educativa en molts d’aquests territoris.

1. Nova Zelanda, presentat per Andrew Chao

El cas de Nova Zelanda és el d’un dels primers països del món que va decidir "privatitzar l’educació pública per tal de millorar-ne la seva qualitat", sobretot en l’àmbit de l’educació universitària.

La principal conseqüència d’aquesta privatització ha estat privar de l’educació superior les persones amb menys recursos, que en el cas de Nova Zelanda es localitzen sobretot entre la població aborigen. D’altra banda, els elevats preus de les universitats i el fet que els estudiants hagin de finançar-se els estudis demanant crèdits provoquen un important endeutament entre la població juvenil, que ha d’hipotecar-se per llargs períodes de temps.

Segons el ponent, el sistema educatiu neozelandès no està basat en la igualtat d’oportunitats sinó en l’'obtenció de beneficis que gestionen empreses privades, per la qual cosa s’està estudiant eliminar dels programes educatius algunes de les carreres menys demandades, com poden ser humanitats o ciències socials, en favor d’aquelles que tenen una demanda superior.

2. Tailàndia

Malgrat que la Constitució tailandesa reconeix el dret a l’educació de la població no recull l’obligació governamental de prestar aquesta educació. Aquest forat ha permès, seguint l’exemple de Nova Zelanda, la privatització de les universitats públiques. Els arguments esgrimits per dur a terme aquesta privatització són:

- La privatització permet la reducció de les despeses governamentals.
- Les universitats privades són millor gestionades i són més "efectives".
- La recerca necessita atraure patrocini privat.

3. Nepal

El principal problema nepalès no és la manca d’educació pública, sinó la baixa qualitat d’aquesta educació (falta de metodologies educatives adequades, manca de llibres de text, professors poc qualificats, etc.), que fa que la població que s’ho pot permetre porti els seus fills a les escoles privades. La baixa qualitat educativa provoca que el 40% de la població sigui analfabeta.

L’educació pública compta amb pocs recursos econòmics i els costos educatius són molt elevats per les circumstàncies geogràfiques del país. És per aquesta raó que organismes internacionals com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, que volen una reducció de les despeses públiques per tal de pagar el deute extern del país, pressionen per a una reducció de la despesa educativa.

El moviment estudiantil del Nepal realitza una acció de pressió sobre el govern del país per a que faciliti l’accés i millori la qualitat de l’educació pública.

4. Hong Kong

La ciutat de Hong Kong ha experimentat durant l’any 2003 una reducció dels fons públics destinats a educació. Les escoles i les universitats públiques depenen en gran mesura d’aquests diners per a la sostenibilitat de les seves activitats docents i, com en el cas de Nova Zelanda, s’està estudiant la possibilitat d’eliminar o reduir les carreres que cobreixen àrees com ciències socials, humanitats i art, ja que els ingressos que generen no són suficients per al seu manteniment.

Entre les acciones empreses pels estudiants destaquen la creació de xarxes d’informació cap a l’interior i l’exterior del país, la cerca de suports, l’execució de manifestacions i la presentació de propostes alternatives a les presentades pel govern xinès.

5. Filipines

En el cas de Filipines, l’estat ha abandonat completament les seves responsabilitats educatives i ha traspassat la gestió de l’educació superior a ens privats, argumentant que això produirà una major competitivitat estudiantil i una millora de la qualitat. Però la barrera d’entrada al sistema educatiu és de caire econòmic, no pas de capacitat individual, i, per tant, desmenteix els arguments governamentals. A més, la manca de perspectives de futur dels estudiants universitaris filipins provoca que aquests acabin emigrant cap a països europeus o cap als Estats Units.

"L’educació és un dret, no un privilegi"

Pàgines web de referència: http://www.asianstudents.org/about.htm

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
RS Sessió de clausura
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
RS Taller. Educació i cultura
 
RS Espai obert per a projectes de pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.