Resum sessió El pluralisme islàmic: entre els ideals i els reptes
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

El Diàleg parla de la possibilitat d’una entesa plural al món de la fe islàmica, a través de tres ponències: la convivència de cinc religions a Malàisia (G. Basri), la doble identitat de l’emigració musulmana (A. Siddiqui) i les lleis ancestrals de respecte a la diferència en què es fonamenta la ciutat sagrada de La Meca (Abu Bakr).

G. Basri presenta el versicle 3.110 de l’Alcorà com a origen dels valors universals i la unitat de la humanitat en què ha de creure tot musulmà. A continuació fa un llarg i profund repàs de la història de Malàisia, on conviuen cinc religions (islamisme, budisme taoista i confucionista, sikhisme, hinduisme i animisme), presentant els moments en què aquesta convivència ha estat posada en perill o ha aconseguit reafirmar-se. Els valors universals i la idea unitària de la humanitat que es troben en l’Alcorà equivalen a la pràctica democràtica i al concepte de justícia en què s’assenta la convivència a Occident. A Malàisia, unides fe i política, l’islam és la religió estatal segons la Constitució, però es garanteix la pràctica en llibertat de totes les religions. Per tant, podem considerar el país com a exemple de fraternitat entre persones de diferents confessions, amb iguals drets i obligacions. I és el mateix procés històric, ple d’encerts i desafiaments, el que ha de guiar el treball de tots junts, sense falsos o espuris plantejaments separatistes, per assegurar el futur harmoniós de quasi vint-i-quatre milions de persones.

A. Siddiqui pren la paraula per incidir de nou en el fet que el concepte de pluralitat es troba en la lletra de l’Alcorà, perquè hem de comprendre que les diferències de raça, religió i idees formen part del pla diví. Una prova fefaent és que molt abans que a Turquia es comptés amb el concepte d’igualtat, que conforma la condició de ciutadania (1839), l’islamisme otomà havia establert un sistema fiscal propi per a acollir en el seu si la immigració dels no creients.

El problema es planteja en la dualitat musulmana entre nacionalitat i fe o entre ciutadania i creença. L’islam tradicional es troba, per tant, enmig d’un doble conflicte. Davant de la clàssica definició d’Estat, format per territori, sobirania, govern i població, no té un territori unificat i, molt sovint, el funcionament estatal està associat a la fe. Què s’ha de fer, per exemple, amb les minories d’altres religions a països com Pakistan?

L’essència del creient musulmà resulta difícilment assimilable amb els aspectes que conformen la ciutadania occidental: drets, responsabilitats, identitat i participació. De fet, entra en conflicte amb l’ancestral identitat basada en la fe i la teologia. La solució no pot ser cap més que qüestionar i canviar el discurs musulmà des de dins, exposant-lo a un debat modern i actual, fent una altra lectura, una altra definició de la fe, escollint el que sigui necessari per sumar a la identitat religiosa la ciutadana. Per això hem de considerar els musulmans “refugiats”, perquè no només emigren, sinó que al seu país de destinació s’han de replantejar la manera de viure la religió que, fins aleshores i per si sola, mantenia la seva identitat integrada. És per això que el concepte de pluralisme al món islàmic representa tant un desafiament, com una gran oportunitat per a crear un innovador discurs sobre la fe.

Abu Bakr exposa el tema del pacte de Medina, recordant que es va firmar l’any 622. És un pacte o tractat de pau que suposa una prova històrica de la capacitat de l’islam per a conviure fraternalment en una comunitat oberta i plural, participant tots, sigui quina sigui la confessió, en una política i economia comuna.

Musulmans, jueus i pagans conviuen a La Meca, en una igualtat de drets i obligacions, procedent d’una simbiosi entre preceptes i costums d’ambdues religions. La Meca s’erigeix així com a encarnació quotidiana de la pluralitat i paradigma segons el qual es va ampliant el nombre de ciutats en vies d’adoptar la mateixa solució d’amalgama religiosa que caracteritza la ciutat sagrada.

Cal destacar que en el debat s’al·ludeix als moviments separatistes islàmics i, en concret, a Osama Bin Laden. Entre el públic algunes veus qüestionen la necessitat d’adaptar la fe de l’islam als requisits que imposa la ciutadania laica d’altres països.