Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació > Podem educar per ser solidaris? – Taula rodona.Tarda
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Podem educar per ser solidaris? – Taula rodona.Tarda
Diàleg de referencia: El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació

Sense ensenyament l’individu és egoista. Aquesta idea suggereix un conflicte entre els conceptes de naturalesa i ensenyament. A través de processos com l’educació i la socialització, interioritzem conceptes com l’altruisme. Són processos que impliquen una interacció social i, per tant, assumir uns comportaments i valors socials que, des d’un punt de vista bio-socio-cultural, es materialitzen en una sèrie de processos cerebrals.

Però de quina manera es duu a terme l’aprenentatge? L’ésser humà aprèn de diferents maneres i la més fonamental és l’experiència, que s’inicia en el moment del naixement o potser abans. L’experiència és un background que s’absorbeix conscientment o inconscientment i, depenent d’aquesta condició, tindrem experiències explícites o implícites. És important destacar que la distinció entre unes i altres no es troba en el cervell sinó en el tipus d’activitats que fa l’individu i les percepcions que rep d’aquestes activitats.

Segons el tipus d’experiència viscuda i la manera en què la percebem s’activarà una zona cerebral o una altra. El cervell pot treballar a diferents nivells però no determina quin funciona en cada cas.

Som capaços d’aprendre gràcies a la plasticitat del cervell que es manifesta especialment durant la primera infància i fins a l’adolescència de l’individu. A mesura que varia el grau de plasticitat del cervell, es duen a terme diferents tipus d’aprenentatge que poden anar acompanyats de canvis físics i mentals. Aprendre és una qüestió de temps i per a cada edat existeix una edat adequada d’aprenentatge que ve determinada pel grau de plasticitat del cervell en un determinat moment.

Durant la primera infància l’aprenentatge depèn en gran mesura de la relació que el nen estableixi amb els seus progenitors. És una relació de supervivència: el nen necessita les atencions i l’ensenyament paterns per sobreviure i desenvolupar-se adequadament. En aquest sentit, el nadó és enormement dependent durant molt de temps. La raó per la qual aquesta fase és tan prolongada en el temps i de major intensitat que en altres espècies és que se ha d’absorbir una sèrie d’experiències molt més diverses i complexes. Tot i la dilatada duració d’aquest procés, el primer any de vida resulta vertaderament crucial perquè en aquest moment és quan es creen la majoria de les connexions cerebrals més bàsiques i determinants.

Durant aquest primer any el nen absorbeix –aprèn- pràcticament tot dels seus pares i el llenguatge és l’exemple més clar. Per aquest motiu la presència d’una tercera persona (un pedagog, un professor, etc) que s’impliqui en el procés d’ensenyament és de gran importància ja que és una font d’aprenentatge independent de la paterna i ajuda el nen a sociabilitzar-se evitant que sigui massa dependent i, per tant, egoista.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació
 
RS Som egoistes o cooperadors? Introducció
 
IF Cervell i educació altruista: unió necessària per a una societat sense conflictes
 
RS Podem educar per ser solidaris? – Ponència marc
 
RS És ètic el nostre cervell?
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.