Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cultures del treball > Seminari 2.2 Globalització i migracions
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Seminari 2.2 Globalització i migracions
Diàleg de referencia: Cultures del treball

Eduardo Estévez, de la Confederació Mundial del Treball (CMT), va introduir la sessió recordant que serà possible una societat millor si es revalora el treball com a centre de la societat. Totes les fronteres són artificials, i la història de la humanitat és la història de les migracions, que milloren la societat. La globalització neoliberal està desendreçant el món; d'una banda hi ha una concentració de poder i riquesa i, de l’altra, augmenten la pobresa i la marginació. Davant aquesta situació, la migració suposa la recerca d'un treball que permeti desenvolupar-se.

Mateo Alaluf, de la Universitat Lliure de Brussel·les, va exposar que les polítiques d'immigració estan supeditades a necessitats diferents per les esquerres i per les dretes. Mentre que per a les organitzacions empresarials és interessant un accés obert que faciliti la immigració, alhora estan interessades a reduir al màxim possible els seus drets, mentre que els sindicats estan a favor de protegir el mercat laboral intern a través del control de fluxos però dotant tots els treballadors de drets socials. L'accés als drets socials és una de les dificultats més grans dels migrants, on la història de la migració es confon amb la conformació de la classe obrera. La primera restricció forta de la immigració es produeix amb la crisi de l’any 1973, i a partir d'aleshores es dóna un procés de desindustrialització i desobrerització de la indústria, amb l'ensorrament de sectors sencers, que va desembocar en una forta terciarització de l'economia. Les noves onades migratòries que han convertit Europa en un continent d'immigrants tenen diversos elements de novetat que no es donaven en el passat, com ara la presència de dones, de millors nivells de formació, de procedència d'entorns urbans, o de la immigració sense papers, com a resultat de polítiques d'immigració més restrictives.

En el context actual els sindicats han perdut capacitat d’intervenció, a causa de la desaparició de la classe obrera industrial que competeix amb nous immigrants, que sovint són, a més, il·legals. Mentre que la preocupació per la seguretat ha anat en detriment de la llibertat de circulació, l’arribada en condicions irregulars i l’empitjorament de les condicions de treball ha anat a més. Les mesures repressives, d'expulsió, a més d'ineficaces han banalitzat els drets humans i han alimentat també els discursos xenòfobs.

Amb mesures restrictives s'incrementa el treball «negre» i els sindicats han de donar resposta perquè tothom es pugui beneficiar dels serveis públics. Això no passa per l'obertura de les fronteres, però sí per permetre a tots els treballadors unes condicions normals i dignes.

Manuel Abella, de l’Organització Internacional del Treball (OIT), va desenvolupar en la seva intervenció tres idees fonamentals. En primer lloc, va remarcar que malgrat les promeses de progrés de la globalització, ha acabat per generar més pobresa. Així, si el 1975 els països rics del món tenien 41 cops més riquesa que no pas els pobres, a finals de segle la diferència havia augmentat fins a 66 vegades. En segon lloc, la història ha demostrat que les migracions han contribuït més en la reducció de les desigualtats de renda que no pas en la liberalització econòmica. En tercer lloc, la migració ha de ser gestionada de manera cooperativa entre els estats; si no és així, només es contribueix a l'explotació dels immigrants.

Lorenzo Cachón, de la Universitat Complutense de Madrid, va recordar que Espanya va començar a ser un país receptor d'immigració tot just quan enregistrava els nivells d'atur més alts, la qual cosa significa que el motiu eren els desajustos del mercat de treball. A principis del segle XXI, el principal repte és la lluita contra la discriminació, que és una forma elemental de racisme i es pot definir com el tracte desigual sobre persones a causa d’un seguit de trets socialment construïts com a negatius. Hi ha tres tipus de discriminació: la discriminació institucional, que es produeix a través de les normes, de la interpretació que en fan les administracions o bé de la dotació insuficient de mitjans per accedir a uns drets reconeguts; la discriminació estructural, que es produeix quan el mercat situa certs col·lectius en situacions de desavantatge, i els permet només l'accés a feines penoses, precàries i perilloses (les tres «pes»); i la discriminació per actors, que és la que duen a terme empreses, sindicats, intermediaris, etc. La darrera part de la intervenció de Lorenzo Cachón va tractar de diverses directrius comunitàries força avançades que no han estat, però, transposades adequadament en diversos ordenaments jurídics estatals, en particular l'espanyol.

Ann Hars, investigadora d'Hongria, va mostrar diverses dades sobre la immigració a Europa, i en particular sobre el flux de l'est cap a l'oest d'Europa, que constitueix el quart període d'immigració després de la Segona Guerra Mundial, després de la fase de postguerra (1945-60), la fase de sistemes de guest workers (‘temporers’) (1955-73), i la fase d'estancament de la immigració (1974-1988). Tanmateix, però, la immigració est-oest és en realitat marginal en el conjunt de la immigració. En principi, la Unió Europea és un mercat laboral lliure, però les precaucions que es van prendre davant la por que la immigració dels països de l'est generés atur i una sobrecàrrega dels sistemes de benestar ha fet que els ciutadans dels nous estats membres participin d'un mercat econòmic únic, però no d'un mercat laboral únic.

Com a conclusions de discussió del seminari es van proposar les següents: - La discriminació és el problema més greu que afecta els immigrants als països on s'instal·len. - Amb les noves migracions el dret a la lliure circulació i assentament s'han reivindicat al mateix temps que els drets socials. Tanmateix, els immigrants no disposen dels representants polítics i sindicals per defensar els seus drets. - La migració té un paper important en el procés econòmic dels darrers anys.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Governar la globalització des del treball
 
RS Ocupació i Globalització
 
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 
NP Els sindicats demanen a la Unesco que declari el trebal digne patrimoni de la humanitat
 
RS Treball entre present i futur
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.