Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > Observació electoral internacional
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Observació electoral internacional
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

Les eleccions són un element imprescindible per al funcionament normal de les institucions democràtiques de tots els països del món. Són, per tant, la base des d’on es construeix tot el sistema representatiu i un dels components més importants.

A Europa les eleccions es desenvolupen sense grans incidents, gràcies als mitjans que l’Administració empra per a aquesta tasca i a la col·laboració de partits polítics i representants de la població civil.

A altres països, però, el procés és molt més complicat, ja que hi ha la manca de solidificació d’una cultura política democràtica ferma i estable. Amb la finalitat d’ajudar en tot allò que sigui necessari per al bon acompliment dels comicis, així com per assegurar-ne la fiabilitat i transparència, existeix la figura de l’observador electoral.

En aquesta conferència, Manel Manunelles i Èlia Susanna López van parlar de les principals funcions que té aquesta figura com a suport i garantia del bon funcionament dels comicis electorals en qualsevol país del món que ho sol·liciti.

En primer lloc, cal destacar la necessitat que el país en qüestió demani aquest ajut a la comunitat internacional o a un país en concret, donat que en cap cas no es pot imposar una missió d’observadors electorals a un país tercer. Aquesta és la raó per la qual Veneçuela ha celebrat el referèndum revocatori d’Hugo Chávez sense la presència al país d’observadors de la Unió Europea.

Un cop acceptada la presència estrangera al país, la missió dels observadors electorals es caracteritzarà per:

Imparcialitat: no submissió a cap poder o institució de cap mena.

Mandat: l’acord entre l’organització que envia els observadors i l’Estat d’acollida fixarà les funcions que en cada cas exerceixin els observadors

D’acord amb aquest esquema, els observadors internacionals no es constitueixen en cap cas com un ens superior encarregat de manar i dirigir el procés, sinó que hi participen com a invitats per observar el desenvolupament dels comicis electorals. En aquest sentit, la utilitat més gran d’aquestes missions no és certificar si les eleccions han estat justes o injustes, sinó realitzar una anàlisi prou acurada que detecti quins elements han fallat en el desenvolupament del procés, per tal de poder millorar-ne l’estructura organitzativa i de control.

Un exemple paradigmàtic de missions d’observació electoral és Rússia, donada la seva grandària geogràfica, amb vuit canvis horaris, una gran quantitat de territoris i poblacions. La Federació Russa és un dels casos més complexos en quant a l’organització de missions d’observació internacionals. L’OSCE, representada en els comicis que s’hi celebren periòdicament, envia entre 800 i 850 observadors internacionals. Per poder comparar aquest volum de personal destacat a Rússia, a les eleccions de Bòsnia de 2002 se’n van desplegar 200. Degut a les petites dimensions del país, amb 200 observadors es va poder conèixer amb una relativa fiabilitat com va funcionar tot el procés en els diversos col·legis electorals del país, cosa impossible en el cas rus.

Altres organitzacions que solen enviar missions d’observació són les Nacions Unides, la Unió Europea, l’Organització d’Estats Americans o la Unió Africana, que tot just comença a ocupar-se d’aquestes tasques en el continent africà.

Els observadors internacionals participen en un procés que dura uns sis mesos. Aquest període comença amb l’enviament d’un primer grup d’observadors de llarga durada, que a la Unió Europea es coneix com a “grup principal”. Aquest equip es desplaça quatre mesos abans de la celebració dels comicis per seguir el procés electoral en la seva totalitat, ja que de poc serveix desplegar un gran dispositiu en unes eleccions si només es controla el mateix dia dels comicis, quan la població exerceix el dret efectiu de vot.

Els observadors de curta duració, en canvi, sí que es desplacen durant un període molt limitat de temps, que sol ser de deu dies. Durant aquest temps, els diversos equips recopilen informació dels col·legis electorals que se’ls han assignat. Entre aquests dos tipus d’observadors existeix un tercer tipus: el de duració mitjana. Aquest observador acompleix la seva tasca durant un mes i mig aproximadament, i se situa entre els dos tipus d’observadors abans descrits en quant a funcions a realitzar.

Les missions de curta durada arriben aproximadament vuit dies abans de la celebració dels comicis. Un cop instal·lades al país, rebran la formació precisa sobre el mandat específic que han d’acomplir al país amfitrió, la seva llei electoral, les característiques principals del país, etc. En aquest moment s’entra en contacte amb els observadors de llarga durada, aquells que ja estan instal·lats i que distribueixen els nou vinguts per zones i regions per tal de donar abast a tota la zona que s’espera cobrir.

Tota aquesta feina es porta a terme normalment a la capital. No serà fins el tercer o quart dia quan els observadors es despleguin per tot el territori. A efectes pràctics, els observadors solen estar entre mitja hora i tres quarts a cada col·legi electoral, on es recullen dades dels informadors locals, amb les quals s’elaboren informes. El procés acaba amb la clausura dels col·legis electorals. L’observador triarà un col·legi, on es quedarà per comprovar el procediment i el recompte de vots.

Èlia Susanna López va fer un incís especial en la importància de donar suport als processos electorals en les societats postconflicte o amb un canvi de règim recent. Només així es pot millorar la democràcia de l’estat amfitrió, on les missions tenen un marcat caràcter de suport “per ajudar el procés democràtic”. En aquest sentit, cal tenir present la cultura del país en què s’exerceix el mandat, on els processos electorals són, a més, “fràgils per definició”.

Tot i així, totes aquestes societats comparteixen trets comuns, com són la fragilitat de les institucions democràtiques, la manca d’un Estat de Dret consolidat amb un poder judicial ferm, o la desconfiança de la població envers el procés electoral, les institucions democràtiques o els organismes internacionals desplegats.

Com a conclusió, podem dir que les missions d’observadors internacionals son un mitjà que s’ofereix als diferents països per tal de millorar el desenvolupament i la transparència de les seves eleccions internes. En aquest sentit, les organitzacions internacionals, que actuen d’acord amb el conveni prèviament signat amb l’estat receptor, donaran suport al procés electoral.

Problemàtica:
La fragilitat de les democràcies en el procés de celebració d'eleccions.

Proposta:
Enviament de missions d'observadors electorals internacionals perquè supervisin el procés i donin el seu parer sobre el funcionament i sobre quines serien les innovacions que es podrien introduir per millorar el procediment.

Conclusions:
Com a conclusió, podem dir que les missions d’observadors internacionals son un mitjà que s’ofereix als diferents països per tal de millorar el desenvolupament i la transparència de les seves eleccions internes. En aquest sentit, les organitzacions internacionals, que actuen d’acord amb el conveni prèviament signat amb l’estat receptor, actuaran com a suport en el procés electoral.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Primera Taula Rodona d'Ombudsman Regionals Europeus
 
IF Ciutat: La dimensió local dels Drets Humans
 
AS Tres grans reptes del segle XXI
 
IF El capital social genera noves formes de participació democràtica
 
RS Prevenció de l'exclusió social des de la participació juvenil
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.