Resum sessió La PCST com a representació artística: buscant nous públics?
Diàleg de referencia: Coneixement científic i diversitat cultural

El fet d’utilitzar les arts per divulgar el coneixement es veu com una sortida per a la divulgació del coneixement científic: ensenyar els coneixements físics i biològics a través del teatre. Bruce Lewenstein afirma que s’ha de pensar en un altre tipus de tragèdia, no només en la dels papers. Un exemple d’aquest cas és Science on stage!, de Susana Alonso i Laura Barrufet; a partir d’aquesta obra transmeten coneixement científic. El contacte amb el públic en un context d’oci, afirmen les autores, és bàsic, ja que tot entra per les emocions. Hi ha diversos exemples per a diferents edats, ja que l’edat sempre es té en compte a l’hora de triar el tipus de coneixement.

També Frank Burnet va parlar del projecte d’utilitzar el teatre per tal de generar debat, amb actors professionals: escenificar les obres de teatre a les escoles basant-se en el guió que han escrit els alumnes i que els actors representen.

S. Balbacci explica la relació entre ciència i teatre com una relació polifacètica. Parla del teatre com a transmissor del coneixement científic i l’expressió artística. Es fa servir un mètode entès com un grup de tècniques escèniques que dóna suport a les conferències científiques. En aquests casos el teatre utilitza la ciència com a drama, tant per qüestions ètiques, per reflexió existencial, com amb biografies científiques, i també l’utilitza com a suport a la creació artística.

Un altre cas, també teatral però diferent, és la divulgació de la ciència a través d’obres de titelles a l’Índia, on les titelles són una forma d’oci molt popular.

En un altre àmbit, l’art i les noves tecnologies s’uneixen per fer unes representacions iconogràfiques de contes per divulgar l’abstracció i així acostumar els nens a aquest concepte, i que alhora tinguin més accés i més facilitats amb aquest tipus de conceptes més complicats.

En el cinema es dóna el cas que els científics s’impliquen en pel·lícules de cinema comercial per tal de poder ser fidels a una realitat científica que es veu moltes vegades transgredida pels efectes i els guions catastrofistes de Hollywood. Exemple del treball dels científics al cinema: El día de mañana. Hi ha dos resultats del fet de tractar la ciència al cinema: un, Jocs de guerra, en què hi ha una motivació de predicció, i un altre, Destinació: la lluna, en què es crea un estat de desig i d’inquietud en la població.

En una experiència d’aquí, Xavier Calvó va parlar d’una representació teatral que es va fer sobre Albert Einstein, en la qual s’explicava la història de la ciència des del 1900 a través de la figura d’aquest científic.

A Liverpool hi ha moltes escoles on es fan pràctiques d’aquest tipus, sobretot mitjançant el teatre, amb la intenció de promoure l’educació científica, i s’ha demostrat que la ciència s’aprèn millor quan hi ha creativitat, i les arts visuals fan la ciència més accessible a tothom.