Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cultures del treball > Treball entre present i futur
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Treball entre present i futur
Diàleg de referencia: Cultures del treball

Les noves tecnologies, les noves formes de treball, la incorporació de la dona al mercat de treball o la suposada crisi dels valors del treball són aspectes que han afectat el món del treball considerablement i ara, en l'era de la globalització, es plantegen una sèrie de reptes de futur per fer front a aquests canvis.

Després de la inauguració del diàleg, Joana Agudo, de CCOO de Catalunya, va presentar el tema del dia: «El treball entre present i futur». Va destacar la crisi del sentit dels valors, l’aparició de noves formes de treball que no tenen en compte les visions col·lectives i deixen l'individu desemparat, i la necessitat d'establir un diagnòstic de la situació laboral de les dones. Aquestes tres qüestions són les que es van tractar després en els diferents seminaris que van tenir lloc al llarg del matí. L'audiovisual que es va passar durant la presentació també tractava aquests tres punts: diferents testimonis explicaven les seves experiències entorn del valor del treball, les noves formes de treball i la situació laboral de les dones.

A la taula rodona que va tenir lloc a primera hora de la tarda es va debatre sobre el tema del dia. La presidenta de l'acte, Maria Helena André del CES, va passar a presentar els ponents. A més, davant la situació actual del mercat laboral on les dones no accedeixen a l'ocupació i on existeix la marginació, segons va comentar la mateixa André, aquesta va establir l'objectiu de buscar les estructures i els actors necessaris per a la plena ocupació. Igualment, va destacar la necessitat d'augmentar el nivell de riquesa.

La primera ponència de la tarda va anar a càrrec del francès Michel Wieviorka, que va iniciar-la afirmant que «hem canviat completament d'època». Segons ell, hem viscut bàsicament dos canvis extraordinaris en l'àmbit del treball: d’una banda, l'exhauriment del model taylorià (època dels enginyers) i el pas a un model basat en el management (època dels gestors) i, de l’altra, el canvi de percepció del subjecte respecte de l'empresa. És a dir, segons paraules del mateix ponent, «el subjecte dins l'empresa ja no és social, ara és un subjecte personal definit a través del treball». Ho va exemplificar citant el cas del subjecte estressat i el subjecte assetjat, ambdós definits a través del treball. Davant aquesta situació, segons afirma Wieviorka, el sindicalisme està amoïnat però ha de ser capaç de fer front a totes les noves dimensions.

El ponent Juan José Castillo, professor de la Universitat Complutense de Madrid, es plantejava com seria el treball del futur, i destacava la importància de la capacitat de negociació per evitar que fenòmens com per exemple la flexibilitat en el mercat de treball es converteixin en precarietat. Per això, va dir que «es tracta de donar als actors socials la capacitat de negociar les seves condicions de treball».

Per la seva banda, el xinès Luan Zhi va exposar en la seva ponència la realitat social de la Xina i la seva relació amb la tecnologia. Segons ell, tot i que a la Xina la gent pensa que amb la tecnologia tots els seus problemes desapareixeran, en realitat la tecnologia n’ha creat de nous. Luan Zhi , fixant-se en l'exemple xinès, va posar en dubte la teoria de Karl Marx que deia que les màquines alliberarien l'obrer i aquest podria dedicar-se a activitats creatives. Segons paraules del mateix ponent, «la Xina s'ha convertit en el taller del món per la seva mà d'obra barata i aquesta és l’única creativitat xinesa per accelerar el seu desenvolupament». Tot i que va reconèixer que potser només es tractava d'un fenomen de transició, va comentar que per solucionar-lo feia falta un esforç internacional.

L’última ponència va anar a càrrec de Michael Piore, membre del MIT, que va explorar el model de societat dels Estats Units. Piore va reconèixer que era un model aparentment neoliberal però que la realitat no era ben bé aquesta. Ho va justificar amb els arguments següents: d’una banda, va afirmar que en els últims anys han aparegut als Estats Units una sèrie de regulacions encaminades a igualar l'accés dels ciutadans al mercat de treball en contra de la capacitat d'actuació de les empreses i, de l’altra, va comentar que els indicadors socials mostraven que la gent sentia que havia progressat respecte a les generacions anteriors gràcies a la mobilitat social i la conseqüent igualtat d'oportunitats. Segons el ponent, aquests aspectes no poden considerar-se neoliberalisme.

Un cop finalitzades les ponències, van sorgir diverses preguntes entre els assistents que es van agrupar en tres grans temes de debat: el primer, sobre el paper de les institucions i els actors en el treball, el segon, sobre polítiques, i el tercer, sobre nous col·lectius en el món del treball.

Finalment, en la conferència plenària dedicada a concloure el tema del dia, l'assessor especial del president de la República del Brasil, Marco Aurelio García, va fer un repàs de la situació actual de treball i va exposar els seus reptes de futur. Va fer tres aclariments. En primer lloc, va destacar la importància de tractar en el treball el vincle entre present i futur. Segons el conferenciant, «l'oblit del passat impedeix pensar en un futur més humà». En segon lloc, va destacar la dificultat de les nostres teories per donar resposta a les transformacions actuals. En tercer lloc, va criticar el fet de restringir el treball només a les seves implicacions tècniques i va proposar tenir en compte en el futur les formes micro i macro de sociabilitat implícites en el treball. Posteriorment, el conferenciant va exposar la realitat del Brasil i va destacar com a exemple de bona pràctica la participació activa de la classe obrera brasilera per evitar polítiques neoliberals. Finalment, va sentenciar la conferència dient que «el que crea l'home no pot tornar-se contra ell». D'aquesta manera, va quedar clausurada la sessió del dilluns.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Governar la globalització des del treball
 
AS Què s’amaga darrere la teva roba? El treball de les dones a les cadenes de producció globalitzades
 
IF L’explotació laboral a les cadenes de producció de roba globalitzades
 
RS Seminari 2.2 Globalització i migracions
 
IF Cap a una empresa socialment i mediambientalment responsable
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.