Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cap a un món sense violència > Convenis de desarmament
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Convenis de desarmament
Proposar mecanismes de control per al comerç d’armes
Diàleg de referencia: Cap a un món sense violència

El descontrol en el comerç d’armes i la possibilitat que aquestes caiguin en mans de grups que violen els drets humans o es dediquen al narcotràfic o al terrorisme ha provocat que s’hagin de crear mecanismes de control per regular les exportacions i comprovar a quin país s’envien. Fins ara, només s’ha aconseguit crear algun tractat que obliga els països a fer un inventari de les armes nuclears que posseeixen. Les conseqüències econòmiques són desastroses: el 50% del PIB dels països de l’hemisferi sud es destina al comerç il·legal dedicat a l’armament.

Una de les idees més senzilles per acabar amb la guerra pot ser, simplement, la destrucció de les armes. L’ONU es contradiu quan afirma que “el Consell de Seguretat serà responsable perquè la fabricació d’armament es redueixi al mínim”. La Unió Europea va establir el 1997 una llei de regulació d’armes que afectava tot el continent europeu. L’International Peace Bureau i altres organismes han decidit fer un control estricte del comerç d’armes, passant d’una llei europea a lleis nacionals específiques molt exhaustives que permeten comprovar quina és la destinació d’aquestes armes, si realment s’exporten a països que respecten els drets humans (a causa de qüestions com el narcotràfic o el terrorisme) i la quantitat d’armes que s’exporta. El descontrol és encara més gran si es considera que aquests reglaments només es basen en el comerç d’armes pesades perquè és impossible fer un inventari de les armes lleugeres (a vegades, aquestes es fabriquen per parts en països diferents i després es munten en un altre). En general, els exportadors més importants són potències com els EUA (45-48%), la UE (25 %) i altres països com Rússia (3%) o la Xina (2-3%), tot i que a la UE el control és més gran que als altres llocs. Les zones de més importació són el sud-est asiàtic (30-32%) i l’Orient Mitjà (20-23%), amb països com Taiwan, la Xina, Aràbia Saudita o Singapur. Hi ha estats on les armes són un gran problema social: a Guatemala moren set persones cada dia i s’hi ha comprovat, a més, que hi ha aproximadament quatre milions d’armes. La situació és preocupant si s’analitzen casos com el d’Angola, on el 90% del comerç és il·legal. Aquest tipus de fenomens fa que el 8% del producte interior brut mundial estigui en mans de la droga i el 50% del PIB dels països de l’hemisferi sud estigui implicat en el comerç il·legal a causa del descontrol de la qüestió de l’armament. En qualsevol cas, exemples com les legislacions d’Itàlia, França i Suècia són inspiradors malgrat que el fenomen del desarmament s’hagi d’enfocar gradualment.

Per concretar aquesta qüestió en la recent obsessió pel terrorisme després dels atemptats de l’11-S, val a dir que un dels suposats perills dels que es parla des del govern dels EUA és la qüestió de l’adquisició d’armes de destrucció massiva. Des de l’administració Bush s’intenta infondre en el poble el perill d’un atac nuclear però, paradoxalment, aquest mateix govern està destinant fons al G-8 per la construcció d’armes atòmiques. A més, l’armament nuclear tàctic dirigit a l’antiga Unió Soviètica no s’ha desmantellat i els EUA i Pakistan no han declarat la quantitat d’armes atòmiques que posseeixen en aquest moment.

Si el que cal és crear legislacions internacionals per eliminar definitivament aquest tipus d’armes, l’únic que s’ha aconseguit és que tractats com el de Moscou obliguin a fer un inventari de l’arsenal nuclear. L’única esperança està en resolucions com la 1540 (redactada per l’ONU), que exigeix que els estats regulin l’exportació d’elements nuclears per controlar el possible comerç il·legal que sí que podria beneficiar els terroristes. Però l’èxit i el reforçament d’aquesta resolució depenen de l’acceptació de la política internacional. Precisament, els països que impedeixen el desenvolupament d’aquesta resolució són els que fomenten la proliferació d’armes atòmiques (el G-5). Malgrat tots aquests inconvenients, les funcions del Consell de Seguretat estan sent reforçades gràcies a aquesta resolució.

Pel que fa a les armes químiques i biològiques, el perill que representen és més gran atès que el seu poder destructiu és, a voltes, incontrolable. Les armes biològiques són inodores i incolores, circulen per l’aire i l’atac és imprevisible, havent-hi casos en els quals ni tan sols es pot demostrar que l’atac s’hagi produït atès que no n’hi ha proves. A causa de tots aquests factors, l’ús d’armes químiques i biològiques en les campanyes militars està molt restringit (tot i que no pas prohibit). Si es considera la perillositat d’aquestes substàncies podria saltar l’alarma entre els governs però s’ha demostrat que la fabricació d’aquestes armes és molt complexa i cara (a més de deixar rastre), amb la qual cosa és difícil que els grups terroristes puguin disposar d’infraestructures adequades per a la seva elaboració i adquisició.

Problemàtica:
El desconeixement parcial del comerç d’armes pesades entre estats.

Proposta:
Creació de lleis que regulin el comerç d’armes pesades i armes nuclears, tot centrant l’atenció en el país de procedència.

Postures:
La discussió sobre la intromissió necessària d’organismes internacionals en la possible prohibició de les armes de destrucció massiva i el control de les exportacions d’armament pesat. La qüestió del desenvolupament de resolucions com la 1540. Tica Font (vicepresident de Justícia i Pau): “El comerç legal d’armament no es regula mitjançant tractats internacionals.” Nineth Montenegro (congressista del parlament de Guatemala): “Es suposa que la defensa dels països està relacionada amb la fabricació d’armes.” Alistair Millar (Fourth Freedom Forum, EUA): “Els EUA viuen com si encara estiguessin sota l’amenaça comunista de la Guerra Freda.” - “No s’ha fet res per afrontar l’amenaça dels Estats Units. Només es demana que reconeguin els dos-cents caps nuclears situats a la UE i dirigits cap a l’antiga Unió Soviètica.” - “El problema de l’armament nuclear és la diferència entre espantar i no fer res.” Jean Pascal Zanders (Bio-weapons Prevention Project, Suïssa). John Burroughs (Lawyer’s Committee on Nuclear Policy, EUA): “La resolució 1540 de l’ONU vol impedir el desplegament de les armes de destrucció massiva. (...) Els Estats Units rebutgen aquesta resolució.” - “Des de la resolució 1540 anem cap a un Consell de Seguretat més representatiu (...) per la intenció de voler deixar de fer armes, una verificació de les armes existents i una abolició de les armes nuclears.”

Conclusions:
Els interessos dels grans governs i la seva obsessió per la seguretat (basada en el desenvolupament d’armes de destrucció massiva) impedeix que aquest tipus de resolucions s’imposi. El fet que existeixin associacions com l’International Peace Bureau fa mantenir una esperança en el control del comerç de les armes pesades. En qualsevol cas, encara queda pendent la qüestió de les armes lleugeres.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Grups armats independents
 
RS Desarmament
 
AS Cap a un món sense violència
 
RS Sessió de clausura
 
RS Les condicions de la pau. Els joves i la construcció de la pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.