Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > L´esport: diàleg universal. Fòrum mundial d'educació, cultura i esport > L’ètica de l’esport contra l’ètica del mercat?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
L’ètica de l’esport contra l’ètica del mercat?
Diàleg de referencia: L´esport: diàleg universal. Fòrum mundial d'educació, cultura i esport

Jeno Kamuti, president del Comitè Internacional per al Joc Net, ha afirmat que «l’ètica de l’esport i la del mercat viuen en simbiosi». En aquest sentit, Kamuti ha assegurat que serà la llei del mercat la que digui si un esport ha d’extingir-se o no, o el que és el mateix, si és rentable o no. «L’esport», va sostenir, «s’ha convertit en una branca industrial on tot es jutja per la rendibilitat». Així, l’esport perd la seva funció original de transmissor de valors, de moral, de superació. «Hem de retornar a les arrels de l’esport», va afirmar.

Per fugir d’aquesta mercantilització va proposar que «els esports rendibles inverteixin en els que no ho són tant».

En la mateixa línia, Andreu Camps, advocat espanyol i agent de jugadors, ha afirmat que des de la seva experiència dóna fe que l’ètica del mercat ha contaminat tant l’esport que fins i tot es difumina entre els seus valors. A més, ha assegurat que és una qüestió de difícil solució separar l’ètica de mercat de l’esport perquè l’esport mateix necessita el mercat.

Víctor Baroja, representant de l’entitat Esportistes Solidaris, va transmetre que a través de l’esport no només s’han de perseguir els diners. Des de l’entitat que representa realitzen una tasca social en favor de les persones més desafavorides de la societat. A través d’activitats esportives i gràcies a la col·laboració d’esportistes d’élite que ofereixen la seva imatge com a model, ajuden les persones a lluitar contra els problemes socials.

Problemàtica:
Buscar un concepte d’esport solidari que utilitzi els esportistes d’élite com a models, en què tant les administracions públiques com les empreses s’involucrin pel bé de la societat. Que l’esport recuperi el poder, que no estigui en mans de les televisions. Hem de retornar a les arrels de l’esport, a allò de «que guanyi el millor». L’esport no és només un negoci o un valor particular, sinó un bé de tota la comunitat.

Bones pràctiques:
L’entitat Esportistes Solidaris, a través de programes d’actuació, de prevenció, de sensibilització i de formació, fomenta la pràctica de l’esport amb l’objectiu d’aconseguir una major integració social.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Bipolaritat esportiva: valors olímpics vs. valors de mercat
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
RS Cap a un altre món possible: com regular democràticament els mercats financers?
 
RS Com fer justa la globalització?
 
IF Esport i educació, coexistència imprescindible com a alternativa d’integració, desenvolupament i una cultura de la pau.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.