Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible > Sostenibilitat turística en el patrimoni natural
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Sostenibilitat turística en el patrimoni natural
Diàleg de referencia: Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible

Al llarg del taller celebrat en el marc del diàleg sobre Turisme, Diversitat Cultural i Desenvolupament Sostenible, organitzat per la Fundación Santander Central Hispano i sota la coordinació del cap de Desenvolupament Sostenible de l’Organització Mundial del Turisme, Eugenio Yunis, la idea predominant i repetida en el transcurs del mateix fou la importància d’invertir més recursos humans, tecnològics i econòmics en la preservació del patrimoni natural per tal de garantir realment un turisme sostenible, que està experimentant una demanda cada cop més creixent. Més concretament, el taller pretenia destacar l’adopció en el desenvolupament de la indústria del turisme de les noves modalitats sostenibles que estan apareixent en relació amb el Patrimoni Natural i provava de tractar amb profunditat les diverses aportacions que s’han fet seguint aquesta línia cap a la consecució de la plena integració dels principis de sostenibilitat i l’equilibri necessari entre els diversos aspectes que afecten el turisme en relació amb el Patrimoni Natural.

Aquest taller, alhora, suposa la continuació d’un primer taller/seminari internacional sobre “Turisme, Patrimoni Natural i Biodiversitat”, celebrat a Madrid els dies 15 i 16 de gener d’aquest mateix any, on ja es van abordar les interrelacions entre el Turisme i el patrimoni natural, així com les seves implicacions pel que fa a la conservació de la biodiversitat, i es van establir algunes de les bases per tal d’implementar les bones pràctiques en matèria de sostenibilitat i responsabilitat turística utilitzant el Patrimoni Natural com a principal actiu.

Durant el debat, i molt concretament Ralf Buckley, president del International Center for Ecotourism Research, a l’hora de parlar sobre turisme de naturalesa o ecoturisme s’establia una enorme diferenciació entre els països en vies de desenvolupament i els desenvolupats, insistint en la importància que aquest tipus de turisme té en els països en vies de desenvolupament com a eina per contribuir de forma important no només a la conservació dels parcs naturals, sinó a més a més a l’eliminació de la pobresa. Però no tot són avantatges a la indústria del turisme, com així ho senyala el mateix Buckley; segons ell, hi ha una gran desinformació sobre els efectes del turisme de natura en el medi ambient i això fa que es continuïn duent a terme pràctiques nocives per aquest, ja que no és té en compte que una petita alteració humana pot tenir un impacte natural enorme.

Per exemple, hi ha espècies que no sobreviuen a la visita dels humans. Tot i així, els avantatges són nombrosos: permet l’aportació de fons a zones protegides, l’atracció de capital privat per la preservació de certes zones naturals, la protecció d’espais i un augment, entre d’altres, de l’interès de la gent pels llocs turístics que són patrimoni de la humanitat, cosa que suposa un valor crematístic enorme per l’augment d’ingressos en un país. Per finalitzar la seva intervenció, Ralf Buckley es va referir a la importància econòmica del creixent turisme d’aventura, que resulta molt interessant des del punt de vista econòmic en establir un vincle econòmic amb empreses no només turístiques sinó també amb les que fabriquen indumentària esportiva, graven vídeos, etc.

El turisme és un fenomen global que succeeix localment”; així va començar la intervenció del Representat de la Comissió Europea Reinhard Klein, que va parlar sobretot de les polítiques i les ajudes per al Turisme Sostenible en el si de la UE. Segons Klein, hi ha problemes en el sector turístic que s’han de tractar a nivell global, però altres a nivell local i es troba un nivell de tractament intermedi a la UE. La UE pot contribuir al desenvolupament del turisme sostenible a través de diferents instruments destinats a definir i implementar les polítiques, de bones pràctiques i publicacions, i d’instruments financers. Concretament, la UE pot contribuir a millorar la competitivitat i la qualitat del turisme en els següents punts: bon govern privat, millora de la regulació del sector, millores en transport i energia, instruments que garanteixin i protegeixin el patrimoni cultural i natural, polítiques de medi ambient (per exemple, polítiques de control i millora de la qualitat de les aigües de bany ), i suport financer i de gestió. Però per damunt de tot, va afirmar, “l’èxit del turisme sostenible passa pel ciutadà”, que s’ha de convertir en un turista responsable i compromès amb el turisme sostenible.

Per la seva banda, Jean-Claude Jaques, membre del Consell principal per Europa de la UICN [1], va parlar sobretot de les zones protegides i el desenvolupament de l’ecoturisme en aquestes zones, ja que al planeta hi ha més de 100.00 indrets protegits on es pot desenvolupar. El turisme, però, haurà de ser favorable al medi ambient, beneficiar i ajudar a la gestió a nivell local i als gestors particulars dels Parcs Naturals. A la vegada, també és necessària també una bona avaluació de la capacitat de càrrega per tal de fer una bona planificació del turisme que cal desenvolupar a les àrees protegides.

Seguint amb el tema de la responsabilitat ambiental, Hugo Muñoz, President del Consell Internacional d’Hotels de la Biosfera, es va referir al concepte de “Responsabilitat Social Corporativa” remarcant la importància d’establir una bona comunicació ambiental entre turistes i producte turístic com una altra manera de garantir un turisme sostenible, responsable i de qualitat. En són dos exemples clars el nou model turístic de l’illa de Lanzarote i les noves propostes llançades pel Jardí Botànic de Còrdova per tal de potenciar un turisme responsable i conscient.

Altres ponents, com Alejandro López López, van posar l’accent al patrimoni cultural i la seva preservació com a element important del sector turístic. I va remarcar sobretot que no n’hi ha prou amb tenir aquest patrimoni cultural sinó que s’ha de definir com a producte turístic, tenint en compte el patrimoni tangible com ara els monuments i també integrant els estils de vida, costums, tradicions... I això s’ha de tenir en compte a l’hora de gestionar el turisme cultural.

Per la seva banda, Wolf Michael Iwand, Director Executiu del departament de medi ambient i qualitat turística de TUI [2], va aixecar certa controvèrsia entre els assistents al taller per la manera en què la seva gran companyia ha desenvolupat el concepte de turisme responsable i de protecció del medi ambient, a través de grans hotels a paratges naturals que han aportat una gran massa turística a la zona, com a l’illa de Formentera.

[1] Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa [2] Tourist Union Internacional

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
RS Cerimònia d’obertura Diàleg Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible
 
RS El binomi turisme - patrimoni cultural immaterial (el gran espai de la creativitat)
 
IF Turisme cultural com a element de desenvolupament humà i econòmic
 
RS El repte de la innovació
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.