Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > Cultura de la participació
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Cultura de la participació
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

Cal fer de la participació juvenil un element fonamental present en àmbits tant locals com nacionals i internacionals.

El capital social dels joves és imprescindible i, com a tal, la societat n’ha de treure profit. Per fer-ho és necessari vertebrar una cultura de la participació que els permeti implicar-se en les qüestions de l’agenda de desenvolupament tant local com global. Ara bé, perquè la participació dels joves sigui real s’han de complir tres premisses: el dret a exercir la plena ciutadania; que hi hagi cohesió social; i que els joves hagin rebut un ensenyament híbrid –teòric i pràctic– amb la participació com a pilar bàsic. Cal que els joves s’impliquin decididament en la política, ja que els afecta ineludiblement. Però per això se’ls ha de reconèixer una ciutadania de present i no pas de futur. La passivitat juvenil amb mecanismes de participació reals i apostar decididament per una cultura de la participació. Tal com va assegurar la secretària general de Joventut de la Generalitat, Marta Rosàs, “si els joves no participen és perquè no en saben: cal ensenyar-los a fer-ho”.

Problemàtica:
Molts joves veuen el terme “política” com un tabú i tenen por de posicionar-se. Amb tot, la barrera més gran a la implicació juvenil és que molts cops al jovent se li nega l’accés a aquesta participació.

Proposta:
La comunitat internacional ha reconegut la importància de comptar amb representants joves a l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Aquests delegats juvenils representen els joves del seu país, impliquen més el jovent a l’ONU, fan propostes i negocien en nom del seu país. Kirsten Hagon va dir que la “lluita diària en xarxa” és la forma d’implicació més important dels joves. El motor d’una altra globalització ha de ser el treball conjunt d’institucions supranacionals i de la societat civil. Perquè els joves participin en la construcció d’aquesta alternativa, cal permetre’ls-ho, dotar-los d’apoderament –empowerment– social. També és molt important que hi hagi una coordinació horitzontal de la política, de manera que el punt de vista dels joves hi sigui present a tots els nivells. Al seu torn, l’expresident del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Eduard Vallory, va afirmar que les associacions són tan essencials com les organitzacions polítiques. “No cal ser un addicte a la participació per intentar canviar les coses que ens preocupen a tots”, va assegurar Vallory. Per tant, és evident que la participació juvenil no es pot limitar a les organitzacions formals. Cal, doncs, trobar noves formes de participació no formals.

Postures:
Kirsten Hagon, delegada jove d’Austràlia a l’Assemblea General de les Nacions Unides. Eduard Vallory, periodista i politòleg, expresident del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Olli Saarela, cap de la Divisió de Joventut del Ministeri d’Educació de Finlàndia. Hernán Solano Venegas, viceministre de Joventut de Costa Rica. Marta Rosàs, secretària general de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

Bones pràctiques:
El sindicalisme juvenil actiu d’Avalot (Joves d’UGT); de la confederació alemanya de sindicats DGB-Jugend; o de la Confederació Italiana de Sindicats del Treball (CISL). El projecte Central hip-hop (www.centralhiphop.com) és una xarxa internacional articulada a través d'Internet que pretén lluitar contra l'exclusió social dels joves en situació de marginalitat i que pren com a eix vertebrador la cultura del hip-hop. Aquesta iniciativa mostra com els joves poden implicar-se en l’educació i la realitat social gràcies a activitats no formals. El viceministre de Joventut de Costa Rica, Hernán Solano, va explicar com al seu país els joves han participat activament en la definició de la política i, més concretament, en l’elaboració de la Llei General de la Persona Jove. Xarxes de joves que treballen conjuntament com el Fòrum Europeu de la Joventut són una altra bona pràctica per a assolir una cultura de la participació a escala global.

Conclusions:
Hem de combatre la passivitat juvenil amb mecanismes de participació reals i apostar decididament per una cultura de la participació. Com va assegurar la secretària general de Joventut de la Generalitat, Marta Rosàs, “si els joves no participen és perquè no en saben: cal ensenyar-los a fer-ho”.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Moviments socials, l’impuls a les organitzacions internacionals
 
RS La globalització. Democràcia i ciutadania globals
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
IF Joves desesperançats
 
IF Apoderament local