Resum sessió Mediació, comunicació no verbal i Stanislavski
Diàleg de referencia: Els conflictes en la vida quotidiana

Mitjançant una dinàmica de grup, Daniel Bustelo explica la importància del llenguatge no verbal en l’àmbit de la mediació.

26 parelles han d’aguantar un bastó prim entre tots dos membres. Les normes són simples: cada persona pot utilitzar únicament un dit, no es poden obrir els ulls i no es pot parlar. La resta d’accions que el cos ens permeti fer no estan prohibides. Al començament els participants se senten perduts perquè estan a les fosques i aguanten un bastó amb un desconegut, però quan s’acostumen a la situació comencen a ballar, a caminar i fins i tot a imitar animals; se senten a gust en el seu paper. El mediador s’encarrega de recollir el bastó quan cau perquè els participants puguin continuar amb l’activitat.

A partir de la pràctica Bustelo comenta que “la tasca del mediador és simplement recollir el bastonet, crear les condicions necessàries perquè els clients facin alguna cosa útil contra els conflictes”. Cal ser perceptiu amb els clients, centrar el conflicte per tal que puguin tornar a fer-hi alguna cosa. “El bastonet cau fins que descobreixen que tenen confiança. El mediador només genera les condicions”, conclou.

Bustelo també aplica el mètode teatral del dramaturg rus Stanislavski a la mediació per arribar a la conclusió que “el mediador no ha de fer veure que el client li interessa, sinó que li ha d’interessar de veritat. Si de debò hi ha interès en els clients, se’ls escolta.”

Stanislavski diu que cal connectar amb les emocions dels personatges que s’interpreten, però que després s’ha de ser un mateix i no transformar-se en el personatge. Bustelo planteja que primer cal conèixer-se un mateix com a mediador, separar-se emocionalment dels clients per tal de poder ajudar-los.