Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El paper de l´empresa en el segle XXI > Societats de cooperació. Per què i com crear aliances amb altres agents socials
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Societats de cooperació. Per què i com crear aliances amb altres agents socials
Diàleg de referencia: El paper de l´empresa en el segle XXI

Qui és capaç de comprometre’s amb determinats valors i defensar-los dins d’un context sociopolític i econòmic com l’actual? Amb aquesta pregunta llançada a l’aire el moderador Josep Maria Lozano dóna pas a les diferents ponències que versaran principalment sobre les millors maneres de crear aliances entre els diferents agents socials.

El primer testimoni, Salvador Alemany, conseller delegat d’Abertis, proposa la interculturalitat, els valors, la trobada i el diàleg –referents del mateix Fòrum– com a atributs necessaris per a trobar aliances. L’empresa que Alemany representa ha mirat d’analitzar l’impacte que té la seva activitat sobre el territori –encaminada bàsicament a la realització d’infraestructures. El ponent observa que aquest procés sovint ensopega amb els sentiments del ciutadà, la qual cosa obliga a autoregular la pròpia sensibilitat mirant, algunes vegades, de fer els impactes mediambientals més eficients.

Aquell que aspira a treballar en l’àmbit públic no pot deixar de ser contradictori: la demostració palpable és que volem benestar, respecte pel medi ambient i beneficis simultàniament. Si fóssim capaços de posar una mica d’ordre observaríem que els valors es confrontarien.

Determinats exemples així ho corroboren: "Tots els pobles volen estació de tren, però ningú vol que les vies passin pel municipi. La societat reclama que la justícia tanqui els delinqüents però cap terme municipal vol el penitenciari". Aquestes qüestions no són fàcils d’administrar però malgrat tot l’empresari ha d’assumir el repte de ser capaç de gestionar la complexitat, no de reduir-la, sinó gestionar-la.

Alemany acaba exposant que la gestió d’aquesta trama requereix pactes i aliances. Si per al polític el consens forma part de l’ordre natural, per a l’empresari encara ho ha de ser més. La interacció es mou cap a l’equilibri i el canvi. Amb l’aparició de nous valors i exigències socials la situació en què ens trobem és de crisi permanent, aspecte que ha de ser aprofitat per a l’acostament entre les parts implicades: accionistes, empleats, clients, proveïdors, institucions i la societat en general han de fer un esforç. Això obliga les empreses a mostrar la genètica d’un liderat actiu, creïble i ètic.

A continuació pren la paraula Oded Grajew, responsable de l’Institut Ethos, ubicat al Brasil, que conforma una xarxa d’empreses involucrades en la responsabilitat social. Comença la seva intervenció plantejant que no s’ha de confondre la seva activitat amb la filantropia. El grup que dirigeix Grajew lluita de la mateixa manera per la democràcia, que defensa els drets del nen; d’aquesta manera han aconseguit rebre la confiança del ciutadà i de la societat.

La seva recomanació per a aconseguir aliances passa per preguntar-se en primer lloc quines són les metes que volem aconseguir, per, en segon terme, plantejar-nos què volem oferir a canvi. Al Brasil la prioritat màxima és construir una societat democràtica, justa i ecològica. És una prioritat malgrat els obstacles; no obstant això, es pot aconseguir per mitjà de la mobilització de la societat civil.

Ethos, l’institut d’empreses de Sao Paulo, està duent a terme una campanya per a donar a conèixer els vuit reptes que l’ONU va proposar sota l’epígraf ODM –Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni–, ja que s’han adonat que ningú els coneix. La sensibilització social es pot aconseguir, pensa Grajew, i com a exemple va posar el fet que el món es va commocionar amb els 3.000 morts de l’atemptat de l’11-S, però ningú parla dels 6 milions de nens que moren cada any de fam.

De quina situació parteix l’empresa per complir els objectius? Fins a on estan disposats a arribar els organismes implicats?

La proposta final gira entorn d’un missatge que considera l’ampliació d’aliances a altres segments, com l’universitari, amb determinats plans d’estudi que sensibilitzin els estudiants.

Ara el torn li correspon a Luis Ulla, director executiu de l’Institut Argentí de Responsabilitat Social Empresarial. Comença la seva intervenció advertint que "el segle pot ser massa llarg o massa curt, depèn de com l’orientem". Aquesta qüestió amb què comença la seva ponència Ulla l’acompanya de les preguntes següents:

"Globalització i desenvolupament poden anar agafats de la mà? Creiem que és possible unir-los malgrat la tremenda paradoxa històrica en què estem immersos?" La resposta és que tot està a les nostres mans; no obstant això, la desigualtat i la divisió social són més visibles que mai.

El rol de l’empresa, continua Ulla, no hauria de ser diferent del de la resta de sectors socials, encara que hauria d’assumir el paper d’integrador social buscant models d’interacció. Estat, empresa i societat civil han de trobar el punt de trobada i la forma de contacte que proporcioni una nova ciutadania: "Els polítics es mostren autistes, les empreses vigilants dels seus negocis i la societat civil desconfiada; el resultat és evident: desintegració social".

L’antic paradigma empresarial que es preocupa exclusivament de clients i accionistes es dissol i l’escenari s’amplia; passa a participar la societat i fins i tot el planeta. La responsabilitat social de les empreses va més enllà de la responsabilitat legal. Finalment el director de l’IARSE considera que és just que allò que agafa l’empresa del conjunt social ho ha de tornar a la pròpia societat i a la naturalesa. La cura dels valors i la capacitat que tinguem per a transmetre’ls és el que permetrà establir aliances duradores.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Societats de cooperació i tercer sector
 
AS Governar la globalització des del treball
 
AS La riquesa ètica de les nacions
 
RS Voluntariat corporatiu
 
IF Corrupció, mafiocràcies i pobresa
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.