Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004 > Treball juvenil en la lluita contra les drogues a la selva del Perú
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Treball juvenil en la lluita contra les drogues a la selva del Perú
Diàleg de referencia: 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004

Antonio Lara Ponce, psicòleg de CEDRO –Centre d’Informació i Educació per a la Prevenció de Drogues–, va presentar, en el marc de la 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE, el projecte de lluita contra la droga que la seva organització duu a terme a la selva del Perú i que pretén acabar, a través de la recuperació de la comunitat indígena i l’educació infantil, amb el cercle de dependència econòmica i social que el narcotràfic ha generat entre la població d’aquesta zona.

Lara Ponce, que durant la seva exposició va fer un breu recorregut sobre la realitat econòmica, social i ambiental a la selva del Perú, va afirmar que aquesta àrea del país es troba seriosament danyada i empobrida després d’anys de tirania per part del narcotràfic i el terrorisme del grup guerriller Sendero Luminoso, ara ja extingit. Lara Ponce va assegurar que el narcotràfic s’ha introduït profundament en les estructures econòmiques de la població autòctona, ha substituït gairebé del tot les formes tradicionals de subsistència, i va subratllar les greus conseqüències que aquest nou modus vivendi té a escala social, cultural i ambiental. La plantació i ús de la fulla de coca, que el govern peruà no considera una activitat il·legal pel seu ancestral ús culinari i medicinal, a pesar que el 80% es destina a la venda en mercats internacionals, està causant danys irreversibles. La desforestació dels vessants per crear camps de cultiu i construir pistes d’aterratge clandestines per a les avionetes i la contaminació dels rius a causa del querosè que s’utilitza en la transformació de la fulla en pasta de coca, estan destruint l’hàbitat natural que ha permès el desenvolupament d’aquestes tribus durant segles. D’altra banda, l’obtenció ràpida de diners procedents del narcotràfic està instaurant el «facilisme» i l’individualisme, fomenta la fragmentació social i acaba amb el sentit de comunitat de la selva i la cultura dels seus habitants. A més, segons va informar Lara Ponce, la política del terror que va implantar Sendero Luminoso, i que va subvencionar el narcotràfic durant els anys de més apogeu del grup guerriller, va acabar amb totes les formes d’organització social i va eliminar qualsevol representant polític a les poblacions de la selva. Afortunadament, va afegir Lara, després de la caiguda del grup terrorista s’han restaurat de mica en mica les representacions polítiques i s’estan generant noves organitzacions associatives.

Aquesta conjuntura social, a partir de la qual es va desenvolupar l’estratègia d’actuació, fou el primer repte que va haver d’afrontar l’organització. Tenint en compte les dificultats i impediments que va imposar la guerrilla i el narcotràfic, el projecte va començar amb els nens i posteriorment es va estendre als adults. Es va crear un centre d’acollida on s’apostava per la salut i la cura del medi ambient a través de l’experiència, jocs i exercicis pràctics. El psicòleg va explicar que treballar directament contra la droga hagués generat conflictes, ja que es qüestionaven les formes de subsistència dels pares. Lara va destacar la importància d’adequar les pràctiques a la realitat cultural de la societat d’acollida, treballar sota els paràmetres autòctons, reconstruir la comunitat indígena i potenciar els recursos existents abans de crear i introduir elements nous. Finalment, el portaveu de CEDRO al Fòrum va assegurar que continua treballant amb la intenció de «formar els dirigents locals del futur perquè exerceixin com a líders naturals del seu poble», per construir organitzacions capaces de crear propostes innovadores i espais de mediació entre la comunitat i els poders polítics més elevats i, sobretot, per demostrar als pobladors de la selva peruana que és possible passar d’una economia il·lícita a una de lícita.

Problemàtica:
El dany social i ecològic que la plantació de coca fomenta entre les tribus indígenes de la selva del Perú, i els nens que neixen amb una nova cultura de la droga com a forma de subsistència i camí per fugir de la pobresa local.

Proposta:
Reconstruir l’organització social dels assentaments indígenes de la selva del Perú a partir d’activitats educatives que permetin l’autonomia dels ciutadans i l’educació dels nens.

Bones pràctiques:
Centres d’acollida social que permetin la reorganització de la població autòctona. Programes educatius contra la droga que permetin als nens buscar sortides de futur a una economia il·lícita que allarga la pobresa social i l’individualisme.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 
RS Voluntariat i universitat
 
RS Sessió inaugural, sessió de cloenda i una “guia del Diàleg”. Diàleg “Contribuint a l’Agenda Global”
 
AS Energia i desenvolupament sostenible
 
RS El voluntariat juvenil a Europa. Una nova visió
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.