Resum sessió Diàleg amb Marguerite Barankitse
Diàleg de referencia: Els conflictes en la vida quotidiana

Diàleg a càrrec de Marguerite Barankitse, amb la col·laboració de Jean Bosco i Joseph Ntamahungiro, a la sala 111, de 12:10 a 13:00, el 15 de juny del 2004.

«És més fàcil demanar armes que demanar medicaments» (Marguerite Barankitse). Després d’exposar el perquè del bel·licisme incessant que pateix des de ja fa massa dècades Burundi, Marguerite Barankitse, d’ètnia Tutsi, explica què la va dur a passar de l’anonimat a l’acció, a dissentir de la seva pròpia ètnia quan va ser assassinat el cap de govern, l’any 1965. Va començar amagant Utus, però malgrat la iniciativa, van ser-ne assassinats 65. Va ser aleshores quan va decidir recollir els nens de la guerra per fer-los símbols de la pau, que d’una vegada per totes aquells nens no fossin ni tutsis ni utus ni twa, que només fossin senzillament persones.

Actualment, continua promovent tres Centres de la Pau a Burundi, que després de deu anys han salvat deu mil nens. Tots, sense excepció, tenen una casa i una escola on anar. «Mai, mai el mal tindrà l’última paraula, l’amor sempre surt guanyant», va acabar afirmant.