Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos > Dret a la diversitat cultural
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Dret a la diversitat cultural
Diàleg de referencia: Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos

En un món cada cop més globalitzat és necessària la promoció de la diversitat cultural com a element de riquesa i com una de les principals eines de prevenció i resolució de conflictes. El dret a la pluriculturalitat ha de garantir el dret a viure en un entorn de riquesa cultural, de coneixement recíproc i de respecte mutu entre persones i grups de diversos orígens, llengües, religions i cultures.

Els moviments socials promotors dels nous drets emergents i la reformulació dels declarats com a universals per l’ONU fa mig segle consideren el dret a la diversitat cultural i la resolució del problema del multiculturalisme com una de les principals armes per a l’eradicació de conflictes.

El dret a la pluriculturalitat ha de garantir el dret a viure en un entorn de riquesa cultural, de coneixement recíproc i respecte mutu entre persones i grups de diferents orígens, llengües, religions i cultures.

Aquest dret al reconeixement i protecció de la identitat cultural comuna ha de reconèixer també a qualsevol grup humà o poble dotat del sentiment d’estar unit per una solidaritat històrica, cultural, religiosa, lingüística o d’una altra mena el dret a veure protegida aquesta identitat comuna i a obtenir l’estatut col·lectiu de la seva elecció en el si de la comunitat política més àmplia, sense que la defensa de la pròpia identitat justifiqui en cap cas violacions a drets fonamentals de les persones.

La revisió i promoció del dret a la diversitat cultural ha de destacar especialment els drets dels pobles indígenes i de les persones que els integren, amb mesures especials de reconeixement de les seves característiques distintives que els permetin beneficiar-se plenament dels seus recursos culturals, intel·lectuals i naturals. Aquesta reivindicació reconeix l’abandonament especial que han patit aquestes minories, subordinades majoritàriament per un estat nacional contra la seva voluntat, en règims que no es diferencien gaire de l’estat de colonització.

Problemàtica:
La cultura pròpia davant de la cultura dels altres ha estat històricament pretext de conflicte i de violència. Una identitat nacional, religiosa o cultural diferent ha estat i és encara avui utilitzada com a motiu per a considerar un individu o un grup com a enemic. La creixent globalització incrementa la multiculturalitat tant a escala planetària com estatal i local, augmentant el perill no només de conflicte entre cultures sinó també de marginació de les cultures més febles o minoritàries davant de les més fortes o majoritàries.

Encara que hi ha moltes lleis escrites sobre la protecció dels grups minoritaris i la mateixa UNESCO ha parlat de la diversitat cultural com a valor humà que ha de ser respectat, la pràctica demostra que la multiculturalitat continua sent un tema pendent i que la diversitat cultural basada en la convivència és encara avui un gran repte de futur.

Proposta:
- Molts països van formar els seus propis models de fer estat. S’ha de repensar aquest model per fer un estat-nació on puguem desenvolupar la nostra interrelació cultural. - A l’ONU encara no existeix la declaració mundial dels DH dels pobles indígenes, la qual ja hauria de ser un fet.

Postures:
- Els drets col·lectius no han de sortir dels governs perquè es basen en el dret a la lliure determinació dels pobles originaris. Són ells (minories ètniques o culturals) els que han d’impulsar el procés de reconeixement. - Gurutz Jáuregui: Què s’entén per dret col·lectiu i qui pot reclamar aquest dret en nom d’altres? Per parlar de dret col·lectiu s’ha de tenir clar que aquest dret suposa un bé comú per a la col·lectivitat i no només per a una part d’aquesta. Existeixen criteris de contraposició entre drets individuals i col·lectius? Han de ser les dues cares d’una mateixa moneda, no s’ha d’entendre l’un sense l’altre. Es necessita enginyeria política per a fer-los compatibles. - Juan de Dios Ramírez d’Heredia: El dret a la identitat col·lectiva és un perill quan és reivindicat pels rics. Mentre que aquest tipus de reivindicacions per part dels pobres queda en una simple formulació teòrica, si es fa amb poder econòmic darrere pot dur al conflicte i la negació de l’altre (Hitler i jueus). Serveix la pobresa com a identitat per a reivindicar els drets dels pobres?

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
RS Societats multilingües, societats multiculturals: democràcia plural.
 
AS Concentració d'esforços per a preservar la diversitat lingüística
 
RS Taller. Informe sobre desenvolupament humà 2004: llibertat cultural a l'actual món de la diversitat