Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals > Taller. Polítiques culturals: drets o indicadors?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Taller. Polítiques culturals: drets o indicadors?
Diàleg de referencia: Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals

La clau de les polítiques culturals adients es defineix d'acord amb els valors democràtics. «Una política fundada sobre els valors es basa en les capacitats de les persones, dels pobles”, comenta Patrice Meyer-Bisch, coordinador de l'Interdisciplinary Ethics and Human Rights Institute (IIDH), de Suïssa. Una política cultural ha d'estar normalitzada pels drets i ha d'existir una transversalitat cultural en totes les dimensions per tal que les polítiques aplicades en tots els àmbits siguin coherents.

Cal tenir una política cultural europea que es fonamenti en els valors. «Per ara no hi ha hagut una voluntat política determinant per fer-la, ja que, per exemple, hi ha certs estats que són reticents i no volen delegar competències culturals a una entitat supranacional», destaca Raymond Weber, director de Lux-Developement, agència per al desenvolupament i la cooperació del govern de Luxemburg. Cal situar la política cultural al mateix nivell que les altres.

També cal canviar la lògica europea basada en l'economia i en el comerç, ja que la cultura hi queda com una cosa marginal. «La Unió Europea necessita una política cultural en el context de la globalització, sense ignorar el seu context cultural i els seus valors, per tal que sigui més que un espai polític i econòmic», puntualitza Weber.

La política democràtica ha d'assegurar el compliment d'una política cultural. Perquè hi hagi un sistema democràtic ha d'existir una relació entre el dret, la diversitat i la seguretat cultural. «El dret cultural consisteix en la igualtat de tots per participar en la vida cultural de la comunitat. No hi ha participació política completa sense el dret d'expressió, de participació en la vida política», assegura Meyer-Bisch. De fet, la ponent opina que el dret cultural és el més espiritual, ja que ens permet de construir la llibertat .

La seguretat cultural és la garantia que tothom pugui accedir a la vida cultural, de manera que no hi hagi ni privacions ni la humiliació de la dignitat cultural d'una persona o un grup, ja que tots tenim dret a la nostra història. Per això cal aplicar polítiques que garanteixin que tothom tingui dret a l'alfabetització, entre d'altres. La cultura és un factor decisiu del desenvolupament, ja que reforça la nostra capacitat d'elecció com a individus i com a comunitat.

Per crear aquestes polítiques culturals cal tenir la voluntat de construir aquest espai i fer-hi participar tots els agents i sectors (públics, privats, població civil) a l'hora de dur a terme una política cultural europea que reinventi les actuals polítiques culturals nacionals. «Cal aplicar polítiques culturals participatives: la societat de l'aprenentatge, en què tots els membres siguin conscients del seu paper com a individus i com a col·lectius», assenyala Corina Suteu, presidenta de l'ECUMEST. Cal basar-se en la idea que la política cultural és qualitat de vida, és una política de desenvolupament. Les institucions han d'aprendre dels ciutadans.

Suteu fa aquestes declaracions basant-se en les conclusions que va obtenir del programa Polítiques per a la Cultura, desenvolupat als països postcomunistes, amb unes cultures ideològiques molt institucionalitzades. La presidenta de l'ECUMEST advoca per la realització de polítiques culturals intel·ligents que involucrin els ciutadans i el seu context a fi que els projectes tinguin durabilitat. En aquest sentit és important compartir experiències a través d'una web, com fa el programa Polítiques per a la Cultura.

Segons Patrice Meyer-Bisch, els indicadors de les polítiques culturals no han de ser només xifres (nombre de llibres venuts, quantitat de gent llicenciada), sinó indicadors de l'efectivitat del dret cultural, que permetin la participació de tothom. Corina Suteu, per la seva banda, pensa que fan falta mètodes d'investigació per al desenvolupament de les polítiques culturals, cal fer comprensible el valor democràtic d'aquestes polítiques, cal debatre-les i també valorar-les en funció de les mesures aplicades. «La política cultural permet més cohesió social, un aprenentatge millor de la gestió de conflictes», afirma Suteu. Raymond Weber també defensa la creació d'un Fòrum Cultural Europeu, d'un observatori on es preservin els valors i que sigui un laboratori de noves experiències i serveixi de plataforma entre diferents projectes cultural

Problemàtica:
Les polítiques culturals.

Proposta:
Fonamentar-les en valors democràtics, transversalitat en les polítiques dels diferents àmbits.

Postures:
Implicació de tots els actors socials.

Bones pràctiques:
Programa Polítiques per a la Cultura.

Conclusions:
Creació d'indicadors més efectius per al desenvolupament de les polítiques culturals.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Drets culturals i diversitat: una acció política i civil per aconseguir el desenvolupament
 
RS Obertura del congrés
 
RS Plenària final
 
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.