Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos > Principi d’exigibilitat dels Drets Humans
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Principi d’exigibilitat dels Drets Humans
Diàleg de referencia: Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos

Per tal que la declaració dels drets universals de l’home proclamada fa més de 50 anys sigui veritablement efectiva caldria reclamar, a més dels drets, els instruments i mecanismes per a la denúncia i la sanció de la seva violació.

Des dels moviments socials que demanen una reformulació i actualització dels drets humans se’n reclama el principi d’exigibilitat. Aquest principi entén que la defensa dels drets humans ha de comprendre la cerca de mecanismes vinculants pels estats respecte a la seva aplicació així com la denúncia i la sanció de qualsevol manifestació d’obstrucció en la realització. El principi d’exigibilitat reivindica disposar dels instruments, mecanismes i procediments de protecció dels drets humans, de tal manera que qualsevol violació no quedi impune, ni que qualsevol víctima es quedi sense una reparació. Un primer element d’aquest principi es centra en l’obligació dels estats a acceptar sense reserves la jurisdicció del Tribunal Penal Internacional.

L’Organizació de les Nacions Unides haurà de prendre totes les mesures necessàries per tal de prevenir i aturar les violacions massives i sistemàtiques dels drets humans als indrets on es produeixin. A més, els estats hauran d’abstenir-se d’adoptar disposicions d’amnistia, prescripció i eximents de responsabilitat que pretenguin impedir la investigació i sanció dels responsables de violacions greus dels drets humans.

El principi d’exigibilitat entronca amb l’idea d’una democràcia internacional i amb la reclamació de la necessitat d’una política mundial basada en la societat civil com a alternativa a la política internacional entesa únicament com a relació entre estats, en què conceptes com “afers interns” o “principi de la no ingerència” han permès la constant impunitat de la violació dels drets des que es van declarar com a universals ja fa més de mig segle.

Problemàtica:
Des que l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar els Drets Universals de l’Home, ja fa més de mig segle, s’han rubricat moltes altres declaracions i manifestos en el mateix sentit. No obstant això, constantment es continuen violant aquests drets i la seva aplicació en el conjunt de la humanitat continua essent més una excepció que no pas una regla. Des de molts moviments socials es critica l’èmfasi normatiu excessiu sobre els drets en contrast amb el que es considerar una escassa voluntat de prevenir o frenar-ne la violació. Moltes d’aquestes crítiques atribueixen aquesta manca d’eficàcia de les Nacions Unides a la seva estructura representativa basada en els estats, estats que, en moltes ocasions son los propis violadors dels drets o que en d’altres callen i toleren les violacions a canvi d’altres interessos econòmics o militars.

Proposta:
- Reforma de les Nacions Unides per tal que no només els estats, sinó també les entitats subestatals, regionals i locals, així com els agents econòmics i socials, afavoreixin de manera conjunta i coordinada el desenvolupament dels drets polítics, socials, econòmics, culturals i mediambientals a tot el món.

- Reclamar la jurisdicció obligatòria del Tribunal Internacional de Justícia. Passar d’exigir els drets en àmbits nacionals a que es pugui exercir el dret internacional sobre els estats.

Postures:
Jordi Raich, director de relacions externes de Metges sense Fronteres: Avui dia l’únic que realment és universal són les violacions dels drets humans. Els estats els manipulen i actuen de manera hipòcrita al respecte, utilitzen el seu silenci com a moneda de canvi d’altres interessos.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS La justícia internacional
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
IF Un model 'Europa' basat en el pacte, la convivència i el multilateralisme
 
IF L'impuls de la societat civil a la justicia internacional
 
RS Pau i drets humans