Resum sessió Dialogar en mig de la violència
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

En aquesta conferència, el missioner claretià Ángel Calvo presta testimoni de com l’Església Catòlica ha obert vies de trobada amb la comunitat musulmana en la conflictiva regió del sud de Filipines. Aquesta iniciativa es va gestar l’any 1972 en l’àmbit missioner i davant la constatació que la comunitat cristiana catòlica és una minoria en aquest racó del país.

Els problemes que hi ha en aquesta regió no són recents, vénen de fa molt de temps. Lamentablement, el poder central, d’inclinació cristiana, no ha desenvolupat una política apropiada per dialogar amb la comunitat musulmana, que també forma part del país. Més aviat al contrari, sempre ha donat peu a la confrontació. D’altra banda, la lluita per defensar el dret a tenir una altra creença religiosa ha estat l’excusa perfecta perquè grups musulmans més radicals vulguin la independència d’aquests territoris dins de l’accidentat panorama geogràfic filipí.

Al llarg de la seva història, les Filipines han passat de ser colònia espanyola a ser colònia nord-americana. País envaït per Japó durant la Segona Guerra Mundial, alliberat posteriorment, i després una sèrie d’empreses multinacionals i el caciquisme terratinent han disseminat una dantesca llarga llista d’expropiacions i injustícies de tot tipus.

Lamentablement, l’espiral de violència entre els fonamentalistes s’ha aguditzat aquests últims anys amb tàctiques com el segrest de turistes, assassinat de sacerdots, mestres, etc. “En el nostre cas, el diàleg ha nascut des de l’impacte de la divisió de la societat, en una sincera cerca a favor de la justícia”, acota el missioner Calvo. Un altre punt de conflicte ha estat la perspectiva del govern que no considera important la integració d’aquests grups islàmics per un procés real de pau.

Si bé aquesta tasca és bastant delicada, la labor missionera té bastants esperances ja que el diàleg interreligiós ha produït efectes positius, ja sigui creant escoles, recuperant terres, en el camp de l’assistència social, campaments d’estiu per a joves, reunions conjuntes i diverses activitats que han permès treballar per a tots, amb la convicció que la problemàtica afecta tothom per igual en aquest petit racó de l’arxipèlag. “El problema més gran que vam trobar en un principi, van ser els prejudicis, el por que tenien totes dues parts que la seva religió en sortís debilitada i el diàleg funcionés més com a vehicle de conversió que de conciliació” agrega el sacerdot.

En els seus llargs anys com a missioner a l’Àsia, Calvo reafirma que “les víctimes són els exclosos, els sense poder” i que “cal conèixer a fons les arrels de les injustícies que perpetuen un sistema”. El gran interès que posen en aquesta tasca els ha dut a convèncer-se que “La persecució religiosa és fruit de la violència. Per això hi ha la necessitat del diàleg”. També per això creu que cal tenir esperança en la justícia per arribar al perdó. Per tot això aquest missioner claretià creu fermament en aquestes paraules de Joan Pau II: “No hi ha pau sense justícia, no hi ha justícia sense perdó”.