Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cap a un món sense violència > Israel i Palestina: la societat civil que empeny la pau
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Israel i Palestina: la societat civil que empeny la pau
Diàleg de referencia: Cap a un món sense violència

Ghassan Abdullah, de la Middle East Children's Alliance (Jerusalem), inaugura la sessió convidant els assistents a dissociar, sempre que sigui possible, el conflicte àrabo-israelià de la imatge de barbàrie present al nostre imaginari per començar a parlar en termes positius. Presenta la resta de ponents com a delegació de palestins i israelians que han decidit trobar alternatives a la situació que viuen els seus pobles en l’actualitat.

Amneh Badran presenta els projectes impulsats pel Jerusalem Center for Women. Es tracta d’experiències en les quals participen dones en cooperació amb altres grups. El seu objectiu consisteix en augmentar la presa de consciència de la població civil i dels responsables polítics per mitjà d’una educació basada en valors feministes i pacifistes: el principi d’igualtat, el dret internacional i la resistència activa no violenta.

Deu anys de funcionament del centre i de coalició entre palestins i israelians, la creació d’un model de simetria entre ocupat i ocupant així com el desenvolupament de programes de cooperació són algunes de les fites a les quals s’ha arribat en un marc que presenta els reptes que comporten un clima polític que no aspira a la pau i la percepció d’una societat patriarcal que amb prou feines té en consideració la capacitat política de la dona.

Teddy Katz, de Gush Shalom (Israel), forma part d’una fornada d’historiadors jueus que es plantegen la necessitat de revisar com s’ha escrit la història del seu propi poble i analitzar quin efecte n’ha tingut la manipulació en la memòria col·lectiva. El fet és que el poble israelià ha començat a oblidar qui són els colonitzadors i qui els colonitzats.

Gush Shalom (Bloc per la Pau) és l’única associació que reconeix Arafat com a únic líder per encapçalar un tractat de pau. Aquest reconeixement és essencial perquè implica un altre reconeixement: el de l’autoritat del poble palestí per decidir per qui vol ser representat. Aquest bloc reclama la creació d’un Estat Palestí, la frontera del qual amb Israel sigui la Línia Verda i que ambdós comparteixin Jerusalem com a capital. Una altra de les seves demandes és una solució justa per als refugiats que inclogui el dret de tornada. Per aconseguir aquests objectius cal transcendir l’àmbit acadèmic i arribar als carrers. Teddy Katz realitza diversos treballs de base com, per exemple, la distribució d’adhesius amb consignes (dos estats per a dues nacions).

Rana Taha (Palestina) i Gilad Ben-Nun (Israel), del War-torn Societies Project, es pregunten perquè fracassen les negociacions de pau i es proposen una revisió d’alguns programes creats en el passat. En primer lloc, procedeixen a l’avaluació dels programes "people to people" (intercanvis "persona a persona"). Les principals crítiques es centren en el seu caràcter elitista atès que atreien persones amb un alt nivell educatiu que, al seu torn, estaven predisposades a seure amb l’altre. Es tractava de projectes superficials que desapareixien quan sorgia la violència.

Com es pot arribar a un model que involucri tots els estrats socials i que, al mateix temps, faci transformar ambdues parts? Què podem fer per aconseguir el que ens demana la comunitat internacional? Abans de reunir palestins i israelians, cal que cada societat mantingui un debat intern. Per aquest estadi previ al diàleg àrabo-israelià, Taha i Ben-Nun presenten un programa d’enquestes dissenyat per provocar la reflexió.

"Intenti definir com serà
Palestina/Israel d’aquí a 25 anys." "Com es pot realitzar/modificar aquesta imatge?" Aquestes són les preguntes fonamentals del qüestionari. Treballar per separat amb cadascuna de les nacions permet accedir als fonamentalismes d’ambdós costats. “Cal començar a desfer idees sobre el que es suposa que és un grup extremista i començar a treballar amb aquesta gent”, afirmen Taha i Ben-Nuri.

No es tracta d’entitats monolítiques; la cohesió d’aquests grups és un miratge creat pels MCM.

Cal indicar un camí per aquells que encara no vulguin seure a la taula amb els palestins (o els israelians) però que volen canviar la situació (Ben-Nun). Això no implica deixar de banda el diàleg.

Problemàtica:
Els israelians i els palestins han de seure a negociar la resolució d’un conflicte però fins ara han fracassat els programes educatius que perseguien l’establiment d’un diàleg intergrupal.

Proposta:
Buscar, mitjançant l’educació, programes que hi impliquin tots els sectors de les poblacions d’ambdues nacions, inclosos els grups extremistes. Caldrà dissenyar programes per generar un diàleg intragrupal abans del diàleg intergrupal.

Postures:
Els extremismes, que no són entitats monolítiques (no han de quedar exclosos dels programes). La societat civil que busca alternatives per la pau.

Bones pràctiques:
Programa de War-torn Societies Project International, amb l’objectiu de fomentar el diàleg intragrupal mitjançant una enquesta de projecció de la imatge que volen per al seu propi país d’aquí a 25 anys. Treball de base (Gush Shalom). Intervenció d’associacions de dones en cooperació amb altres col·lectius en la presa de consciència de la ciutadania i les autoritats.

Conclusions:
Cal indicar un camí per aquells que encara no volen seure a la taula amb els palestins (o els israelians) però que volen canviar la situació (Ben-Nun). Això no implica deixar de banda el diàleg.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Les condicions de la pau. Els joves i la construcció de la pau
 
AS Viure i conviure. Fòrum de les Mundial de les Dones
 
IF La cultura de la mediació
 
RS Diàleg amb Marguerite Barankitse
 
RS Prevenció de conflictes, resolució i reconciliació: podem viure tots junts?
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.