Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible > La cultura com a element de revitalització urbana: el model Guggenheim, Bilbao
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La cultura com a element de revitalització urbana: el model Guggenheim, Bilbao
Diàleg de referencia: Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible

El taller pretenia explicar el procés mitjançant el qual l’aposta per la cultura local, amb patrimoni i capital propis, ha sigut cabdal no només per aixecar el turisme a tot Biscaia, sinó per revitalitzar la societat, partint de Bilbao com a nucli central i del museu Guggenheim com a exemple, de tota la província. La transformació de Bilbao de ciutat industrial a ciutat cultural té el seu punt d’inflexió en la creació de la Constitució de 1978. La dictadura franquista havia tingut conseqüències terribles per a la societat basca: la crisi del ferro i del sector naval dels anys setanta havia sumit els ciutadans en una crisi econòmica, moral i social. No obstant això, tot plegat canvia quan es recuperen les mesures d’autogovern. La indústria es recupera i entra a competir directament al mercat internacional de manera tan forta que Bilbao es converteix en la capital i el centre productiu més important de l’eix Atlàntic europeu.

Segons Iñaki Hidalgo, diputat d’Administració Pública de la Comunitat Foral de Biscaia, la clau d’aquesta transformació va ser “l’excel·lent matèria primera de què es disposava: un sector empresarial competitiu, una societat preparada i compromesa i una Administració atenta i àgil”.

La importància del museu Guggenheim en aquesta transformació és primordial, però sobretot s’ha d’entendre com “la punta de l’iceberg de tot el procés”. Belén Graves, diputada de Cultura, va destacar que darrera el museu hi havia nombrosos èxits fruit del que va anomenar “repensar la ciutat pels ciutadans”. Així, la recuperació de les runes industrials i del cap de riu, la construcció del palau de congressos i auditori Euskalduna, del Paseo de la Ribera o del camp de golf aprofitant els terrenys dedicats a la mineria són algunes mostres de com una indústria de la cultura a partir de la pròpia identitat no només és possible, sinó que també genera riquesa. Però no només la ciutat s’ha beneficiat de l’aposta per la cultura, ja que la Diputació s’ha esmerçat a crear una oferta equilibrada tant en els seus continguts com en el territori. El museu de la Pau de Gernika n’és un bon exemple. Això ha contribuït que la gent que visitava la zona atrets pel Guggenheim, marxessin sorpresos gratament pel descobriment d’un país ple de personalitat. Però si el museu Guggenheim ha esdevingut l’emblema de la transformació de Bilbao no ha estat per casualitat o per exigències del guió, ja que a més de ser un instrument d’impuls de la cultura i la creativitat, ha esdevingut un agent molt important de revitalització econòmica: es calcula que des que es va obrir al públic l’any 1997, els guanys que ha generat el museu han multiplicat per deu la inversió feta. No obstant això, segons el seu director, Juan Ignacio Viarte, el més important és que el museu ha contribuït a “reforçar la psicologia basca: ens va pujar l’autoestima i ens va donar confiança per sortir de la crisi. Ens hem de mirar el museu amb orgull perquè és el símbol d’una societat que per sí sola ha pogut canviar el seu destí.”

La importància del museu com a símbol és inqüestionable. Va proporcionar a Bilbao una postal que no havia tingut mai, i d’aquesta atracció se n’ha beneficiat tot Biscaia. Un altre dels èxits de la transformació de la província és que no hi ha hagut cap sector que no evolucionés. El Guggenheim ha catalitzat i liderat el procés, però el creixement ha sigut equilibrat, mai en detriment d’altres ciutats. La complementarietat de les opcions ha dotat el turisme basc d’una gran fortalesa, tant a les ciutats com en l’àmbit rural, com demostra l’evolució del turisme d’interior i el sorgiment de les cases i hotels rurals i d’agroturisme.

“Aquesta resurrecció global mai no hagués estat possible sense polítiques on s’apostés per la gent i les seves iniciatives”, concloïa Alfonso Martínez Cearra, director de Metrópoli 30, l’empresa que s’ha encarregat de l’evolució urbanística de Bilbao. Martínez Cearra va destacar la importància d’un permanent feed-back entre la població i les institucions com a garantia d’èxit, un èxit que arribarà d’aquí a cinc anys quan “Bilbao s’hagi convertit en una ciutat de referència mundial”.

El model de Bilbao es podria resumir com una excel·lent proposta de turisme sostenible, equilibrat i de qualitat; com un exemple de compromís i cooperació profitosa d’institucions i ciutadans, o, en paraules de Juan Ignacio Viarte, director del Guggenheim “com una resposta a la globalització que neix de la voluntat de projectar la pròpia identitat al món”.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Turisme cultural com a element de desenvolupament humà i econòmic
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
RS La diversitat turística en l'era digital
 
IF El turista com a treballador del desenvolupament
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.