Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Coneixement científic i diversitat cultural > Propostes i iniciatives per a un autèntic diàleg públic... Sessió 25
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Propostes i iniciatives per a un autèntic diàleg públic... Sessió 25
Diàleg de referencia: Coneixement científic i diversitat cultural

En totes les ponències d’aquesta sessió hi va haver consens pel que fa al paper fonamental de la participació social en el procés de construcció d’un millor coneixement per a la societat. Això no obstant, Marta Colomer va assenyalar que «encara tenim moltes coses per millorar en la comunicació científica».

Emma Freeman (Darwin Center Live) va posar èmfasi en la conversació entre científics, públic i proveïdors d’informació per a buscar un diàleg, un intercanvi. Es tracta, segons Freeman, de buscar noves formes de diàleg, per tal de mirar d’anar més enllà, d’arribar a aconseguir influir políticament.

Marta Colomer va parlar de la importància d’una comunicació pròxima a les persones, als ciutadans. Per la seva banda, Chris Edwards va expressar el desig que el públic s’impliqui molt més, per arribar a influir en les decisions polítiques.

Els mitjans de comunicació, va assenyalar Edwards, responen amb un cert cinisme quan es parla de la necessitat d’un debat públic. Joana Díaz Pont va parlar de les dificultats que comporten el diàleg públic i la participació ciutadana en el procés de producció del coneixement. Segons Díaz, els científics encara estan molt poc inclinats a la participació pública.

Per altra banda, els mitjans de comunicació són utilitzats per les grans corporacions i també pels activistes (exemple: Greenpeace) per difondre la seva informació propagandística. Davant d’aquesta situació, Díaz assenyala el paper poc actiu de la societat civil.

Teresa Escalas també va recalcar la necessitat d’un suport social. Núria Güell va fer una proposta concreta per contribuir al diàleg públic: es tracta d’un mural d’avaluació participativa.

Durant el debat, Chris Edwards va tornar a remarcar la importància de crear un procés de comunicació bidireccional, que impliqui la població en el procés de presa de decisions polítiques, però va assenyalar que «ens queda un camí molt llarg per fer en aquest sentit».

El moderador, Miguel Ángel Quintanilla (professor de filosofia a la Universitat de Salamanca), va centrar el debat: «El diàleg és possible en termes simètrics?» En aquest sentit Edwards va assenyalar el paper clau del comunicador per dotar els ciutadans de canals d’expressió, canals que puguin recollir la interacció. Per tant, es va apuntar el paper clau del «facilitador» per salvar les diferències socials entre científics i ciutadans. Maite Buil va dir que el procés de comunicació entre científics i ciutadans no ha de ser bidireccional sinó multidireccional. Teresa Escalas va plantejar: «Realment la societat contribueix a l’evolució de la ciència?» Ella creu que sí, però considera que falten els canals necessaris perquè els ciutadans es puguin expressar. Chris Edwards va sentenciar: «Els científics no han d’oblidar que també són part del públic».

La conclusió del moderador, M. A. Quintanilla, va ser que «el diàleg públic és bo perquè els ciutadans puguin participar en el suport i el control de les conseqüències del coneixement científic».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Coneixement científic i diversitat cultural
 
RS Regulació, autorregulació i opinió ciutadana
 
IF La regulació del sector de la comunicació garantirà el seu servei públic
 
RS Sessió paral·lela 9: Evolució del marc teòric al voltant de la PCST
 
AS Comunicació Audiovisual Global, Diversitat Cultural i Regulació
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.