Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació > Presentació de les conclusions i recomanacions
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Presentació de les conclusions i recomanacions
Diàleg de referencia: Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació

El representant d’ACNUR Espanya, Carlos Boggio, va inaugurar una jornada dedicada a analitzar les conseqüències dels processos de transició a la democràcia a Espanya i a debatre les conclusions obtingudes durant els seminaris que van precedir el Col·loqui Internacional Sobre Crisis Humanitàries i Reconciliació, que es recullen en el document Crisis humanitàries, postconflicte i reconciliació. Boggio va voler destacar l’especial importància que tenen els processos de retorn dels refugiats sobre els projectes de pau postconflicte, i va assegurar que la mala gestió d’aquests processos pot desencadenar altres brots de violència.

Seguidament, es va iniciar la primera taula rodona dedicada al període de transició espanyola a la democràcia, que va comptar amb la intervenció de Carlos Casanovas, catedràtic d’història de la Universitat de Saragossa.

Casanovas va apel·lar a la recuperació de la memòria històrica per acabar amb el silenci dels assassinats i les atrocitats comeses durant la dictadura del general Franco i la Guerra Civil espanyola.

Casanovas va afirmar que existeix un desequilibri de la memòria, que denomina «partidisme simbòlic», en el qual únicament es reflecteix la veritat dels guanyadors. En la mateixa línia, Emilio Silva, de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, va estar d’acord amb Casanovas en la necessitat d’obrir una investigació que permeti recuperar la història dels vençuts i acabar amb la impunitat política, judicial i social que ha posat fre durant més de 29 anys a una comissió de la veritat. Silva va instar la societat civil a lluitar per la recuperació del passat, va denunciar la falta de voluntat política i va sol·licitar a les institucions que augmentin i millorin el programa acadèmic sobre la guerra i la posterior dictadura. D’altra banda, Montserrat Armengou, periodista del diari Avui de Catalunya, va definir la transició com la «revolució inacabada» i va defensar la posició de Silva i Casanovas, argumentant que Espanya necessita una segona transició capaç de restaurar el dany moral, reescriure la veritable història i posar fi al dol individual i col·lectiu. El temps és crucial, va assegurar Armengou, per no perdre el valuós coneixement i la valuosa informació dels únics testimonis. Posteriorment, l’exvicepresident del govern espanyol, Alfonso Guerra, va reivindicar la importància de tenir una memòria dels vençuts i va afirmar que de la història d’Espanya es van esborrar els culpables i es van deixar moltes insatisfaccions. Guerra va explicar que la transició espanyola, tot i no ser modèlica es va realitzar multilateralment entre tots els partits. L’exvicepresident va excusar els partits de la transició, assegurant que no es va crear una comissió de la veritat perquè el poble espanyol no estava preparat. De part seva, Santiago Carrillo, exsecretari general del PCE, va insistir que la transició espanyola ni és modèlica ni és un model per exportar, però que, amb tot, «es va fer bé i gràcies a això podem parlar del que va passar». Carrillo va assegurar que el gran avenç del pensament republicà va arribar a partir dels anys cinquanta, quan es va entendre que la fractura social que havia dut a la guerra havia de desaparèixer per desenvolupar altres formes de pensar basades en la reconciliació i la creació d’un sistema democràtic en què fos possible defensar les idees en un terreny cívic. Així mateix, l’exdiputat del Congrés espanyol va afirmar que «Espanya ha patit un procés d’involució durant el govern del PP».

Irae Baptista Ludin, de l’Institut d’Estudis Estratègics i Internacionals de Moçambic, va matisar que una veritable reconstrucció no pot ser exclusiva i ha d’incloure els dos blocs del conflicte. Baptista, tot i assegurant que no existeix una fórmula o solució màgica, va destacar que un projecte de pau ha de sorgir des de dins, ha de vetllar per la reconstrucció humana tant com l’econòmica i tenir en consideració tots els elements de la societat civil. Baptista va argumentar que la desaparició de la violència no significa el final del postconflicte, s’ha de continuar treballant per la reconstrucció i la reconciliació a partir de la inclusió. Sobre aquesta qüestió, Jean François Durieux, director de la unitat de Convention Plus, ACNUR, Ginebra, va secundar el concepte d’inclusió esgrimit per Baptista i va destacar la necessitat d’un paper actiu dels refugiats en els processos de construcció de pau. Segons Durieux, és primordial convertir la repatriació en un projecte planificat que prepari els dos grups en la nova convivència perquè no resorgeixi el conflicte.

El jutge Baltasar Garzón va parlar sobre la importància de la justícia internacional com a eina universal de suport a la pròpia justícia local o nacional. Baltasar Garzón va afirmar que la justícia internacional encara està sotmesa a moltes limitacions que han de ser eliminades i que ha d’expandir la seva responsabilitat a la investigació d’actes delictius d’explotació al Tercer Món per evitar quedar-se en la superfície d’alguns conflictes. Pel que fa a la relació entre economia i conflicte esgrimida per Garzón, Jenny Pearce, investigadora en el Departament d’Estudis per la Pau a la Universitat de Bradford, va centrar el seu raonament en el paper de l’economia i el repartiment dels recursos en la reconstrucció de la pau. Pearce va advocar pel desenvolupament de plans estratègics d’economia a favor de la pau que no implementin pràctiques neoliberals, que tendeixen a generar desigualtats i violència. Pearce assegura que la reconstrucció econòmica seguint teories del mercat occidental promogudes pel Banc Mundial construeix una societat dividida i pobra que alimenta la violència. Miloon Kothari, relator especial per als Drets Humans i l’Habitatge Adequat, va afegir que la privatització dels serveis i l’entrada d’empreses privades després del conflicte poden generar un sistema de riquesa discriminatòria que condueix al resorgiment del conflicte. Finalment, Pearce va denunciar la creixent «industrialització de la pau», que posa barreres i alenteix els processos de reconstrucció postconflicte. La industrialització de la pau, segons Pearce, respon a l’excessiva institucionalització i burocratització de la cooperació internacional, que converteix l’ajuda postconflicte en programes i projectes poc flexibles i poc adaptables a les necessitats canviants.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Pau i drets humans
 
RS Reformes institucionals per a la pau, la seguretat i la justícia en el món
 
RS Educació pel desarmament
 
RS La reforma de les institucions econòmiques internacionals
 
IF La corrupció com a vulneració dels drets humans
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.